Eduard Bigas. La màquina de viure

No hi ha dubte que la pintura es resumeix així, com la confluència harmoniosa —o no— del color amb la línia, de la forma amb l’espai. O si es vol dir d’una altra manera, de les línies que separen els colors i els defineixen i dels espais que prenen forma i volum en un contorn. La pintura és raó i emoció, a parts iguals. Sense l’emoció no existiria l’art, perquè és l’única manera de provocar sorpresa als altres. Sense sorpresa tampoc no existiria l’obra d’art. Només ens quedaria la reproducció, que també és interessant però és merament mecànica. L’art és … Continua la lectura de Eduard Bigas. La màquina de viure

Duran i Lleida no és el problema

“La política, vista de prop, fins i tot la política més alta, és sempre petita, mesquina, miop, un baralla de veïnat. Només el temps dóna als fets polítics la dignitat distant, el sentit superior que és la seva justificació i, amb sort, la seva grandesa. S’ha dit que a qui li agradin les salsitxes i les lleis no vagi mai a veure com es fan. Qui tingui encara respecte per la política, no ha de treure tampoc el nas en les seves cambres reservades”. Aquest és un fragment del llibre La conspiración de la fortuna (Planeta, 2005), del periodista, novel·lista … Continua la lectura de Duran i Lleida no és el problema

En el centenari de Josep Solé i Barberà

El 28 d’octubre de 1973, cap a les 10 del matí, unes 150 persones de totes les edats i professions van pujar al primer pis de la parròquia de Santa Maria Mitjancera, ben a prop de la presó Model, per celebrar-hi la permanent de l’Assemblea de Catalunya. Aquell diumenge assolellat també debutava Johann Cruyff al Camp Nou. Aquelles persones formaven part dels partits polítics clandestins i dels sindicats il·legals, però també eren membres dels col·legis professionals i de les actives associacions de veïns d’aleshores. Tot i que, com sempre, els assistents arribaven a l’església després de passar un parell de … Continua la lectura de En el centenari de Josep Solé i Barberà

A favor de Lluís Companys

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys

Al lluny del lluny, la memòria

Entre el 20 i el 27 d’abril proppassat es va celebrar a Barcelona el Fòrum Internacional de Cultura Mirant Cap al Futur. Per preparar la intervenció que se’m va demanar sobre la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències, vaig preguntar als meus alumnes si aquesta guerra formava part dels seus records familiars. La vintena llarga d’alumnes presents aquell dia a classe em van dir que no: que la Segona Guerra Mundial no era de cap manera motiu de conversa entre els seus familiars, a diferència del que passava amb la Guerra Civil espanyola. Com és possible que això sigui … Continua la lectura de Al lluny del lluny, la memòria

El pressupost i l’autoritat presidencial

El pressupost és la llei més important que presenta anualment un govern i respon a uns cicles molt concrets. Per tant, el pressupost és determinant per a un país perquè és el principal instrument de política fiscal i resumeix la disponibilitat de recursos per a totes les àrees de gestió del govern. Serveix, a més, per coordinar les polítiques públiques. El pressupost és, doncs, l’instrument imprescindible de programació estratègica de les prioritats que fixa el govern i de les quals caldrà que després en reti comptes al Parlament. Les funcions del pressupost són, en aquest sentit, de caràcter politicoinstitucional, econòmiques … Continua la lectura de El pressupost i l’autoritat presidencial

“Si Convergència sigue la vía que le impone ERC iremos al fracaso total”

Agustí Colomines (Barcelona, 1957) acaba de dejar la dirección de CatDem, la fundación vinculada a Convergència que Artur Mas utilizó para ampliar el espectro ideológico del partido. Aunque es crítico con la deriva del pacto entre CiU y ERC, Colomines asegura que hace casi un año que ya había decidido dejar el cargo. Pregunta. ¿Cuando Artur Mas le encargó edificar la Casa gran del catalanisme esperaba que en tan pocos años CDC se inclinara hacia el soberanismo? Respuesta. No; todo fue muy rápido. CDC ha evolucionado por el cambio generacional, con gente que procede de las JNC que ya eran … Continua la lectura de “Si Convergència sigue la vía que le impone ERC iremos al fracaso total”

Actuï, president, actuï

Es veu que és un escàndol que els “pijos” de Barcelona hagin escridassat el MHP Artur Mas durant la final d’ahir del Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde de Godó. Per què no l’havien d’escridassar allà on dominen els espanyolistes? Al MHP l’escridassen a molts llocs i per raons ben diverses. Els recordo una altra escridassada sonora: en el X Congrés de CCOO de Catalunya, celebrat el desembre passat. La mala educació dels delegats va ser notòria, però què no havien de fer unes persones que estaven reunides per criticar, sobretot, les polítiques d’austeritat imposades pel Govern Mas? Cadascú … Continua la lectura de Actuï, president, actuï

Entrevista a “e-notícies”

Militant del PSUC fins al 78, i director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem) fins l’1 d’abril d’enguany. El professor Agustí Colomines, que prové de “Bandera Roja” i es considera de les “esquerres liberals”, rep e-notícies al seu despatx de la Universitat de Barcelona per explicar la seva sortida de la fundació vinculada a Convergència Democràtica. -Va dimitir o el van fer dimitir? No va ser una dimissió sinó una renúncia arran d’una reflexió pròpia sobre l’acabament de la principal fase per la qual es va crear la Fundació, que era la Casa Gran. -

No va ser una dimissió obligada … Continua la lectura de Entrevista a “e-notícies”