Etiqueta: nacionalisme

Conflictes, Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacional1 comentari

Per què vull un estat?

agusticolomines

“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i dels estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, … Continua la lectura de Per què vull un estat?

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Hi faltes tu, amic meu

agusticolomines

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu

Actes, HistoriografiaDeixa un comentari

“Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans”

agusticolomines

El 30 i 31 d’octubre del 2014 es va du e terme el simposi Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Entre les diverses sessions del seminari, hi va haver una taula rodona, «Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans», en què van intervenir: des de Catalunya, Agustí Colomines i Companys, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona; des del País Valencià, Vicent Flor i Moreno, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València; … Continua la lectura de “Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans”

Política, Política catalana, Política espanyola3 comentaris

Vosaltres, els antipujolistes

agusticolomines

L’antipujolisme ha ressuscitat. Aprofiten el frau de Pujol, que es barreja amb el presumpte enriquiment il·lícit dels fills, per comparar-lo amb Franco, com ha fet, sense empatxar-se, el catedràtic Andreu Mayayo. Hi ha qui pica contra el president Mas i diu que la seva vida política s’esgotarà amb aquesta legislatura perquè és un simple epígon del pujolisme, López Burniol dixit. La confessió de Pujol ha tret a passejar l’antipujolisme psicodèlic, refugi dels frustrats, que va arribar a tenir vida pròpia en forma d’una fraseologia que gairebé fregava la categoria d’ideologia. La tesi dels antipujolistes és que aquest és un país màfia, … Continua la lectura de Vosaltres, els antipujolistes

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Moderats i independentistes

agusticolomines

La Vanguardia va publicar ahir un editorial, “¿Quién teme a los moderados?”, que és d’aquells que pretenen marcar l’agenda política. És ben legítim. Tots els diaris del món ho intenten, per bé que no sempre ho aconsegueixin. El diari barceloní darrerament ha errat en les seves apostes polítiques. Deu ser perquè no hi ha cregut de veritat o bé perquè les ziga-zagues en política no tenen el mateix efecte que el sistema tiki-taka té en el futbol. En política es perd el control del temps i de l’espai quan l’actitud és erràtica. La història de La Vanguardia és la història … Continua la lectura de Moderats i independentistes

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

La independència mental

agusticolomines

No sé si van llegir l’article de Fernando Onega, Parábola del hijo que se marcha, publicat a la La Vanguardia de dissabte passat. Era un article intel·ligent, molt més lúcid que els que últimament ha publicat El País d’escriptors com Javier Cercas, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina (marit de l’anterior), Margarita Rivière o l’inefable Mario Vargas Llosa (qui per carregar contra l’independentisme català citava Cercas com a font d’autoritat!). És evident que Onega coincideix amb ells quant a la necessitat d’evitar la secessió de Catalunya, però s’hi aproxima amb la intenció d’entendre alguna cosa, sense la ceguesa patriotera que anima … Continua la lectura de La independència mental