L’esperit reformista

Comença l’activitat política després de l’estiu, per bé que el parèntesi estival no ens n’ha privat, i el Govern ja ha concretat el que havia anunciat el mes de juliol: demanar l’ajuda urgent (el que tothom anomena rescat tot i que, de fet, tècnicament encara no ho és) del gabinet de Rajoy per obtenir 5.023 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). La Generalitat ha d’afrontar els venciments de deute que té pendents aquest any i acabar de cobrir el dèficit i no té ni un euro per fer-ho. La situació financera de la Generalitat és dramàtica, fins al punt … Continua la lectura de L’esperit reformista

Aliats internacionals

Corre la brama que el primer ministre escocès, Alex Salmond, no vol deixar-se veure per Catalunya de cap manera. La raó és ben senzilla: creu que associar la causa escocesa a les reivindicacions catalanes podria perjudicar el procés sobiranista que promou des que va arribar al poder. Els nacionalistes escocesos no volen despertar la fera espanyola, no fos cas que, preventivament, la fúria rojigualda s’oposés en l’àmbit de la UE al que poguessin pactar els governs de Londres i Edimburg en relació a l’estatus d’Escòcia internament i a Europa. Salmond fa bé, perquè la prioritat de qualsevol sobiranista és defensar … Continua la lectura de Aliats internacionals

Niall Ferguson

Niall Ferguson és un historiador escocès, nascut a Glasgow fa 48 anys, que ensenya història internacional comparada a Harvard. Té una projecció mediàtica increïble, entre altres coses perquè ha entès quina pot ser la funció de les TIC en l’ensenyament i en la divulgació de tota mena de teories i debats. Només cal accedir al seu web per adonar-se de l’habilitat d’aquest professor que l’any passat va impulsar la creació, junt amb altres acadèmics conservadors, del New College of the Humanities, una institució privada d’ensenyament amb seu a Londres. Deu ser per això que de vegades quan es parla d’ell, com fa … Continua la lectura de Niall Ferguson

Agustí Colomines: “Joan Fuster és molt més que un predictor polític”

  Àlex Milian | ElTemps 1469, 07/08/2012 Agustí Colomines (Barcelona, 1957) és el comissari de l’Any Fuster programat per la Generalitat de Catalunya   —Què inclourà l’Any Fuster que vós comissarieu? —Tres grans actes i diverses publicacions. En primer lloc, una jornada que es dirà “Fuster periodista” i que es farà el 23 de novembre a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Inclourà conferències sobre “Què ens diria Fuster avui?”, “Que diem avui nosaltres sobre Fuster”, “Quines novetats hi ha hagut sobre Joan Fuster” i “Fuster des de la perspectiva de l’avantguarda”. Això ocuparà tot un dia i és l’intent de veure l’impacte … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Joan Fuster és molt més que un predictor polític”

Una lectura estival

El meu enemic mortal és el títol d’una novel·la curta de la nord-americana Willa Cather (1873-1947), traduïda recentment al català per Edicions de 1984. És la història d’una, diguem-ne, decisió que condicionarà la vida de Myra Driscoll, protagonista del relat. La Myra va deixar enrere una immensa fortuna per casar-se per amor amb Oswald Henshawe. El final aclaparat d’una Myra xacrosa i malhumorada és realment sagnant. En la quietud de la nit, ja moribunda, deixa anar una sentència que desfà el dies de glòria anteriors: “Per què he de morir així, a soles amb el meu enemic mortal”. La passió feta miques. El final … Continua la lectura de Una lectura estival

La dimensió desconeguda

No hi ha res que sigui gratuït. Ahir va començar el ple del Parlament que ha d’aprovar una proposta de pacte fiscal amb un suport el més ampli possible. Difícilment, però, s’arribarà al consens de veritat, sobretot perquè el PSC i el PP —i no cal dir C’s— s’oposen a la filosofia que sosté la proposta de pacte que va fer en el seu dia el president Artur Mas. Per a aquests grups, que al capdavall representen l’statu quo autonomista, una fiscalitat catalana que s’aproximi o bé s’assembli al concert econòmic basc o al conveni navarrès és, senzillament, una antigalla. Una … Continua la lectura de La dimensió desconeguda

Democràcia restringida

El professor Jan-Werner Mueller reflexionava en un article publicat el novembre de l’any passat (ahir el va reproduir La Vanguardia) sobre el que anomenava oblidat segle XX. Tony Judt apel·lava al mateix oblit en el subtítol del llibre Reappraisals, del 2008, que en la versió castellana esdevingué el títol. La complexitat dels inicis del segle XXI fa que hom miri enrere, cap al segle XX, per entendre alguna cosa. I és que malgrat l’acceptació gairebé general, la teoria del “segle curt” que va escampar Eric Hobsbawm no acaba de rutllar per explicar els canvis estructurals que s’han produït a diversos llocs en els dotze … Continua la lectura de Democràcia restringida

Evitar el col·lapse

La proposta de pacte fiscal va ser el reclam electoral de CiU en les eleccions del 2010. La federació nacionalista va arribar a la conclusió que cap sistema de finançament inclòs en el règim comú de les autonomies no garantiria, a pesar que es pogués arrancar un punt per aquí i un altre per allà, la sobirania fiscal ni, és clar, la solvència econòmica de Catalunya. El problema de Catalunya és, malgrat la repercussió negativa del persistent espoli fiscal, de dependència financera d’Espanya. La Generalitat gestiona la despesa però té una capacitat molt reduïda per decidir res sobre els ingressos. … Continua la lectura de Evitar el col·lapse

Forwards or Backwards

There comes a time in life when if you don’t make a decision, you sink and are done for. If all you do is let yourself get carried along with the rest of the crowd and your innocent yet easily manipulated desire to help, the result is that little by little lose energy, your capacity to react declines, and in the end you are overcome by irresolvable depression. Indeed, you become trapped in a sort of labyrinth that doesn’t let you think or react to problems. You end up essentially paralyzed. When something on a personal level happens to you, … Continua la lectura de Forwards or Backwards

Galeusca – història

Si no fos per la persistent anormalitat política, que suposo que s’acabarà aviat, el País Basc ha canviat com un mitjó. Diumenge passat, per exemple, vaig veure una noia embolcallada amb la bandera rojigualda que es dirigia tranquil·lament cap a la zona de Siete Calles, el barri vell de Bilbao, on abans hauria estat una temeritat disfressar-se així. El tomb en la política basca és realment de vertigen, tant com el canvi que ha experimentat la ciutat en les dues últimes dècades. Abandoibarra és avui una de les zones més fotografiades de la ciutat. Sempre trobes algú que, càmera en mà, retrata … Continua la lectura de Galeusca – història