Etiqueta: Jordi Borja

Historiografia, Política, Política catalana1 comentari

Vidal-Folch Balanzó, “Porki”

agusticolomines

Léalo en español Tot seguit els explicaré la història de Porki. L’any 1992 Barcelona va acollir els Jocs Olímpics. La ciutat va celebrar-ho i l’Ajuntament va impulsar una gran reforma urbanística que va afectar tota la ciutat, però especialment la façana marítima, fins llavors dominada per les fàbriques i el barraquisme. Era una zona inhòspita, grisa i bruta que només millorava quan s’obria cap a la Barceloneta. Allí hi havia instal·lats els restaurants de barraca, avui desapareguts, i que sovint decoraven les novel·les dels joves escriptors en castellà de la gauche divine. A molta gent que es considera d’esquerra li agrada excitar-se amb … Continua la lectura de Vidal-Folch Balanzó, “Porki”

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Les aparences enganyen: Colau i la despesa social

agusticolomines

Léalo en español Les aparences enganyen, certament. Això és el que ha passat amb l’Ajuntament de Barcelona i la seva despesa social, atès el que destacava Marc Bleda en una notícia publicada per aquest diari. D’entrada, la notícia em va sorprendre i per això vaig recórrer a la font original, un estudi fet públic per una entitat independent creada el 1994, l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDGSS), especialitzada a avaluar polítiques públiques. És una mena d’Observatori DESC, que és on abans treballaven Ada Colau, Jaume Asens i el regidor pencaire de veritat, Gerardo Pisarello, i la … Continua la lectura de Les aparences enganyen: Colau i la despesa social

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Ada Colau en el disparadero

agusticolomines

Ante los graves disturbios ocurridos estos días en el barrio de Gràcia, la alcaldesa de Barcelona Ada Colau puso en cuestión la actuación de los Mossos d’Esquadra: “Pedimos proporcionalidad, tal y como ya hicieron las entidades de vecinos”, proclamó durante la lectura de la declaración institucional que abrió el pleno municipal de este viernes. Que la alcaldesa de una ciudad se dedique a reprender a la policía e impida la intervención de la Guardia Urbana en el escenario que es de su competencia para no desgastarse es, sencillamente, inmoral. Esconderse detrás de los vecinos, pura mentira. Tomando prestado lo escrito … Continua la lectura de Ada Colau en el disparadero

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

agusticolomines

Léalo en español A finals de la dècada dels anys seixanta, el Llibre roig de Mao va ser un catecisme per a molts joves inquiets i antifranquistes, sotmesos a una dictadura que hi ha qui vol endolcir per justificar l’injustificable. És el mateix exercici que fan alguns antics militants comunistes respecte del comunisme. L’excepcionalitat de la dictadura, que va tenir com a efecte que els comunistes s’afegissin a la lluita per la democràcia abans que propugnar cap mena de revolució, no va evitar les disputes ideològiques internes entre els comunistes, abrandadament dogmàtics en gairebé tots els aspectes. Malgrat l’estrepitós fracàs del Gran Salt Endavant i … Continua la lectura de Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Efecte Ada Colau

agusticolomines

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona amb 176.337 vots, que és menys que el nombre d’habitants que tenen alguns barris de la ciutat, si els recomptem per separat. Aquest minso suport no converteix en menys legítima la seva victòria. Va guanyar per la mínima, encara que a l’hora de governar no se’n recordi, i es va imposar al segon classificat, l’alcalde sortint, que tan sols va assolir 158.928 vots i 10 regidors, un menys que Barcelona en Comú. La resta de partits es van quedar entre els 51.889 vots de la CUP i els 77.279 vots del tercer classificat, C’s, … Continua la lectura de Efecte Ada Colau

Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

El renacer del populismo

agusticolomines

El pasado mes de abril, el historiador Xavier Domènech, actual responsable del comisionado de Estudios Estratégicos y Programas de Memoria del Ayuntamiento de Barcelona, publicó uno de esos artículos revisionistas que tanto gustan a los intelectuales —de izquierdas o de derechas— metidos en política. Con él trataba de dilucidar lo que llamó el “color de la libertad”, refiriéndose al movimiento obrero y popular en Cataluña. Su interpretación es más bien ideológica e historiográficamente muy pobre. Menospreciando los estudios históricos, muy solventes por otra parte, de profesores como Joan B. Culla o José Álvarez Junco, Domènech ofrecía en su artículo una visión amable de lo que representó el lerrouxismo en … Continua la lectura de El renacer del populismo

Historiografia, Política, Política catalana1 comentari

Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

agusticolomines

Dice Patrícia Gabancho que hubo un tiempo en Barcelona en el que señoreaban los historiadores, como después lo hicieron los arquitectos y ahora lo hacen los cocineros. Según ella, al parecer hemos pasado de la reflexión al hedonismo. Comparto al cien por cien ese diagnóstico. Vivimos en tiempos posthistóricos. Incluso postporno, según hemos visto con la contratación de una esperpéntica directora de comunicación por parte del Ayuntamiento de Barcelona. El hedonismo se ha zampado el pensamiento y casi todo es efímero, una especie de fast food intelectual que se cocina en las depauperadas universidades públicas. Lo apuntado por Gabancho venía a cuento del comentario … Continua la lectura de Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La llista del Sí-Sí

agusticolomines

Passen els dies i la configuració dels pactes locals fa evident fins a quin punt és gran la distància que separa ERC de CDC. Els recels van pujant de to, malgrat que la lògica política local té els uns condicionats que sovint no tenen res a veure amb la política nacional. És normal. I quant a la CUP, malgrat les abraçades i el bon rotllo, ja es veu que no és prou audaç per propiciar segons quina mena de pactes. La seva tàctica és deixar fer, com a Vic, on la candidatura Capgirem Vic va decidir aquest dilluns en una assemblea la … Continua la lectura de La llista del Sí-Sí

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

agusticolomines

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Canvi de cicle

agusticolomines

SISCU BAIGES. Agustí Colomines és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, director acadèmic de la càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. Ha dirigit Unescocat i la fundació Catdem, vinculada a CDC, i ha presidit Linguapax. Va dedicar moltes hores a defensar i lluitar perquè s’aprovés l’Estatut del 2006, la qual cosa no va ser ben entesa per alguns independentistes. Ell ja ho era aleshores i ara ho és més que mai, clar. Com veu la tardor política catalana? Estarem animats. Aquí es viu … Continua la lectura de Canvi de cicle