Etiqueta: Societat Civil Catalana

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La paradoxa dels pans i els peixos

agusticolomines

Léalo en español Suposo que vostès coneixen el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, encara que no siguin religiosos, com jo mateix. Els refresco la història. Un dia, Jesús era amb els seus amics, els apòstols. La gent, en veure’ls, s’acostava per escoltar com Jesús, el Jesús de Natzaret, parlava de déu i de la manera com ajudar els altres. Cada vegada es congregava més gent, fins a agrupar una gran multitud. Passaven les hores i es va fer tard. Un dels apòstols va dir a Jesús: “Mestre, digues a aquesta gent que se’n vagin a casa seva … Continua la lectura de La paradoxa dels pans i els peixos

Conflictes, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“Yo soy español, español, español…”

agusticolomines

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

Conflictes, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Quan els culpables som tots

agusticolomines

Léalo en español El 17 de desembre de 1997 una dona de 60 anys, Ana Orantes, granadina de Cúllar Vega, i mare d’11 fills (tres dels quals llavors ja havien mort), va ser assassinada pel seu marit, José Parejo, un any més gran que ella. La seva mort va ser horrorosa. Ell va apallissar-la brutalment fins deixar-la mig inconscient. Llavors va arrossegar-la estirant-la pels cabells i va portar-la fins al pati del xalet que compartien, la va lligar a una cadira i va calar-hi foc. Un dels fills, el petit, de 14 anys i que també havia patit una infantesa plena d’abusos, va presenciar aquell crim atroç. Ana Orantes va ser una de les 58 … Continua la lectura de Quan els culpables som tots

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Lluís Bassets y Enric Hernández o el periodismo del desastre

agusticolomines

La campaña electoral catalana da para mucho. La combatividad de los dos frentes, el del “no” y el del “sí” a la independencia es proverbial. Los del sí, sin embargo, más confiados y alegres, dan rienda suelta a la “revolución de las sonrisas”, lo que enerva a los unionistas, que van lanzados difundiendo a diario su “pedagogía del desastre”, ese miedo cotidiano que algunos quieren meterle en el cuerpo a pensionistas e inversores para perjudicar a Junts pel Sí y la CUP. Lo que pretende ese tipo de “pedagogía”, basada en la mentira y la intimidación, es activar el miedo atávico ante lo desconocido … Continua la lectura de Lluís Bassets y Enric Hernández o el periodismo del desastre

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Qui refreda què?

agusticolomines

Comença l’any i som on érem abans d’acabar-lo. L’agra disputa entre ERC i CiU o, més concretament, la desconfiança generalitzada entre els dos grans grups independentistes ha escampat la sensació que l’anomenat procés es refreda. Tanmateix, si al cap de dos mesos de la gran mobilització del 9-N fos veritat que el procés s’ha refredat per la falta d’unitat dels partits, és que tot plegat era molt estantís. El procés ha de fer front a molts perills, alguns dels quals es generen en el camp de l’independentisme. El primer, que és el més bèstia, és el sectarisme. Si volem ser … Continua la lectura de Qui refreda què?

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacional6 comentaris

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

agusticolomines

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La coronació i el president

agusticolomines

El president de la Generalitat ha decidit escurçar la seva estada als EUA per poder assistir a la coronació de Felip VI. L’argument del president per prendre aquesta decisió ha estat molt clar, diguin el que diguin els que escruten els moviments del president des dels dos extrems. El president ha justificat la decisió per demostrar que Catalunya té “respecte institucional i bon veïnatge”. El president ha parlat en nom de Catalunya, que és el que li pertoca quan parla en nom de la institució. Però és que, a més, el president assistirà a la cerimònia després que la federació de … Continua la lectura de La coronació i el president