La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedat sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

Per què s’ha acabat l’etapa de l’exili?

Des de l’escó 33 Arran de la carta feta pública pel president Carles Puigdemont dissabte passat, les interpretacions han estat múltiples, i sovint esbiaixades o exagerades. El debat polític a Catalunya —i no cal dir a Espanya— cada vegada és més prim. Tot és partidisme i distorsió de la imatge de l’altre. Es practica una alteritat perversa. Poques vegades un està preparat per admetre que l’oponent diu i argumenta una posició que tu, t’agradi o no, no tens dret a afirmar que no és la seva ni hauries de gosar estrafer-la. És amb aquest ànim que em disposo a comentar … Continua la lectura de Per què s’ha acabat l’etapa de l’exili?

En campanya permanent

Lélo en español Els russos s’esbudellen i nosaltres estem en campanya electoral permanent. Encara que pugui semblar que la democràcia està en perill més a Rússia que a Espanya, l’amenaça a la llibertat és global. Teòricament, Espanya és una democràcia constitucional que, tanmateix, com ja han constatat diverses instàncies imparcials, és deficitària perquè està contaminada pel nacionalisme espanyol. Ho van poder comprovar fa uns dies en ocasió de l’elecció dels nous alcaldes de Barcelona i Girona. Aquest dèficit democràtic és el que va portar als conflictes polítics més rellevants des de fa una dècada: el 15-M i el Procés, que han … Continua la lectura de En campanya permanent

Joan Tardà té raó

Léalo en español Encara que últimament s’enfadi per tot, aquesta vegada Joan Tardà té raó d’enfadar-se. Arran de la finalització del tràmit parlamentari per aprovar la nova llei espanyola de memòria històrica, l’antic portaveu dels republicans al Congrés va publicar una piulada contundent. Hi lamentava l’abstenció del seu partit, vital perquè prosperés una norma que, segons ell, blanqueja el franquisme i traeix les víctimes. Tardà s’ha sentit trist i decebut perquè el seu “estimat partit ha decidit no plantar cara a la Llei de Memòria del PSOE”. La política té aquestes coses. Ell hauria de saber-ho perquè s’ha empassat altres gripaus (pactes) més indigeribles que … Continua la lectura de Joan Tardà té raó

OTAN sí, OTAN no

Léalo en español 1. Les fílies i les fòbies són dèries. L’única alternativa a la irracionalitat és recórrer a la ciència. L’opinió està sobrevalorada. Tothom té una opinió sobre qualsevol cosa i la defensa amb passió. Tant se val si no té cap fonament o bé fa aigües perquè les evidències la desmenteixen. L’opinió és l’opinió i de vegades es pot donar el cas que algú defensi una posició i actuï en contra de la seva pròpia opinió. Només cal tenir un fetge ben gros i molta cara. Dissabte passat em van assaltar aquesta mena de pensaments mentre estava assegut en … Continua la lectura de OTAN sí, OTAN no

Els que manen i la llibertat

Léalo en español “Tenim faraons als països veïns”, va declarar el president ucraïnès Volodímir Zelenski en una entrevista que li van fer Anne Applebaum i Jeffrey Goldberg per a The Atlantic. La conversa s’havia de publicar el Divendres Sant, un dia de significació catòlica que coincideix amb l’inici del primer seder de Pasqua, la festa jueva que commemora l’alliberament d’un poble esclavitzat pels faraons egipcis. Zelenski és jueu i qualsevol altre jueu pot copsar perfectament el significat de la metàfora presidencial. No és que el líder dels ucraïnesos anheli vagar pel desert durant quaranta anys. Cap poble —ni cap persona— aspira a l’exili. La … Continua la lectura de Els que manen i la llibertat

El cigarret posterior al coit

Léalo en español Tot i que encara no s’ha acabat, aquesta és una setmana desastrosa per a Espanya. L’Antoni Maria Piqué en resumia el perquè ahir en el seu sempre interessant comentari sobre les portades de la premsa en paper. Vegem-ho. S’ha convertit en un costum, en un mal costum, caldria dir, que els diaris desinformin en comptes d’informar. És tan escandalosa aquesta pràctica, diguem-ne, partidista, que la tria de notícies que cal destacar per omplir les portades dels diaris es tradueix en una exhibició descarnada de les fílies i fòbies polítiques de cada mitjà. Les portades d’ahir dels diaris catalans s’omplien, com també … Continua la lectura de El cigarret posterior al coit

Refugiats en classe turista

Léalo en español Divendres de la setmana passada vaig fer una conferència a la Universitat de Girona, convidat per la professora Gemma Ubasart, del Seminari Permanent de Ciència Política. Havia de parlar de catalanisme i identitat nacional. Vaig esplaiar-me tant com vaig poder i la tarda va acabar amb preguntes dels alumnes, incloent-hi una d’una noia que parlava el català amb un accent inequívocament de l’Est. Les aules, universitàries o no, són avui dia l’expressió de la diversitat etnicocultural. Vaig tornar cap a Barcelona amb l’AVE de les 18.54 h. Provenia de Lió i anava ple com un ou. Em va … Continua la lectura de Refugiats en classe turista

Una guerra que pot canviar el món

Léalo en español A poc a poc triomfa el nihilisme. El desprestigi de la política i la sensació generalitzada que el món, incloent-hi aquest petit món nostre, està dominat per l’egoisme afavoreixen l’actitud nihilista de qui nega tota creença, tot coneixement o tot valor als principis democràtics. Aquesta manera de fer sovint va acompanyada d’un mal humor profund. El malestar personal es converteix en un malestar social generalitzat. És evident que no vivim un temps de joia. La guerra a Ucraïna omple totes les portades dels diaris amb una atenció que no s’ofereix a cap altre conflicte. I no serà perquè no hi … Continua la lectura de Una guerra que pot canviar el món

Reobrir la història

Léalo en español 1. L’enemic del meu enemic no és el meu amic. La invasió russa d’Ucraïna ha retratat tothom. Com si encara estiguéssim vivint la guerra freda iniciada el 1947, hi ha hagut polítics i comentaristes que han adoptat una actitud ambigua respecte de la barbàrie promoguda per l’autòcrata del Kremlin, Vladímir Putin. Embolcallats amb un pacifisme que, com ja vaig explicar en la darrera columna, no sap calibrar la profunditat ètica d’aquest conflicte, hi ha qui defensa no enviar armes als ucraïnesos per “acabar”, diuen, amb el patiment de la població indefensa. La ceguesa d’aquesta gent és impressionant. Inclús han … Continua la lectura de Reobrir la història