El bufó Tamames

No hi ha res que em rebenti més que les discriminacions socials. L’edatisme és una forma d’aquestes discriminacions, en aquest cas per qüestió d’edat, que afecta molta gent. L’edatisme consisteix, com totes les discriminacions, a difondre estereotips i prejudicis que repercuteixen negativament sobre els drets, l’autoestima i el benestar de les persones. Per norma general s’aplica a la gent gran, sobretot, perquè vivim en una època d’exaltació de l’eterna joventut, que és manifesta en la proliferació de la síndrome de Peter Pan en molts homes, i l’obsessió de moltes dones per mantenir-se joves tant com poden. Aquestes dèries no tenen res … Continua la lectura de El bufó Tamames

Allò que el procés ha desvelat

Léalo en español 1. La gestació del postfeixisme. Una de les cantarelles que es repeteixen una vegada i una altra és que l’independentisme català, la dècada sobiranista, ha despertat l’extrema dreta espanyolista. Vox, per ser clars. És una conjectura fàcil, perquè totes les accions polítiques comporten conseqüències, però és errònia. Només es desvela allò que és viu, encara que estigui adormit. L’extrema dreta espanyolista no ha deixat mai d’existir. Tant és quin sigui el seu origen —carlí, falangista o franquista— o quina forma orgànica hagi pres. Durant anys es va assegurar que a Espanya no existia un partit d’extrema dreta, … Continua la lectura de Allò que el procés ha desvelat

La política i les conviccions

Léalo en español 1. Catalunya no és el problema d’Espanya. Si de cas és al revés. Espanya és el problema de Catalunya. La setmana passada, Miquel Roca i Junyent va deixar-ho anar subtilment, suposo que per fer-se perdonar pels nostàlgics de CiU, en un auditori que tenia un aspecte de Cafarnaüm de camàlics del règim del 78. Davant el públic reunit al Círculo Ecuestre, el majestuós temple de la gent amb diners que fa anys que ha deixat de ser burgesa, perquè la burgesia de veritat és una altra cosa, va recordar les paraules de Francesc Cambó de 1907: “passaran els … Continua la lectura de La política i les conviccions

La nació és la revolució

Léalo en español Ho fan malament, però no són culpables de tot. Aquest podria ser el titular per resumir l’actuació, sempre discordant, de republicans, independentistes i anticapitalistes. Que la manera de fer i de presentar-se de les tres forces sobiranistes generi desconcert, no significa que se’ls hagi de donar la culpa de la incertesa actual. La causa del desgavell està molt repartida entre els tres partits, però cal reconèixer que és resultat de la impossibilitat de guanyar l’embat del 2017 i de la resistència de l’espanyolisme. L’independentisme va guanyar el referèndum, en un context anòmal, però és evident que no va … Continua la lectura de La nació és la revolució

Genovés i Anguita: cultura i política comunistes

Léalo en español Amb poques hores de diferència, com si el destí volgués unir-los, s’han mort dos homes lligats al comunisme hispànic. Un era artista i va morir la matinada del 15 de maig, l’altre era un polític i va morir l’endemà dissabte. Tots dos encarnaven la figura del militant polític, del compromís amb uns ideals. Eren el pintor valencià Joan Genovés i el polític andalús Julio Anguita. Havien estat noms de pes en el que podríem anomenar hegemonia cultural comunista de finals del franquisme i els primers anys de la transició. Pertanyien a la generació que a poc a poc es … Continua la lectura de Genovés i Anguita: cultura i política comunistes

Investir el carceller

Léalo en español Aviat hi haurà govern a Espanya. Ha guanyat la repressió. Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa investiran president Pedro Sánchez, el mateix individu, ara transvestit de xai, que el 2017 es va aliar amb el PP per desbaratar el procés d’autodeterminació i empresonar els dirigents independentistes. Costa d’entendre, però és així. Els presos ni tan sols es beneficiaran del tercer grau, que la consellera de Justícia (d’ERC) es nega a donar-los, i que vindrien a ser les famoses 155 monedes de plata de l’inefable Rufián, un dels pitjors dirigents que ha tingut mai ERC. Que un partit independentista estigui … Continua la lectura de Investir el carceller

El 2020 no serà feliç

Léalo en español S’acaba el 2019. Un any de commemoracions i d’antagonismes aguts. De malestar global. La història de la humanitat és, per damunt de tot, la història del conflicte, de la pugna social. Entre el 1919 i el 1939, Europa va quedar atrapada en un parèntesi de vint anys en què els extrems van apoderar-se dels governs i dels carrers. L’era dels extrems, en una feliç descripció d’aquell moment feta per l’historiador Eric J. Hobsbawm —ell mateix adherit a una d’aquestes ideologies extremes, el comunisme—, a Espanya va acabar, justament, el 1939 amb la victòria dels partidaris del cop d’estat … Continua la lectura de El 2020 no serà feliç

I avall, que fa baixada

Léalo en español Era de preveure. El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va anunciar el dimarts passat a la nit la impossibilitat d’aconseguir prou suports per poder superar una segona investidura i que per aquest motiu es veia obligat a convocar noves eleccions. La cita: el 10 de novembre. En l’interval entre que no va prosperar el primer intent d’investidura d’abans de l’estiu i ara, tots els grups polítics s’han anat retratant. Els articulistes i tertulians catalans que es passen el sant dia fent retrets a l’independentisme, com si la repressió no existís i la crisi catalana … Continua la lectura de I avall, que fa baixada

A Cayo Lara lo va a enterrar Andreu Nin

Llegiu-lo en català Deberíamos agradecer a Cayo Lara su ataque de sinceridad sobre el Plan de Empleo Rural (PER), el actual Programa de Fomento del Empleo Agrario (PFEA), y los efectos de la independencia de Catalunya sobre él. El 23 de marzo el antiguo coordinador de IU pronunció un discurso en Palma del Río (Córdoba) con el que acusó al independentismo catalán de ser una forma de “egoísmo”, ya que “sólo quiere comer de su propio plato y no quiere compartir el plato con los demás”. Cuando los comunistas se ponen a hablar de los derechos nacionales siempre mezclan churras … Continua la lectura de A Cayo Lara lo va a enterrar Andreu Nin

La consciència no té amo

Léalo en español Sota el franquisme, els comunistes estaven força ben organitzats. Al final de la dictadura hi havia una constel·lació de partits autoproclamats comunistes, però només n’hi havia un que tothom conegués com “el Partit”. Era el partit dels comunistes oficials —el PCE a Espanya i el PSUC a Catalunya— i era un bloc monolític. Les dissidències es pagaven cares, seguint l’estela dels famosos i teatrals judicis de Moscou que van acabar amb la vella guàrdia bolxevic. L’any 1949, per exemple, “el Partit” va expulsar-ne Joan Comorera, que n’havia estat el primer secretari general, sota l’acusació de “titista”, que volia … Continua la lectura de La consciència no té amo