El pes de la història

Léalo en español Perdre no et fa culpable. Et converteix en víctima, si de cas. Normalment, qui ho determina és l’intèrpret. O sigui, l’historiador. Va escriure Vicens Vives que la història no es fa, sinó que es refà, perquè l’evolució de la societat, de vegades lligada a les “descobertes” documentals i d’altres a la reinterpretació del que ja es coneixia, permet que la historiografia avanci en benefici del coneixement històric. No els avorriré amb els debats sobre què és la història. Retinguin tan sols que l’horror de l’Holocaust no necessita cap nota a peu de pàgina per demostrar que va existir. … Continua la lectura de El pes de la història

Els homenots (i dues dones) d’Oriol Pi de Cabanyes

Presentació d’Estels que encara fan llum (Pòrtic), d’Oriol Pi de Cabanyes. Al Foment Vilanoví, 18/06/2021 En el temps de la Grècia romana, l’historiador i assagista Plutarc defensava que la “singularitat humana és el motor de la vida i també de la història”. D’aquí en va sortir les Vides paral·leles que, segons Carles Riba, “[era] el testament espiritual de l’antiguitat clàssica.” La seva galeria d’herois, de grans exemples, ho eren perquè eren caràcters plenament responsables d’ells mateixos. I tot això estava escrit amb intenció  didàctica més que històrica. Plutarc tria les biografies que ofereixen grans exemples, a fi de moure, per l’adhesió de la intel·ligència, la possibilitat … Continua la lectura de Els homenots (i dues dones) d’Oriol Pi de Cabanyes

El ‘meu’ principi de realitat

Léalo en español Sigmund Freud va formular el principi de realitat per oposar-lo al principi de plaer que havia enunciat el físic, matemàtic i psicòleg Gustav Fechner el 1848. Els entesos afirmen que ambdós conceptes s’atenen al principi de satisfacció. O sigui, a la capacitat que té la ment humana de jutjar la realitat del món exterior —i d’actuar-hi en conseqüència— allunyant-se del dolor, del que l’ha provocat, per mirar de trobar una solució. Així doncs, segons la psicologia freudiana, no hi podem fer més. Tothom té el seu principi de satisfacció, la diferència és que els “realistes” s’acontenten amb una formulació a llarg termini i … Continua la lectura de El ‘meu’ principi de realitat

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

La independència i el dilema del presoner

Léalo en español El 9-N, quan més de dos milions de persones van anar a votar, hi va haver 1.317 punts de votació, 684 dels quals eren locals municipals, i, la resta, escoles i instituts que van obrir les portes pel compromís voluntari d’aquells docents que estaven compromesos amb la causa de la democràcia. En vaig ser testimoni personalment, perquè vaig ser un dels molts voluntaris que es van apuntar al web expressament ideat per a això. El 9-N, diguin el que diguin els seus detractors, va ser un èxit total. Sense aquella jornada, avui no seríem on som. Va … Continua la lectura de La independència i el dilema del presoner

La història, ara que en parlen

Enguany estem de celebració. I no em refereixo tan sols al fet que la majoria parlamentària ens hagi convocat a les urnes el 9 de novembre, sinó perquè aquest 2014 es commemora el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya i el tricentenari d’una derrota que estava cantada, sobretot després que el 1711 ens abandonés el rei que defensàvem i que el 1713 ho fessin els aliats anglesos. La derrota va ser heroica, ja ho sabem, i tràgica, perquè vam perdre les Constitucions i es va voler arraconar la llengua, encara que, com va escriure Pierre Vilar en … Continua la lectura de La història, ara que en parlen

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo