Que Sílvia Orriols no ens faci plorar com Albert Rivera

Des de l’escó 33 Quatre hores votant. No hauria dit mai que es pogués estar tanta estona prement botons. No m’estranya que de vegades hi hagi un o dos diputats que s’erren. En el moment de la votació és difícil saber què s’està votant, perquè el president del Parlament anuncia la votació simplement amb nombres i no per l’enunciat de les propostes de resolució. Algú que s’ho estigui mirant des de fora segurament no entendrà res i creurà que els diputats són un ramat que prem el vot d’acord amb el que indica el portaveu del cada grup. Tens deu … Continua la lectura de Que Sílvia Orriols no ens faci plorar com Albert Rivera

Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Léalo en español Aquest és un article que em podria estalviar, perquè, al capdavall, la partida ja està pràcticament acabada i no precisament com explicaré aquí. Però he decidit escriure’l com un exercici de racionalitat política. Les bones idees, com les coses bones a la vida, no sempre arrelen en la política. I encara menys a Catalunya, on el sectarisme està destruint la il·lusió que va alimentar una dècada de mobilitzacions per la independència. A risc de semblar naïf, provaré d’argumentar per què crec que Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos. Certament, si jo fora membre de la direcció de Junts, … Continua la lectura de Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Pegasus i bateries

Léalo en español L’espionatge està de sort. L’endemà del dia que es va conèixer que l’Estat havia conspirat il·legalment contra Ernest Maragall, per bé que encara no en sabem la intensitat, Esquerra va fer circular l’argumentari que habitualment envia als tertulians i no en deia res. Només destacava les heroïcitats del conseller d’Empresa i Treball del Govern, Roger Torrent. L’espionatge contra el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona no figurava entre les prioritats informatives. Com que Esquerra ha començat fa temps el procés de canvi de gènere, l’enrenou de l’espionatge l’incomoda. És per això que per a l’estrateg de comunicació del partit republicà … Continua la lectura de Pegasus i bateries

Nihilisme independentista a Catalunya

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

I si Junts s’aclarís

Léalo en español 1.  Junts i la diversitat d’origen. El naixement de Junts s’assembla molt a la creació d’ERC el 1931, resultat d’una agregació de petits grups i de grans personalitats republicanes. Junts per Catalunya és un partit a mig coure. Té un origen doble, que no ha acabat de desaparèixer mai. Per una banda, hi ha els elements que provenen de l’antiga Convergència (gairebé tots, almenys a la direcció, amb un càrrec sota el braç des de fa anys). Per l’altra, els independents, a la majoria dels quals els incomoda la identificació de Junts amb el pujolisme i, més en … Continua la lectura de I si Junts s’aclarís

Un joc d’ous

Léalo en español La paciència té un límit. El món independentista està cada vegada més emprenyat. Ja no és tan sols que la gent que omplia els carrers i places per reivindicar la llibertat estigui decebuda, és que no suporta els dirigents independentistes. Se senten enganyats. Es podria admetre el bany de realisme que imposen les circumstàncies, perquè no hi ha més remei, però no que per justificar-lo ara es digui que l’1-O era, en realitat, un instrument de negociació per millorar l’autonomia. Fa mal al cor escoltar Carme Forcadell, que abans del 9-N era tan exigent amb els tebis, arrossegar-se pels platós … Continua la lectura de Un joc d’ous

Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Novetats reescalfades

Léalo en español 1. “Defensarem el referèndum perquè sabem que és la proposta més inclusiva per resoldre conflictes com el que vivim”. Aquesta és la proposta del president Aragonès per a la reunió de la setmana vinent. El model és Escòcia, ha dit. Encara que el context sigui l’Onze de Setembre, les novetats reescalfades costen de passar. El 23 de desembre de 2016 es va constituir al Parlament de Catalunya el Pacte Nacional pel Referèndum en substitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, creat el 2013. El pacte del 2016 es va desfer el 2017, just després del referèndum … Continua la lectura de Novetats reescalfades

Tres dies més… i a votar

Léalo en español Som al final d’una altra campanya electoral excepcional. La història contemporània de Catalunya ens ensenya que hi ha hagut votacions d’una gran transcendència. La del 16 de febrer de 1936 segurament va ser tan dramàtica com la del 21 de desembre del 2017 i la que se celebrarà diumenge, perquè en els tres casos el Govern de la Generalitat estava empresonat o a l’exili. La diferència entre la campanya del 1936 i la d’ara és que la reivindicació de l’amnistia que feia el Front d’Esquerres —que incloïa des dels liberals d’Acció Catalana Republicana fins als estalinistes del … Continua la lectura de Tres dies més… i a votar

2021: vuelta a empezar

Llegiu-lo en català Antes de que acabe el 2021 volveremos a tener movida. La ministra principal de Escocia, Nicola Sturgeon, anunció ayer miércoles ante el Parlamento su intención de convocar un segundo referéndum de independencia del Reino Unido “antes de que termine la legislatura”, que coincidirá, mira por dónde, con el final de la legislatura catalana. La historia de Escocia y Catalunya tiene poco en común, aunque a menudo las fechas de sus grandes acontecimientos hayan coincidido. La unión dinástica entre las coronas escocesa e inglesa en 1707 provocó, al fin y al cabo, unos efectos parecidos a los que tuvo la victoria borbónica … Continua la lectura de 2021: vuelta a empezar