Etiqueta: política

Política, Política catalana1 comentari

Massa i partits

agusticolomines

Vagis on vagis, parlis amb qui parlis, si els interlocutors no estan relacionats amb els ambients de la política, les crítiques contra l’anomenada classe política són colossals. No en salven de la crema ni un. Els més crítics són els independentistes. Els que van protagonitzar les grans i multitudinàries manifestacions de la dècada sobiranista. Estan farts de les batusses entre els partits. Dels seus “enganys”, sobretot. I els retreuen la passivitat. Els partits de l’1-O han aconseguit fastiguejar la base independentista. No és una mera especulació meva, l’abstenció a les darreres eleccions autonòmiques ho demostra a bastament. Perdre més de set-cents … Continua la lectura de Massa i partits

Cultura, PolíticaDeixa un comentari

Futbol i emocions

agusticolomines

Léalo en español “Mai un equip no ha jugat un futbol tan bonic en benefici d’uns governants tan foscos”, assegurava el cantant de bossa nova Vinícius de Moraes per referir-se als militars, encapçalats pel general Artur da Costa, que el 1964 havien imposat una dictadura al Brasil i a l’equip de futbol brasiler que va guanyar el mundial de Mèxic de 1970. Ho explicava ahir Toni Padilla en el seu article sobre el cinquantenari d’aquella efemèride. A diferència de molts intel·lectuals europeus, De Moraes no tenia cap problema per expressar públicament la seva gran afició al futbol. De fet, el 1958 De … Continua la lectura de Futbol i emocions

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Les mentides de la política

agusticolomines

Léalo en español En política no hi ha mentides piadoses. La mentida és, en general, una asserció completament falsa, feta a consciència, contra la veritat. La mentida piadosa, tot i ser també una afirmació falsa, té una intencionalitat benvolent. L’objectiu de qui llança una mentida, segons es veu, és fer més digerible una veritat. Davant un confessor, em diuen els que es confessen amb regularitat, la penitència és diferent si el pecat és venial o mortal, piadós o malintencionat. Per mi, la mentida és sempre mentida, fins i tot quan s’obvia la veritat amb el silenci o amb l’ocultació de … Continua la lectura de Les mentides de la política

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Relat i vella política

agusticolomines

Léalo en español La història política s’ha construït a cop de ficcions. És per això que la política té avui poc prestigi. O expressat amb més precisió, els polítics tradicionals van perdent la credibilitat davant una generació de nous polítics, especialment dones, que no estan disposats a seguir amb les formes i les pràctiques dels polítics tradicionals. Els que celebren l’aparició als EUA de joves promeses com Alexandria Ocasio-Cortez, haurien de celebrar que a Catalunya el procés hagi propiciat l’entrada en política de persones que no tenien previst fer-ho. Responen al mateix patró que Ocasio-Cortez. No és una generació compacta, … Continua la lectura de Relat i vella política

Conflictes, PolíticaDeixa un comentari

Taral·larà, taral·larà…

agusticolomines

Fa més d’una setmana que veiem gent que diu mentides. A la sala segona del Tribunal Suprem, els fiscals han demostrat fins a quin punt el ministeri públic ha fabricat un relat sobre l’ocorregut a finals de 2017 a Catalunya i està fent l’impossible perquè tot quadri. Just el 2017 es va publicar un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que, a la llum dels últims esdeveniments, sobresurt per la seva gran vigència. El volum constava de dos breus assajos, el primer dels quals, “Veritat i política”, va ser escrit com a resposta a la controvèrsia causada per la publicació … Continua la lectura de Taral·larà, taral·larà…

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El llum i la confiança

agusticolomines

Léalo en español El meu cardiòleg és un home savi. El primer dia que vaig acudir a la seva consulta del CAP de prop de casa em va voler tranquil·litzar amb una explicació molt didàctica sobre quin era el seu paper. Assegut davant meu em va dir, com qui no diu res: “De vegades som els metges els que desconcertem els malalts. Quan un malalt entra a la nostra consulta és com si entrés a les fosques en una estança desconeguda. Traspassa la porta amb cautela, topant amb tot el que troba pel camí, fins que aconsegueix trobar l’interruptor del llum … Continua la lectura de El llum i la confiança

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Polítics sense nord

agusticolomines

Léalo en español Camino distret pel carrer i, de cop, m’atura un polític en actiu. Sense ni dir bon dia comença a esbroncar-me, com si jo fos la seva minyona. Tot i que estic avesat a la mala educació, perquè en el món de l’ensenyament abunda, no acabo mai d’assumir que en el món adult, el dels professionals de la política amb una mica de formació i de cultura, encara predomini l’ànima del cacic, de qui es creu amb el dret de demanar explicacions per tot i, a més, de fer-se la víctima. D’enganyar-se, perquè el més trist és que … Continua la lectura de Polítics sense nord

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

O guerra o política

agusticolomines

Léalo en español “Què seria de nosaltres sense un bell somni?”. Així fa un vers d’una cançó de Joan Manuel Serrat. Sovint és més fàcil evocar la llibertat amb poesia que assolir-la de veritat. La literatura no pot substituir mai la política. De fet, és la bona política la que inspira la literatura. A la mateixa cançó, Serrat també observa que “per construir un bell somni / el primer que cal és estar despert, / mà ferma per dur les brides / i fer-se un projecte a mida / comptant que tot s’encongeix”. Només els idealistes i els dogmàtics es … Continua la lectura de O guerra o política

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Puritanismo y política

agusticolomines

Acaba de publicarse en inglés la novela de Joan Sales (1912-1983) Incierta gloria. “Dicen los entendidos —escribió Nora Catelli— que quizá se trate de la mayor novela española de la Guerra Civil y que posee la amplitud de visión de la narración clásica y el oblicuo refinamiento de la narrativa europea posterior a Conrad y James”. En todo caso, como resaltó en su día el profesor Xavier Pla, la publicación en 1956 de la novela Incierta gloria significó el inicio del final del largo silencio literario sobre la Guerra de España, pues desde el interior nadie había abordado la cuestión desde el punto de vista de los vencidos. La … Continua la lectura de Puritanismo y política