Més Trias Fargas, si us plau

Léalo en español ¿S’ha resolt la crisi que va encetar el conseller Baiget amb tota la intenció del món? Aparentment, sí. I si es demostra que no és tan sols una sortida en fals, amb més motiu. Abans d’ahir, dissabte, el Consell Nacional dels demòcrates va escenificar la catarsi de la unitat. Menys Baiget, que no va assistir-hi, tots els implicats en la resolució del conflicte van voler deixar clar que anaven a l’una. Que desautoritzaven les especulacions sobre el PDeCAT i les divisions internes. Però en el partit que dirigeix Marta Pascal roman la pregunta inicial. El PDeCAT viu … Continua la lectura de Més Trias Fargas, si us plau

¿De qué diálogo están hablando?

  Los unionistas que aún tienen el coraje de autodenominarse catalanistas, a pesar de su oposición a que el actual conflicto soberanista se resuelva con un referéndum, están de enhorabuena. O por lo menos eso parece. Los articulistas de referencia de los unionistas son casi todos mayores de sesenta años y han aprovechado la semana que se acaba para entregarse sin reserva a la nostalgia constitucionalista al celebrar el 38 aniversario de la Constitución de 1978. Para los forofos habituales de la Cataluña española, reivindicar esa Constitución, aunque sea una de la más estropeadas de entre las muchas que han … Continua la lectura de ¿De qué diálogo están hablando?

El franquisme i el Rei. La conspiració del silenci contra l’independentisme

Léalo en español Ahir, diumenge 20 de novembre, i amb motiu del 41è aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco, el diputat del PDeCAT Francesc Homs va piular a Twitter la imatge de dos presidents franquistes del Congrés dels Diputats, dels quatre que va tenir. Les imatges anaven acompanyades del missatge següent: “Avui, 20-N. Al Congrés hi ha exposats franquistes a la paret, i dimarts alguns votaran que és normal jutjar per posar urnes. Segur que res a veure”. I tant que hi té a veure! Cap antic diputat de CiU, començant per Miquel Roca i Junyent, el retrat del qual penja a la … Continua la lectura de El franquisme i el Rei. La conspiració del silenci contra l’independentisme

¡Fiesta de la Libertad! ¡No pasarán!

“La crisis en Catalunya es el fracaso de la transición española”. Así lo afirmó el diputado de Junts pel Sí, Lluís Llach, en una entrevista en el diario francés La Tribune. Llach aseguró, también, que el Gobierno español se esconde bajo la Constitución para decir que defiende la legalidad, pero el diputado critica que esa es una Constitución que “se aprobó con las armas sobre la mesa”. No le falta razón. Y es que cuando algo empieza mal, a menudo acaba mal. La Constitución de 1978 sólo se explica porque 80 años antes, los militares españoles volvieron a las andadas un maldito … Continua la lectura de ¡Fiesta de la Libertad! ¡No pasarán!

De Sant Boi fins avui (2001)

Goso reproduir un article meu, escrit i publicat l’any 2001 amb motiu del 25è aniversari de la Diada del 1976 a Sant Boi, perquè em fa l’efecte que posa les coses al seu lloc ara que els “comuns” preparen un acte propi a Sant Boi, al marge de les mobilitzacions convocades per l’ANC i Òmnium arreu del territori, per commemorar, precisament, els 40 anys d’aquella primera Diada semi tolerada. Jo hi vaig assistir amb un bon nombre de companys de les Joventuts Comunistes de Bandera Roja. Recordo perfectament aquella tarda en què el servei d’ordre, majoritàriament organitzat pel PSUC, malgrat … Continua la lectura de De Sant Boi fins avui (2001)

Rajoy no és el problema

La investidura del nou president del Govern espanyol es complica a mesura que passen els dies. Qui està en un estat extraordinàriament nerviós és Albert Rivera, el cap de files del partit nacionalista espanyol per antonomàsia. Des de fa anys, la dèria de Rivera era convertir C’s en el partit frontissa que havia de substituir CiU i PNB a l’hora de formar majories parlamentàries a Espanya. Les dues darreres eleccions han demostrat, però, que esmicolar la dreta i l’esquerra espanyoles i prescindir dels sobiranistes catalans (ja sigui ERC, ja sigui el PDC) impedeix formar govern. Pot semblar una paradoxa però … Continua la lectura de Rajoy no és el problema

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

¡Vaya bodrio de campaña!

Se acabó lo que se daba. La campaña electoral más insólita de los últimos tiempos llega a su fin. Iba a decir gracias a Dios, porque también ha sido una de las campañas más aburridas en lo que llevamos de democracia. Ya saben ustedes que servidor no cree que esté cambiando nada respecto al modelo iniciado en los años de la Transición. Se lo conté en mi columna anterior y a ella les remito. Por lo tanto, está claro que no estamos ante ninguna segunda transición como pretenden los partidos emergentes. Lo que sí hay es una crisis de los partidos clásicos, atenazados … Continua la lectura de ¡Vaya bodrio de campaña!

Lo que se decidirá el 20D

Anoche empezó una de las campañas electorales españolas más reñidas y diferentes de los últimos tiempos. Lo es no sólo por la irrupción de Ciudadanos y Podemos, que aspiran a substituir a los partidos nacionalistas catalán y vasco que hasta el momento actuaban de bisagra del bipartidismo clásico que ha dominado en las Cortes desde que se hundió el grupo PCE-PSUC, a raíz de la victoria socialista de 1982. En esos 33 años, conservadores y socialistas han recurrido a CiU y PNVpara sacar adelante un sinfín de leyes y acuerdos en beneficio del ideario del partido de turno, a cambio de conceder a los nacionalistas algunas de … Continua la lectura de Lo que se decidirá el 20D

La ruptura, finalment

Iñaki Gabilondo deu ser dels pocs periodistes espanyols que observen l’evolució del procés sobiranista català amb una mica d’intel·ligència. Des de la finestra del seu videoblog ha anat advertint tothom que ha volgut escoltar-lo que la política catalana estava canviant a tot drap. Ahir dimarts, per exemple, va dir que “la independència de Catalunya és molt difícil; la independència és lluny, però la ruptura és a prop”. Si, com diu ell, l’actitud de la CUP “dramatitza el procés, el porta a l’extrem, el radicalitza i el fa més inviable”, també és cert que aquesta dramatització “no desvia els plans i … Continua la lectura de La ruptura, finalment