Eleccions i candidatures…

Léalo en español Finalment, el 12 de maig se celebraran les eleccions autonòmiques. Una mica tard, per al meu gust, perquè l’actual govern estava tocat de mort des del dia que Junts va decidir abandonar-lo, l’octubre de 2022, per discrepàncies amb l’actual titular de la presidència. S’han perdut gairebé dos anys, durant els quals Esquerra només ha volgut consolidar-se com a partit dominant. No estic gaire segur que ho hagi aconseguit. Si ho mirem per la banda de les esquerres, amb les quals els agrada de mesurar les pròpies forces els republicans, és evident que el PSC s’ha recuperat gràcies … Continua la lectura de Eleccions i candidatures…

Ferran Fullà, el poeta… el polític

El 29 d’agost de 1976 s’esqueia en diumenge. Si realment és el diumenge que va tenir lloc una de les sessions plenàries de l’Assemblea de Catalunya al convent de Pedralbes, aquell dia plovia a bots i barrals. Vaig anar cap a la reunió a peu des de la parada de l’autobús a la Diagonal, i hi vaig arribar xop de dalt a baix. Quan vaig arribar a lloc, en Domènec Font (1950-2011) i Ferran Fullà (1942-2023) ja estaven asseguts. M’havien guardat un lloc al seu costat. Els tres assistíem a la plenària en representació de Bandera Roja (jo més aviat les joventuts). Si realment … Continua la lectura de Ferran Fullà, el poeta… el polític

El dipòsit buit

Léalo en español 1. EXEMPLE O ANOMALIA. Josep Tarradellas era un polític majúscul. O això diuen. Tanmateix, al president no li agradava que les dones tractessin qüestions polítiques. Feia una excepció amb la seva amiga Frederica Montseny, però no més. Temia el judici de les dones, inclosa la seva, perquè considerava que podia afectar l’opinió del marit sobre altres polítics. Al marge del sorprenent poder maquiavèl·lic que Tarradellas atribuïa a les dones en l’esfera privada, sembla mentida que un polític capaç de signar, en tant que conseller primer, el decret de col·lectivitzacions i control obrer que va fixar les bases d’una socialització de l’economia a l’inici de la … Continua la lectura de El dipòsit buit

Retorn al futur

Léalo en español 1. El futur és dels que pensen en el que vindrà abans que ningú. Una política sense estratègia és mera tàctica. L’estratègia és, doncs, la previsió del futur. Només així és possible evitar caure en la xarxa de qui pensa millor i més ràpid que tu. Avui es reuneix, al palau de la Moncloa, la comissió bilateral Generalitat-Estat. L’última vegada que es va reunir va ser l’estiu del 2018, en plena ressaca de la repressió espanyola, i la part catalana era presidida per Pere Aragonès, Elsa Artadi i Ernest Maragall, en la condició de vicepresident, consellera de la Presidència … Continua la lectura de Retorn al futur

L’exili, segons el notari López Burniol

Léalo en español No sé si coneixen la faula d’Isop que parla d’una àliga i d’una parella de galls. És aquella que explica que dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; i al final un va foragitar l’altre. El vençut es va retirar resignadament darrere uns matolls per amagar-s’hi. En canvi, el gall guanyador va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder. Però no va trigar a caure-li al damunt una àguila i raptar-lo. En aquell moment, el gall que havia perdut el combat es va quedar sol amb tot … Continua la lectura de L’exili, segons el notari López Burniol

Salve, Hilari

S’ha mort el pare Hilari Raguer. Se n’ha anat l’1-O. No podia haver triat millor dia per fer-ho. És un dir, és clar. Historiador i patriota com era, la data de la seva mort anirà associada per sempre més a la commemoració del Primer d’Octubre del 2017, el dia del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que la Guàrdia Civil va reprimir amb una agressivitat intolerable. Si el pare Raguer hagués estat xinès, la seva mort hauria coincidit amb la victòria dels comunistes seguidors de Mao. Si hagués estat algerià, la mort d’aquest monjo culte i amable hauria coincidit amb l’inici de la cruenta … Continua la lectura de Salve, Hilari

I avall, que fa baixada

Léalo en español Era de preveure. El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va anunciar el dimarts passat a la nit la impossibilitat d’aconseguir prou suports per poder superar una segona investidura i que per aquest motiu es veia obligat a convocar noves eleccions. La cita: el 10 de novembre. En l’interval entre que no va prosperar el primer intent d’investidura d’abans de l’estiu i ara, tots els grups polítics s’han anat retratant. Els articulistes i tertulians catalans que es passen el sant dia fent retrets a l’independentisme, com si la repressió no existís i la crisi catalana … Continua la lectura de I avall, que fa baixada

L'(im)pacte de Pedralbes

Léalo en español El govern espanyol s’ha equivocat. La celebració del Consell del Consell de Ministres a Barcelona va provocar la paralització de Barcelona un divendres feiner. Les rondes, que habitualment es col·lapsen al matí i al vespre, van engolir un 53% menys de cotxes. Els ciutadans que no es van desplaçar per anar a les mobilitzacions, és clar que van optar per quedar-se a casa. L’èxit de la jornada es deu, en part, a la propaganda negativa que es va fer els dies anteriors amb la intenció de criminalitzar l’independentisme. A la fi, no hi ha hagut grans aldarulls, … Continua la lectura de L'(im)pacte de Pedralbes

L’agonia del règim del 78

Léalo en español   Encara que es resisteix a morir, el règim del 78 es mor. L’agonia és llarga i els responsables de les cures pal·liatives van fent la feina perquè no se li acabi la vida. La sorpresa és que l’entorn cuidador no està format tan sols pels dos pilars del sistema, PP i PSOE, i els dos esqueixos, Podemos i Ciudadanos, sinó que s’hi han afegit alguns dirigents dels partits nacionalistes bascos i catalans cada vegada més refractaris al procés sobiranista català. La por al canvi converteix el bloc autoproclamat constitucionalista en una orgia política que intenta seduir … Continua la lectura de L’agonia del règim del 78

Mori el mal govern!

Léalo en español La democràcia hauria de ser una pràctica que es basés en les conviccions. A Espanya la democràcia és feble perquè la intolerància impregna la política i la convivència. El debat de la moció de censura, el resultat de la qual, tot sigui dit, ha trastocat els plans de tothom, en va ser una bona mostra. Les duríssimes acusacions que es van intercanviar Rajoy i Sánchez desprenien aquella aroma de podridura que acompanya la descomposició de la matèria. Del règim del 78, en aquest cas. Cap dels dos no ho va voler admetre. Sánchez i Rajoy són ostatges … Continua la lectura de Mori el mal govern!