Etiqueta: SCC

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Els efectes de la mani de dissabte

agusticolomines

Léalo en español – English version   Estava cantat que la manifestació de dissabte passat tindria uns efectes polítics que sobrepassarien els motius pels quals havia estat convocada. És segur que aquesta no era la intenció dels convocants, però de seguida es va veure que l’espanyolisme voldria aprofitar l’ocasió per refer-se de la frustració que sentia pel que havia passat durant les 72 hores posteriors a l’atemptat del 17-A i, sobretot, per la interpretació positiva i elogiosa dels mitjans de comunicació internacionals cap a la gestió policial i política de la Generalitat del gran enrenou. Els devia coure el reconeixement. Malgrat … Continua la lectura de Els efectes de la mani de dissabte

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Per què s’equivoca Jordi Amat?

agusticolomines

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Tornar a començar, amb la immersió com a rerefons

agusticolomines

Léalo en español Les vacances sempre es fan curtes. Encara que te’n vagis molt lluny i et submergeixis en un món d’exotismes, quan tornes a casa la realitat aclapara. Tot és al seu lloc, com si no haguessin passat els dies. També és veritat que si no prens la precaució de desactivar les xarxes socials, la quotidianitat del món al qual pertanys va amb tu a la butxaca vagis on vagis. Polèmiques estivals, com ara la qüestió del burquini, o fets tràgics, com el terratrèmol que ha destruït pobles sencers d’Itàlia, inunden les llargues sobretaules de després de sopar, l’hora … Continua la lectura de Tornar a començar, amb la immersió com a rerefons

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PDC al país de la lavanda

agusticolomines

Léalo en español Una de les millors decisions que van prendre els organitzadors de les eleccions internes del PDC, celebrades entre divendres i dissabte passat, va ser fer-les coincidir amb la inauguració de la seu central del partit, situada al carrer de Provença. És gairebé una metàfora, perquè la vella seu de CDC era al carrer de Còrsega, l’illa de ressonàncies napoleòniques però també de turbulències, i la seu del nou partit, sorgit de les cendres convergents però amb més gent, s’ha instal·lat en el carrer amb el nom de la regió que designa un antic reialme occità que s’estén des … Continua la lectura de El PDC al país de la lavanda

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Desobedecer

agusticolomines

A principios de febrero, el juez de la Audiencia Nacional (AN) Ismael Moreno requirió a la Policía Nacional, la Guardia Civil y los Mossos que le informaran sobre los estatutos, la financiación y las actividades llevadas a cabo por la Asamblea Nacional Catalana (ANC) y otras asociaciones de Cataluña para esclarecer si han sido las “impulsoras y promotoras” de la tramitación de las mociones municipalistas de apoyo a la resolución independentista del Parlamento. El magistrado justificó dicha petición con el argumento de que esas resoluciones podían constituir delitos de sedición y rebelión y que, por lo tanto, necesitaba la lista de … Continua la lectura de Desobedecer

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

27-S: no és amor, és política

agusticolomines

Els explicaré una història. La història de la fundació d’ERC en la Conferència d’Esquerres Catalanes que tingué lloc el cap de setmana del 18-19 de març de 1931 al Foment Republicà de Sants, a Barcelona. El 12 d’abril següent, ERC va guanyar les eleccions municipals que van capgirar com un mitjó la política catalana i espanyola. Com va escriure Joan B. Culla en un llibre dedicat a la història del vell partit republicà, publicat per La Campana el 2013, la victòria electoral d’un partit que tenia tan sols quatre setmanes de vida s’ha presentat sempre “com un prodigi, poc menys que un … Continua la lectura de 27-S: no és amor, és política

Actes, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

De terceres vies i d’enganys

agusticolomines

La Tercera Via, nova plataforma unionista en l’òrbita del PSC i UDC No sé per què però els socialistes tenen una predilecció per fer actes transcendentals al Saló del Tinell. Aquest Saló, organitzat en un seguit d’arcs de mig punt, és l’estança més emblemàtica del Palau Reial Major, residència dels comtes catalans des del segle XIII fins a principis del segle XV, amb la bella torre-mirador del rei Martí a un costat. Només entrar a la plaça del Rei es percep la majestuositat de la història. De vegades no sé, perquè amb els socialistes no se sap mai, si els … Continua la lectura de De terceres vies i d’enganys

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

La crònica d’Escòcia (1): El triomf de la democràcia

agusticolomines

Les enquestes a Escòcia i les manifestacions a Catalunya són dades, indicis, que permeten veure tendències, però el que compta és la voluntat real Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) El maig de 1940 Winston Churchill va accedir al càrrec … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (1): El triomf de la democràcia

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Votemos, ya

agusticolomines

Pasó el 11-S catalán y ya está claro que la V convocada por la ANC y Òmnium ha sido un éxito rotundo. En la Gran Vía y en la Diagonal de Barcelona se agolpó un gran número de personas, una inmensa marea humana de color “oro y flama”, que es uno de los eufemismos catalanes que sirven para designar a la bandera del país y evitar así la combinación rojo y gualda, que se atribuye en exclusiva a la bandera española, aunque los colores coincidan. Fueran los que fuesen, la Guardia Urbana habla de más de un millón de personas, pero … Continua la lectura de Votemos, ya