“Temps d’eleccions”, amb Nacho Martín Blanco i Agustí Colomines

L’Ateneu Barcelonès ha organitzat el cicle de diàlegs Debat de Guàrdia, coordinat pel periodista Albert Balanzà. El 25 de febrer de 2015 Nacho Martín Blanco, periodista i politòleg, i Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la UB i adherit a … Continua la lectura de “Temps d’eleccions”, amb Nacho Martín Blanco i Agustí Colomines

Malcom X i Obama

Dissabte va fer 50 anys de l’assassinat de Malcolm X, que és com era conegut Malcolm Little, l’emblemàtic dirigent del nacionalisme negre nord-americà. Quan jo era petit, el meu pare em va regalar la traducció catalana de Ramon Barnils de l’autobiografia d’aquest mític lluitador: Malcolm X: el poder negre. Són hores d’entrevistes entre ell i Alex Haley (l’autor, ja desaparegut, d’Arrels. La saga d’una família nord-americana, que va donar lloc a una exitosa sèrie), convertides en un discurs en primera persona. Aquell llibre em fascinava i encara no sé per què. A mesura que les antigues colònies d’Àfrica es convertien en estats independents en … Continua la lectura de Malcom X i Obama

CDC, sin ambigüedades

¡Claro que hay algo más! Anteayer, Josep Antoni Duran i Lleida fue tajante sobre las elecciones de septiembre y el plan soberanista del presidente Artur Mas: “Si se quiere presentar la independencia como punto único habrá quien no pueda suscribir eso […] habrá gente de UDC que no apoyará las posiciones más próximas a CDC y otros que sí”. Entre los contrarios es evidente que se sitúa el mismo. Duran anuncia una recomposición del sector moderado, con la ayuda de los de siempre, aunque estoy seguro de que no será como él quisiera que fuese. Lo escribí la semana pasada y hoy reitero … Continua la lectura de CDC, sin ambigüedades

UDC, el hermano menor

La federación de CiU nació de un fracaso y con el tiempo se convirtió en una historia de éxito, aunque es posible que acabe mal. A diferencia del republicano Heribert Barrera, quien siempre fue un fiel aliado de Jordi Pujol sin mezclarse orgánicamente con él, la UDC de Miquel Coll i Alentorn buscó una ligazón más o menos permanente con CDC al constatar su fracaso en las elecciones generales españolas de 1977, cuando formó una candidatura conjunta, para el Congreso de los Diputados, con la Federación de la Democracia Cristiana, liderada por Joaquín Ruiz-Giménez, y que en Cataluña se denominó Unió del Centre i la … Continua la lectura de UDC, el hermano menor

Comença el nostre any zero?

El darrer llibre del sempre interessant periodista i historiador Ian Buruma, Year Zero: A History of 1945, arrenca amb una introducció en què evoca el seu pare, un holandès que va ser deportat a Berlín i obligat a treballar forçosament per al nazis. Els dolorosos records dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial van portar l’autor a fer una immersió en les vides de milers de testimonis dels esdeveniments que van seguir a la fi del conflicte per entendre’n la dimensió. Però més enllà de l’interès del cas i dels exemples de fins a quin punt els humans podem ser intransigents, … Continua la lectura de Comença el nostre any zero?

¿Por qué debemos asumir el desbarajuste griego?

¿Quién ha arruinado al Estado griego? ¿Son las políticas de austeridad el gran problema de Grecia? ¿Es culpa de la UE que Grecia tenga un ineficiente sistema fiscal? ¿La UE ha provocado el evidente empobrecimiento de la clases populares griegas? ¿Cuándo el nuevo Gobierno griego amenaza con no pagar la deuda, quién lo hará, quién pagará lo que deben? Podríamos seguir planteando estas y otras preguntas en relación a lo que puede pasar en Grecia desde la victoria de Syriza, el pasado 25 de enero. Lo cierto es que entre los años 2000 y 2009 los gobiernos griegos acumularon una deuda que en 2009 alcanzaba el … Continua la lectura de ¿Por qué debemos asumir el desbarajuste griego?

Josep Antoni Duran i Lleida

Dilluns passat vaig escoltar l’entrevista de Jordi Basté a Josep Antoni Duran i Lleida. Confesso que em feia una mica de mandra, perquè darrerament el líder democratacristià està enfadat amb el món i se li nota. Quan un polític de la seva categoria s’ha d’entretenir a replicar per què s’allotja en un hotel i no en un altre i, a més, ha de fer-ho amb l’argument que hi va perquè les reunions que es fan —o s’han fet— a la seva habitació són d’una importància tal que no es podrien fer a la Pensión Callao, és que aquest polític està … Continua la lectura de Josep Antoni Duran i Lleida

El soberanista acorralado

Los partidarios del statu quo, o sea los unionistas, andan contentos estos días. El sonsonete que repiten es muy claro: el proceso soberanista catalán está tocado de muerte debido a las luchas intestinas entre ERC y CiU. Esta opinión se alimenta de lo que, ciertamente, parece un bajón en el ímpetu movilizador soberanista de los últimos cuatro años a raíz, dicen, de la ruptura total de la confianza política e incluso personal entre el presidente de la Generalitat y el líder republicano Oriol Junqueras. ¿Por qué les voy a negar lo que es evidente para todo el mundo? A pesar del pacto in extremis entre … Continua la lectura de El soberanista acorralado

Catalunya no és Grècia, ni Iglesias és Fernández

Syriza ha guanyat les eleccions gregues. Era el resultat previsible en un país devastat econòmicament i socialment per la crisi econòmica. Els deu milions de grecs que han estat cridats a votar aquest diumenge de forma anticipada, de fet han hagut de decidir si confirmaven el govern liderat pels conservadors de Nova Democràcia o optaven per un gir a l’esquerra, simbolitzat per la coalició que lidera Alexis Tsipras. Els partits que avancen les eleccions perquè no han aconseguit els suports necessaris per esgotar la legislatura no sempre surten ben parats de l’aposta. En el cas grec les eleccions es van … Continua la lectura de Catalunya no és Grècia, ni Iglesias és Fernández