Cs i l’extrema dreta

Léalo en español L’extrema dreta avança al món. Ens hauria de preocupar. Als EUA, Donald Trump és el principal promotor d’un conservadorisme basat en l’extremisme, la xenofòbia i el nacionalisme. Aquell ou de la serp dels anys vint, però actualitzat, que havia estat motiu de preocupació de personatges tan dispars com el periodista català Eugeni Xammar i el cineasta suec Ingmar Bergman. És la dreta extrema d’ara, amb ribets populistes, que a Europa es presenta rejovenida —i deslliurada del nazisme, el feixisme o el falangisme, les ideologies tradicionals de l’extrema dreta del segle passat—, fins al punt que avança per … Continua la lectura de Cs i l’extrema dreta

Tanquem la paradeta

Léalo en español Ha estat un curs trepidant. Fa un any de gairebé tot. De l’atemptat del 17-A i del referèndum de l’1-O. I quan ja fa quatre mesos que em va destituir el ministre Cristóbal Montoro en aplicació de l’article 155, resulta que ell ja no és ningú. Vull dir que la moció de censura que els independentistes catalans i bascos van ajudar a guanyar a Pedro Sánchez ha enviat Mariano Rajoy i tot el seu govern a l’oposició. Quines coses, oi? A Espanya hi ha hagut un relleu entre els partits del 155. Ara manen els que es … Continua la lectura de Tanquem la paradeta

Regaleu clínexs als que ploren

Léalo en español 18 d’octubre de 2013. “Cal regalar-li un mocador” perquè “tot el dia està plorant”. Aquesta va ser la reacció del portaveu del PSC, Maurici Lucena, a l’anunci de l’aleshores conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, que el MHP Artur Mas no assistiria a un acte organitzat per la patronal catalana Foment del Treball i així preservar la dignitat protocol·lària del president. La patronal catalana, tradicionalment submisa al poder espanyol, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, volien humiliar el president elegit per la ciutadania. I els socialistes llavors van fer d’escolanets del PP, que … Continua la lectura de Regaleu clínexs als que ploren

No és Le Pen, estúpid

Léalo en español Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els … Continua la lectura de No és Le Pen, estúpid

El patriotismo imperial

Llegiu-lo en català En Catalunya la democracia está en peligro. Tenemos un Parlament, pero no tenemos Govern desde que el 27 de octubre una coalición de conservadores, socialistas y extrema derecha aprobó en el Senado español la disolución del Parlament, la destitución del Govern y la deposición del president de la Generalitat de Catalunya mediante una interpretación abusiva del artículo 155 de la Constitución. Conviene recordar de vez en cuando este episodio para que no cuaje la mentira que los portavoces catalanes de los conservadores, los socialistas y la extrema derecha quieren imponer. Afirman que el 155 es culpa de los … Continua la lectura de El patriotismo imperial

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

Se fue Artur Mas

Léalo en catalán Artur Mas es un hombre bastante reservado. Se rige por un código que pocas veces desvela y que obliga a sus colaboradores a intuir lo que piensa más que saberlo a ciencia cierta. No puedo decir que haya sido amigo de Artur Mas. Jamás he salido a cenar con él o con su mujer ni nada parecido. Mi relación con él ha sido siempre política, digamos profesional. Digo esto porque, ahora que ha decidido retirarse del primer plano de la política, los amigos le salen por todos los lados. Le tengo aprecio, eso sí. Son muchos años … Continua la lectura de Se fue Artur Mas

Ciudadanos al rescate del PP para hundir al PSOE

Ciudadanos siempre da oxígeno a los partidos del Régimen del 78. Todo el mundo conoce cuál es el origen de Ciudadanos, el partido que lidera Albert Rivera. El próximo 7 de junio se cumplirán doce años de la presentación del Primer Manifiesto de “Ciutadans de Catalunya” en un restaurante de la plaza Real de Barcelona por unos intelectuales catalanes apegados al nacionalismo español. Allí estaban Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain y los ya difuntos Carlos Trías, Ivan Tubau y Horacio Vázquez Rial. El Estado les fue premiando el gesto … Continua la lectura de Ciudadanos al rescate del PP para hundir al PSOE

Rajoy no és el problema

La investidura del nou president del Govern espanyol es complica a mesura que passen els dies. Qui està en un estat extraordinàriament nerviós és Albert Rivera, el cap de files del partit nacionalista espanyol per antonomàsia. Des de fa anys, la dèria de Rivera era convertir C’s en el partit frontissa que havia de substituir CiU i PNB a l’hora de formar majories parlamentàries a Espanya. Les dues darreres eleccions han demostrat, però, que esmicolar la dreta i l’esquerra espanyoles i prescindir dels sobiranistes catalans (ja sigui ERC, ja sigui el PDC) impedeix formar govern. Pot semblar una paradoxa però … Continua la lectura de Rajoy no és el problema

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià