Com dos ous ferrats

Léalo en español No és una condemna. És una esperança. Avui fa sis mesos i un dia del referèndum de l’1-O. La resistència ciutadana contra les agressions policials va convertir aquella jornada en una defensa pacífica de la democràcia. L’1-O serà per als que el vam viure —i els nostre descendents— el mite que per als nostres pares i avis va ser la defensa de la República i la Guerra Civil. Fins i tot serà un mite més sa i net, a pesar de les falsedats, perquè en aquest cas només hi ha hagut víctimes d’un bàndol, el dels demòcrates … Continua la lectura de Com dos ous ferrats

L’imperatiu del dogma

Léalo en español El govern espanyol vol espantar els independentistes. Des del 27 d’octubre ha posat en marxa una política repressiva que es va estenent a poc a poc a tots els àmbits de la societat. Als polítics i líders cívics del sobiranisme, en primer lloc; però també a comandaments policials, escriptors, mecànics, funcionaris i a qui faci falta per tallar la gangrena separatista, per dir-ho com ho dirien ells. Tenen molts còmplices, dins i fora de Catalunya, per criminalitzar l’independentisme. No és nou, perquè al País Basc, amb l’excusa del terrorisme —que és un recurs polític inacceptable, almenys per … Continua la lectura de L’imperatiu del dogma

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

El cràter

Léalo en español L’independentisme va estar dirigit durant molt de temps per filòlegs. Era l’època en què l’independentisme no arribava al 15% de vots. Llavors, les discussions eren bizantines, puristes, molt allunyades de la realitat. La política era una recreació de les certeses que defensaven els convençuts. Pur onanisme. Però aquest temps ha passat, per sort. Al capdavant de l’independentisme hi ha ara més varietat de professions: economistes, advocats, historiadors, filòsofs, geògrafs i, és clar, també filòlegs. Entre això i el fet que l’independentisme ja no és tan sols patrimoni de l’esquerra i de l’extrema esquerra, s’ha passat d’aquell escàs … Continua la lectura de El cràter

La demagògia de Jordi Évole

Léalo en español Jordi Évole és un personatge en ell mateix. Incompleix la primera norma del bon periodista, que és no ser el centre de la notícia. Però ell, com molts altres periodistes narcisistes que no saps mai si són partidaris d’una causa perquè hi creuen o bé perquè són egòlatres, va tornar a protagonitzar el concert de dissabte passat [dia 11] al Sant Jordi. El que havia de ser un concert solidari, un “Volem acollir” unitari, ell va convertir-lo en una arma política llancívola, destinada a inventar-se enemics de l’acollida en un país, Catalunya, on la majoria governamental és partidària de … Continua la lectura de La demagògia de Jordi Évole

Una legislatura fallida

“Qui tant tiba, fa dos caps”, es diu per explicar que la insistència o l’ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses. Això és el que està passant amb la investidura del candidat —i encara president— Artur Mas. Per primera vegada des del 1980, un candidat a president no supera les dues primeres votacions d’investidura i s’ha d’arriscar a anar a la tercera i definitiva. Té temps fins al 9 de gener. Si no supera el tràmit, la convocatòria de noves eleccions serà automàtica. Fins ara, sempre s’havia trobat la fórmula per permetre la investidura de qui … Continua la lectura de Una legislatura fallida

Primer round

El primer candidat independentista a la presidència de la Generalitat no ha aconseguit ser investit perquè la majoria independentista de la cambra catalana no li ha donat el suport que marca el reglament. Ho intento explicar a una amiga meva nord-americana, especialista en moviments nacionals, i em pregunta per què. Em costa explicar-li-ho. La CUP, el partit dels antisistema, no ha decebut ningú. La CUP, i sé que no els agradarà que els ho recordi, ha votat en contra del candidat independentista al costat dels unionistes. Aquesta és la paradoxa. La realitat és que l’actual situació política posa en evidència tothom. Artur … Continua la lectura de Primer round

Cap al pedregar…

Els independentistes van guanyar el referèndum del 27-S, si bé amb un marge insuficient per tirar pel dret, però van perdre les eleccions autonòmiques. El test del 27-S va demostrar, a més, que els partidaris del dret a l’autodeterminació arriben fins als 83 escons, ja que CSQP, malgrat que el grup parlamentari estigui dominat per Podem, diu ser partidari d’un referèndum pactat, i, per tant, no és descabellat afirmar que els seus 11 diputats podrien sumar-se, com es va poder comprovar el passat dia 13 d’octubre, als 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP per defensar el dret … Continua la lectura de Cap al pedregar…

…tornarem a guanyar

Sembla ser que els ciutadans de Catalunya han acomplert la profecia de Companys. Aquella constatació que calia tornar a sofrir i lluitar per guanyar, feta el febrer del 1936, un cop restablerta la Generalitat després de la suspensió del 1934, avui és una realitat. Los forces sobiranistes partidàries de la independència han assolit la victòria en una jornada electoral marcada per l’alta participació, que ha assolit el 77,44%. Junts pel Sí (62 diputats) i la CUP (10 diputats) són des d’aquest moment la direcció política del país. No hi ha dubte, però, que els 56 escons que separen Junts pel … Continua la lectura de …tornarem a guanyar

“Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans”

El 30 i 31 d’octubre del 2014 es va du e terme el simposi Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Entre les diverses sessions del seminari, hi va haver una taula rodona, «Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans», en què van intervenir: des de Catalunya, Agustí Colomines i Companys, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona; des del País Valencià, Vicent Flor i Moreno, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València; … Continua la lectura de “Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans”