Davant del mirall

Léalo en español 1. El futur no pinta bé. Això és el que es desprèn d’una enquesta de l’ICPS, un consorci adscrit a la UAB i a les mans dels socialistes des dels acords de Junts amb el PSC a la Diputació. Ho explico perquè, com tothom sap, les enquestes tenen pare i mare i per això cal llegir-les amb cura. En Francesc Abad fa anys que des del seu blog Dies de fúria, dies de glòria ens proporciona una lectura crítica de totes les enquestes que es publiquen. Abad no amaga les seves preferències, però aporta molta informació per fer una lectura crítica del devessall de … Continua la lectura de Davant del mirall

I les humanitats, què?

Léalo en español Enhorabona, doctors Bonaventura Clotet i Carme Torras. Qui pot negar el talent i la solvència d’aquests dos investigadors, ell metge i ella matemàtica? Ningú amb dos dits de front. Per tant, és innegable que ambdós es mereixen haver estat guardonats amb el Premi Nacional de Recerca, atorgat pel Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Fa uns dies es va celebrar la gala de lliurament. Temps enrere, servidor assistia a aquest acte, però vaig deixar de fer-ho per pura enveja. Cada vegada que m’asseia a la butaca del TNC, curulla … Continua la lectura de I les humanitats, què?

Ramoneda, la filosofia del senyor Esteve

Léalo en español Tothom té un rei al cos. Molts comentaristes hi tenen un sociòleg. L’antic director del CCCB, Josep Ramoneda, ho demostra en el darrer dels seus articles en parlar d’un suposat “narcisisme” independentista representat per Laura Borràs i Junts. Deixant de banda que Ramoneda torni a intentar reproduir els arguments que ja havia fet servir per combatre el pujolisme —allò dels bons i els dolents i la sonsònia derivada de la superioritat moral dels progres—, ara, a més, hi afegeix dots sociològics per determinar què representa Junts. I no se’n surt gaire bé, la veritat sigui dita. Afirma Ramoneda que a Junts … Continua la lectura de Ramoneda, la filosofia del senyor Esteve

Hágase legal lo ilegal

  El Círculo de Economía tiene un salón de actos que parece un búnker. Se accede a él por unas escaleras que parece que te lleven al infierno. Además, la sala tiene unas columnas que a menudo, cuando allí se agrupa demasiada gente, impiden ver con claridad a quienes están sentados en la mesa presidencial. A pesar de que la sede del Círculo está ubicada en una de esas calles señoriales del ensanche barcelonés, el salón de actos es tosco y la ventilación inadecuada. En ese búnker no corre el aire. Aunque se diga que el hábito no hace al monje, en este caso está claro que sí. El lobby empresarial catalán … Continua la lectura de Hágase legal lo ilegal

França, primer round

Léalo en español Escric diumenge a la tarda, abans de conèixer els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, quan el butlletí de notícies de Catalunya Informació va repetint una vegada i una altra que la participació és, a les 17 hores, del 69,42% i, per tant, lleugerament inferior a la registrada el 2012. Aquestes eleccions han generat molta expectativa, sobretot perquè la majoria d’analistes temen l’ascens de Marine Le Pen, la líder de l’extrema dreta del Front Nacional. Catalunya Informació ho destaca tot dient que quatre dels onze candidats són els que tenen possibilitats d’arribar a la … Continua la lectura de França, primer round

CCOO i el fill del barber davant la independència

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

Efecte Ada Colau

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona amb 176.337 vots, que és menys que el nombre d’habitants que tenen alguns barris de la ciutat, si els recomptem per separat. Aquest minso suport no converteix en menys legítima la seva victòria. Va guanyar per la mínima, encara que a l’hora de governar no se’n recordi, i es va imposar al segon classificat, l’alcalde sortint, que tan sols va assolir 158.928 vots i 10 regidors, un menys que Barcelona en Comú. La resta de partits es van quedar entre els 51.889 vots de la CUP i els 77.279 vots del tercer classificat, C’s, … Continua la lectura de Efecte Ada Colau

L’independentisme és la causa i no l’efecte

“L’independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l’origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l’eix identitari sinó sobre l’eix dreta/esquerra”. Això és el que va escriure la setmana passada Josep Ramoneda a l’article “Fragmentació“. De seguida em va assaltar la pregunta: l’independentisme és causa o efecte de la crisi política actual, la qual ha fragmentat els partits polítics fins al punt de redibuixar el sistema de partits a … Continua la lectura de L’independentisme és la causa i no l’efecte

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

No lo podrán impedir

La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría ha confirmado la impugnación ante el Tribunal Constitucional (TC) de la consulta alternativa ideada por el presidente Artur Maspara el 9N. Siguiendo lo expuesto en el informe del Consejo de Estado, que ya aprobó por unanimidad un dictamen mediante el cual hacía suyas las razones de la impugnación del nuevo 9N por parte del Gobierno,ahora es el Gobierno el que solicita la suspensión del proceso participativo en una nueva demostración de onanismo jurídico. El Gobierno arguye que el proceso es “contrario a la ley y a los derechos de los catalanes”, como si la responsabilidad fuese catalana. … Continua la lectura de No lo podrán impedir