Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Léalo en español Quan van irrompre electoralment Cs i Podemos, tothom es va apressar a assenyalar que els partits tradicionals, els que han estat majoritaris sota el règim del 78, PP i PSOE, estaven en crisi. No ho tinc gaire clar, perquè la tolerància de l’electorat espanyol amb les corrupteles del PP fa feredat. Així doncs, ni els múltiples escàndols de corrupció —ni les morts misterioses que els han envoltat— no han erosionat el PP. Al contrari. Cs, que representa la nova dreta populista que emergeix a Europa separada dels conservadors, no té prou força per desbancar el PP. Li … Continua la lectura de Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

La quiebra de la libertad

Llegiu-lo en català No recuerdo por qué la anoté ni cuándo. Ni tampoco sé de quien es, pero hoy me parece una afirmación que le va como anillo al dedo para describir lo que está pasando en España: “La construcción de un país no se puede desligar de la libertad que se respire en él”. España es una prisión gigantesca para muchos catalanes. Da igual que otros muchos piensen que la represión contra los independentistas es la mejor solución para parar la ola soberanista. El tsunami que lleva casi una década agitando Catalunya no va a retroceder con encarcelamientos, exilios, … Continua la lectura de La quiebra de la libertad

‘Donec perficiam’

Léalo en español ‘Donec perficiam‘ era el lema que feien servir les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia personal de l’arxiduc Carles III, comandada per Antoni de Peguera i d’Aimeric, marquès de Foix— durant la guerra de Successió del 1714. El lema estava inscrit en la bandera de Santa Eulàlia per significar que els combatents mantindrien la lluita ‘fins a reeixir’, fins a aconseguir vèncer l’enemic. Era un clam, doncs, d’asseveració i de confiança amb la victòria, per bé que també denotava que caldria suar-la de veritat. Aquella confrontació va ser realment violenta: no es van estalviar els bombardejos, ni els setges inhumans, … Continua la lectura de ‘Donec perficiam’

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

No tenen remei

Léalo en español “En España no se vota”, cridava en castellà un dels policies nacionals que ha assaltat el col·legi electoral de la Via Augusta, a la seu del Departament d’Ensenyament. Porres contra urnes, a més de maltractar persones i polítics elegits democràticament, com la consellera Clara Ponsatí, a qui els “grisos” d’ara han robat l’ordinador personal. La democràcia espanyola està corrompuda no tan sols pel munt de corruptes que s’aixopluguen sota el paraigua del PP i el PSOE, sinó perquè la seva policia es comporta com una marea negra repressiva amb tics autoritaris. A Madrid podran autoenganyar-se i proclamar … Continua la lectura de No tenen remei

Vuelve esa España agria de 1898 y 1936

España vive su peor crisis nacional desde 1898. Entonces perdió Cuba, Puerto Rico y Filipinas, sus últimas colonias allende los mares. Los gobernantes españoles de fines del siglo XIX vivieron aquello con un profundo dolor. Fue el fin de aquel Imperio donde nunca se ponía el sol. El dolor por esa pérdida se convirtió en ensimismamiento nacional y España se vistió de fiesta y toros. De pronto, los españoles descubrieron que la diversidad debilitaba el Estad, llegando incluso a poner en cuestión la singularidad nacional de Portugal. “Portugal es tanto como decir España”, escribía Miguel de Unamuno en 1911 en … Continua la lectura de Vuelve esa España agria de 1898 y 1936

Podemos i Colau

Pablo Iglesias va tornar a repetir que si les forces progressistes s’unissin per fer fora el Partit Popular se solucionaria la tensió sobiranista. Ho va afirmar en el fracassat míting de l’11-S a Santa Coloma de Catalunya en Comú: “Ha arribat el moment d’una gran aliança”, va clamar, convocant el PSOE i ERC a sumar-se a la seva particular comunitat de l’anell i així poder posar fi al regne de Rajoy. Realment té molt de mèrit l’obstinació dels neocomunistes amb la idea que fent fora el PP ja està tot solucionat. El règim del 78 agonitza a Catalunya i Podem … Continua la lectura de Podemos i Colau

Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

Mientras Pablo Iglesias debatía en el Congreso de los Diputados la moción de censura contra el Gobierno presidido por Mariano Rajoy, el líder catalán de Podemos, Albano Dante Fachin, explicó en Barcelona que el 63% de las bases catalanas del partido morado habían aprobado participar en el referéndum de autodeterminación anunciado por el presidente Carles Puigdemont para el próximo 1 de octubre. A la espera de ver cómo se concreta esa decantación mayoritaria de las bases catalanas de Podemos, la noticia no es ni mucho menos menor y emplaza a los dirigentes de los comunes, especialmente a Ada Colau y Xavier Domènech, que, atareados como estaban con … Continua la lectura de Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

No hi ha orxata sense xufles

Léalo en español Com pot l’home assolir la felicitat i la virtut? —es preguntava Plató. S’ha d’anar en compte amb això de la felicitat, però atès que la pregunta és d’un gran clàssic, mantinguem-la. Afirmava Plató que en tant que la vida humana té lloc necessàriament en societat, els homes i dones només podran ser feliços i virtuosos dins un estat just, harmoniós i ben governat. L’existència d’un estat així depèn, continuava Plató, de l’elecció dels seus governants. Per tant, només si els que dirigeixen el destí de la societat són persones virtuoses i sàvies —hauria pogut dir valentes— serà … Continua la lectura de No hi ha orxata sense xufles

L’esquerra unionista

Léalo en español   El diputat Gabriel Rufián és un agut piulador. Acostuma a resumir en 140 caràcters allò que vol dir, la qual cosa no sempre és fàcil. Més enllà de la demagògia que sovint acompanya el seu verb, de vegades l’encerta. Twitter és el regne de la síntesi, de les idees condensades i les reflexions rotundes. Cal aprendre a resumir, a treure paraules sense restar sentit a la frase. Cal evitar adjectius innecessaris, buscar sinònims més breus, esquivar paraules òbvies; en definitiva, agusar l’enginy. Twitter és la xarxa de l’espontaneïtat… meditada. “El diputat Gabriel Rufián és un agut … Continua la lectura de L’esquerra unionista