L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Léalo en español Durant els primers anys de la Transició, quan semblava que els comunistes eren més del que després van ser, a Catalunya la reordenació de l’espai socialista es va fer molt ràpidament després de la mort sobtada de Josep Pallach l’11 de gener de 1977. Els tres partits socialistes, per bé que la Federació Catalana del PSOE no va ser mai un partit en ell mateix, van unificar-se el 1978 i se suposa que d’aquesta manera quedava superada la divisió oberta el 1925 amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), reproduïda el 1946, quan la … Continua la lectura de L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Els indecisos

Llegeixo que Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha presentat una sol·licitud de preconcurs de creditors per l’elevat deute del partit, que se situa proper als 17 milions d’euros, segons un informe del Tribunal de Comptes publicat el 2014. El partit més antic de Catalunya és a punt de desaparèixer a causa d’una anomalia, que no és altra que el finançament dels partits. UDC s’esllangueix perquè no pot sostenir el “ritme de vida” que portava mentre tenia representació a totes les institucions i rebia les corresponents subvencions de l’administració. Una anomalia, aquesta de viure de l’erari públic, que, a més, ha … Continua la lectura de Els indecisos

…tornarem a guanyar

Sembla ser que els ciutadans de Catalunya han acomplert la profecia de Companys. Aquella constatació que calia tornar a sofrir i lluitar per guanyar, feta el febrer del 1936, un cop restablerta la Generalitat després de la suspensió del 1934, avui és una realitat. Los forces sobiranistes partidàries de la independència han assolit la victòria en una jornada electoral marcada per l’alta participació, que ha assolit el 77,44%. Junts pel Sí (62 diputats) i la CUP (10 diputats) són des d’aquest moment la direcció política del país. No hi ha dubte, però, que els 56 escons que separen Junts pel … Continua la lectura de …tornarem a guanyar

Hi faltes tu, amic meu

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu

Tot va bé si acaba bé

Avui dimecres es presentarà al Parlament l’acord al qual han arribat els partits sobiranistes i les entitats de la societat civil, el que inclou el desacord de la CUP. Després d’unes setmanes de tensió i d’una batalla campal innecessària, s’ha arribat a la conclusió pragmàtica, que és, a més, la que les enquestes avalen i la bona gent sobiranista desitjava.  El líder del PSC, Miquel Iceta, va dir ahir que la presència del president català, Artur Mas, i del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en una mateixa llista unitària a les eleccions del 27S és l’“evidència d’una anomalia democràtica”, on el president i … Continua la lectura de Tot va bé si acaba bé

Una pesadilla al final de la partida

Seguí el debate parlamentario de esta semana centrado en los cambios que Mas introdujo en el Govern después de la salida de los consejeros oficialistas de UDC y por la noche tuve una pesadilla. El debate no se centró, evidentemente, en los cambios en sí mismos, sino que fue una exhibición del pimpampum habitual. A los líderes parlamentarios, los consejeros salientes y entrantes les importaban un rábano. No era eso lo que se debatía. Fue un debate un poco más tosco de lo normal porque el ambiente huele ya a elecciones. Sus señorías están muy revoltosas últimamente y no se contienen. Sus bravatas nos alteran … Continua la lectura de Una pesadilla al final de la partida

Los sembradores de odio

Tras presentar el informe sobre delitos de odio cometidos en España en 2014, quedó demostrado que las agresiones verbales y físicas motivadas por el odio son resultado de la intolerancia hacia inmigrantes, homosexuales, bisexuales, transexuales, discapacitados, mendigos, semitas, o creyentes de alguna religión. Pero también quedó claro quiénes padecen ese tipo de agresiones. El documento subrayaba que de los 1.285 casos contabilizados, 376 de los agredidos tenían menos de 18 años. Con esta cifra se constató que en 2014 hubo un incremento del 9,6% en este tipo de delitos respecto a 2013. El 39,9% de las agresiones —casi cuatro de cada diez— se cometieron por motivos … Continua la lectura de Los sembradores de odio

Qui refreda què?

Comença l’any i som on érem abans d’acabar-lo. L’agra disputa entre ERC i CiU o, més concretament, la desconfiança generalitzada entre els dos grans grups independentistes ha escampat la sensació que l’anomenat procés es refreda. Tanmateix, si al cap de dos mesos de la gran mobilització del 9-N fos veritat que el procés s’ha refredat per la falta d’unitat dels partits, és que tot plegat era molt estantís. El procés ha de fer front a molts perills, alguns dels quals es generen en el camp de l’independentisme. El primer, que és el més bèstia, és el sectarisme. Si volem ser … Continua la lectura de Qui refreda què?

Eleccions per fer què?

“No convocaré eleccions sense saber com, amb qui, què i per què” —va declarar ahir el president Artur Mas en una entrevista a El Punt Avui. Certament, la data és el més irrellevant en aquests moments. Poden ser d’aquí tres mesos o d’aquí dos anys, perquè el més important és saber què faràs l’endemà de les eleccions i amb qui ho faràs. I com ja ha passat en altres ocasions, ara per ara l’estratègia dels partits no és coincident. L’error de pactar data i pregunta de la consulta sense pactar res més ens ha portar a la desunió actual. Cada partit … Continua la lectura de Eleccions per fer què?

Félix Ovejero, la FAES i l’etnicisme

El passat 6 de març, la Faes va convocar a Barcelona el seminari Cataluña en España: historia, cultura e identidad. Hi van participar alguns dels historiadors de capçalera d’aquesta institució presidida per José María Aznar: el catedràtic Ricardo García Cárcel, professor a la UAB i membre de la Real Academia de la Historia, o bé Jordi Canal, professor a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Tots dos són entusiastes abanderats de la historiografia nacionalista espanyola. Amb l’excusa de combatre la historiografia romàntica catalanista, la seva passió espanyola els porta a seleccionar els episodis de la història que … Continua la lectura de Félix Ovejero, la FAES i l’etnicisme