Avui l’egoisme partidista és antipatriòtic

Léalo en español – English version En quin punt som? Segons quina sigui la resposta, les conclusions seran unes o unes altres. Els dono la meva opinió. Vist com han anat les coses, el 27 d’octubre el Govern va fer un immens salt al buit. Es va proclamar la República i no es va fer res per defensar-la. Al contrari, el Govern de Catalunya, advertit per ves a saber qui, va decidir desaparèixer i des de llavors que uns quants són a la presó i els altres, a l’exili. Va quedar demostrat, a més, que les famoses estructures d’estat, les de … Continua la lectura de Avui l’egoisme partidista és antipatriòtic

Espanyola i nacionalista

  “Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que per desconnectar Catalunya d’Espanya s’intenti desconnectar també de la llei i el dret. Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que en nom del poble (per utilitzar l’eslògan de la senyora Le Pen a França) es negui a Espanya l’essència de la democràcia, que és la sobirania del poble espanyol i se li negui tota legitimitat per escollir democràticament el seu destí.” Amb aquesta contundència es va expressar el proppassat dimecres Susana Díaz per carregar contra l’independentisme en una conferència a Barcelona. Els subratllats de la cita són meus, i si he volgut fer la remarca és per … Continua la lectura de Espanyola i nacionalista

Carles Puigdemont y la “generación diésel”

No hay realidad que no sea conflictiva. Y sin embargo ya estamos yendo, nos dicen las nuevas generaciones. Saben que no quieren vivir así porque ya están aprendiendo a vivir de otra manera. Ese podría ser el resumen de lo que ocurrió en las plazas del 15M. En realidad es así como lo explican los filósofos del común. Pero en Cataluña eso mismo se podría aplicar a lo que sucedió el pasado fin de semana cuando empezaron a tomar posiciones los integrantes de la denominada generación diésel. Una denominación que, justo es reconocerlo, acuñó Xavier Bru de Sala en un … Continua la lectura de Carles Puigdemont y la “generación diésel”

Efecte Ada Colau

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona amb 176.337 vots, que és menys que el nombre d’habitants que tenen alguns barris de la ciutat, si els recomptem per separat. Aquest minso suport no converteix en menys legítima la seva victòria. Va guanyar per la mínima, encara que a l’hora de governar no se’n recordi, i es va imposar al segon classificat, l’alcalde sortint, que tan sols va assolir 158.928 vots i 10 regidors, un menys que Barcelona en Comú. La resta de partits es van quedar entre els 51.889 vots de la CUP i els 77.279 vots del tercer classificat, C’s, … Continua la lectura de Efecte Ada Colau

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…

El soberanista acorralado

Los partidarios del statu quo, o sea los unionistas, andan contentos estos días. El sonsonete que repiten es muy claro: el proceso soberanista catalán está tocado de muerte debido a las luchas intestinas entre ERC y CiU. Esta opinión se alimenta de lo que, ciertamente, parece un bajón en el ímpetu movilizador soberanista de los últimos cuatro años a raíz, dicen, de la ruptura total de la confianza política e incluso personal entre el presidente de la Generalitat y el líder republicano Oriol Junqueras. ¿Por qué les voy a negar lo que es evidente para todo el mundo? A pesar del pacto in extremis entre … Continua la lectura de El soberanista acorralado

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo