Etiqueta: ICV-EUiA

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La hora de la verdad: el plebiscito del 27S

agusticolomines

Faltan menos de dos meses para que se celebren les elecciones catalanas del 27S. El decreto de convocatoria no reflejará el momento político que se está viviendo en Cataluña puesto que el Govern no va a caer en la trampa de saltarse la legalidad vigente. Lo que va a pasar es que el presidente de la Generalitat va a proceder a la convocatoria de elecciones para poner en marcha el procedimiento para elegir representantes en un parlamento aún autonómico. Fin de la discusión. No obstante, y aunque el decreto no lo refleje, todo el mundo sabe que estas elecciones van a ser … Continua la lectura de La hora de la verdad: el plebiscito del 27S

Conflictes, Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacional1 comentari

Per què vull un estat?

agusticolomines

“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i dels estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, … Continua la lectura de Per què vull un estat?

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

¿Hacia dónde va el mundo… y Cataluña?

agusticolomines

Entre enero de 2004 y diciembre de 2007 fui director de UNESCOCAT, la ONG que ostentaba la relación oficial entre Cataluña y la UNESCO debido a que en esta organización, como en todo el sistema de NNUU, sólo tienen representación directa los estados. UNESCOCAT nació en 1984 y también tenía estatuto consultivo cerca del ECOSOC y del Departamento de Información Pública de las Naciones Unidas. La organización se fue al garete hace unos años por la mala gestión de su último director, quien por cierto se presentó como candidato a la elecciones catalanas de 2012 por ICV-EUiA al poco del cierre. Nunca llegó a ser diputado. … Continua la lectura de ¿Hacia dónde va el mundo… y Cataluña?

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Una pesadilla al final de la partida

agusticolomines

Seguí el debate parlamentario de esta semana centrado en los cambios que Mas introdujo en el Govern después de la salida de los consejeros oficialistas de UDC y por la noche tuve una pesadilla. El debate no se centró, evidentemente, en los cambios en sí mismos, sino que fue una exhibición del pimpampum habitual. A los líderes parlamentarios, los consejeros salientes y entrantes les importaban un rábano. No era eso lo que se debatía. Fue un debate un poco más tosco de lo normal porque el ambiente huele ya a elecciones. Sus señorías están muy revoltosas últimamente y no se contienen. Sus bravatas nos alteran … Continua la lectura de Una pesadilla al final de la partida

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’independentisme és la causa i no l’efecte

agusticolomines

“L’independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l’origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l’eix identitari sinó sobre l’eix dreta/esquerra”. Això és el que va escriure la setmana passada Josep Ramoneda a l’article “Fragmentació“. De seguida em va assaltar la pregunta: l’independentisme és causa o efecte de la crisi política actual, la qual ha fragmentat els partits polítics fins al punt de redibuixar el sistema de partits a … Continua la lectura de L’independentisme és la causa i no l’efecte

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Directes cap al 27S

agusticolomines

Fins i tot els que han guanyat les eleccions a Barcelona tenen por. El mapa electoral territorial i el nombre de vots obtinguts per uns i pels altres no invita a llançar les campanes al vol. A Barcelona, per exemple, una ciutat en la qual tenen dret de vot 1.168.899 persones, Ada Colau serà alcaldessa amb 176.337 vots, un 25% dels electors que va anar a votar, que van ser 702.692 (60,61%). Diria el mateix de Trias, perquè al capdavall ha obtingut 158.928 vots (22,72%). Per tant, tan representativa és la Sra. Colau com el Sr. Trias. En aquest sentit, … Continua la lectura de Directes cap al 27S

Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Aclarir les incògnites

agusticolomines

A Catalunya hi ha dues maneres d’abordar el conflicte amb Espanya. El document fet públic aquesta setmana pel Cercle d’Economia amb motiu de les eleccions municipals, és un exemple d’un d’aquests plantejaments. El lobby econòmic assegura de nou que es tracta d’un “problema espanyol de l’estructura territorial de l’Estat”. El grup de preceptors dels empresaris catalans creu que l’única solució és “assumir-lo amb esperit de concòrdia, voluntat de pacte i predisposició transaccional.” Segons el president del Cercle, Anton Costas, “és impossible resoldre el problema des de decisions unilaterals de les dues parts” i recomanava fer ús del principi de legalitat … Continua la lectura de Aclarir les incògnites

PolíticaDeixa un comentari

Digamos las cosas por su nombre

agusticolomines

Cataluña es una nación desde muchos puntos de vista. La elecciones municipales que acaban de celebrarse han demostrado hasta qué punto el hecho diferencial se traduce en un sistema de partidos propio, que combina la presencia de los partidos del sistema estatal y la fuerte implantación de los partidos soberanistas. Constatado esto, estas elecciones también han puesto de manifiesto que CiU es de los pocos partidos del llamado statu quo que resisten la oleada de los herederos del 15M. Por segunda vez consecutiva, aunque perdiendo votos, la federación nacionalista se alza con la victoria. Así pues, a pesar de los casos de corrupción que les … Continua la lectura de Digamos las cosas por su nombre

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Políticos con fecha de caducidad

agusticolomines

Dejando a un lado a los dictadores —los hermanos Castro o Robert Mugabe— y a los monarcas que nunca validan su poder con las urnas, seguramente Giorgio Napolitano, presidente de la República italiana entre 2006 y 2015, fue el gobernante más longevo del mundo. Tenía 90 años cuando lo dejó y una carrera política de más de 60 años. Su dilatada presencia en la primera línea de la política italiana le valió el apodo de Re Giorgio, un rey con pasado comunista. Napolitano no era, sin embargo, ninguna excepción, porque hasta hace bien poco Shimon Peres le seguía a la zaga, también con … Continua la lectura de Políticos con fecha de caducidad

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Si punxen a Barcelona, s’ha acabat

agusticolomines

La política catalana és rígida, molt ideologitzada i sectària. Em fa l’efecte que això ho comparteix tothom, menys els que militen en partits polítics —nous o vells, tant és—. És clar que hi ha casos i casos, com el de la candidata d’EUiA a Girona, que ha hagut de plegar perquè el seu sectarisme ha arribat a un punt que ha esdevingut incompatible amb les mínimes normes democràtiques, fins i tot per al seus camarades comunistes. Però aquest és un símptoma del tipus de polítics que emergeixen amb la nova política. Aboquen un munt d’ideologia sense aportar cap solució pràctica. … Continua la lectura de Si punxen a Barcelona, s’ha acabat