El millor i el pitjor d’un país

Léalo en español Em vaig assabentar de l’atemptat al cap d’una hora, quan sortia d’una visita mèdica, a la Via Laietana. El porter em va dir: “Vagi amb compte, hi ha hagut un atemptat”. Al principi no vaig copsar la dimensió de la tragèdia, fins que vaig veure la meva companya a la porta de cal metge. La Via Laietana estava tallada i no hi havia cotxes, les botigues havien abaixat les persianes o estaven a mig tancar. La confusió era total i fins i tot vaig sentir una conversa d’una dependenta que, angoixada i plorant, intentava esbrinar on era el … Continua la lectura de El millor i el pitjor d’un país

La batalla de la sobretaula

Léalo en español   ¿Per què deu ser que el moviment sobiranista actual s’ha donat a conèixer al món com la “revolució dels somriures”? Doncs perquè la gent vol arribar a la independència amb pau. Només es burlen d’aquest capteniment els que es passen el dia bavejant per ser més èpics que els seus pares, encara que fossin feixistes. Demostren fins a quin punt aquest país ha estat víctima de les intransigències. Els mesos de juliol a Catalunya sovint porten desgràcies. Els mesos de juliol de 1909 i de 1936 van ser malastrucs. El record de la Setmanajuan  Tràgica i … Continua la lectura de La batalla de la sobretaula

No hay vuelta atrás

¿Qué esperan los unionistas del Ejecutivo que preside Mariano Rajoy?Supongo que un milagro. Mientras tanto arremeten contra los soberanistas y, en especial, contra el presidente Carles Puigdemont porque no se deja amedrentar por la persecución policial y judicial. Los unionistas catalanes, porque con los españoles no vale la pena hablar hasta que no cambien de actitud, deberían exigir con coraje al gobierno del PP que respete la democracia, que es lo que exigen al soberanismo, y se siente a negociar. Si lo exige Angela Merkel, que le pide a Rajoy que nadie en el Ejecutivo “cometa excesos”, ¿qué no deberían … Continua la lectura de No hay vuelta atrás

L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

Léalo en español Tothom té el dret a recordar allò que li dona la gana i que més li convé. En les últimes setmanes, per exemple, els diaris omplen pàgines i pàgines per recordar el 25è aniversari de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona. Els confesso que d’aquell estiu de 1992 no recordo cap altre esdeveniment que una qüestió personal, que ara no fa al cas d’esmentar, però que per a mi va ser molt important. Dels Jocs Olímpics, no en recordo res, perquè aquesta mena d’esdeveniments no m’interessen gens ni mica. Amb el Mundial de Futbol de 1982, … Continua la lectura de L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

La razia del Estado contra Cataluña

Enoch Albertí, director de la Revista Catalana de Dret Públic, encargó al letrado mayor del Parlamento de Cataluña y profesor de Derecho Administrativo de la UPF, Antoni Bayona, un articulo sobre el papel del legislativo catalán en el debate actual sobre el derecho a decidir. Por lo tanto, y para aclarar de entrada la información parcial que se inventó Quico Sallés para La Vanguardia, ese artículo no es ningún informe. Forma parte del dossier “El procés sobiranista de Catalunya”, y en el que escriben, además de Bayona, otros distinguidos profesores, como el catedrático Ferran Requejo, también de la UPF, Eduard Roig, de la UB, Elisenda Casañas, directora del Centro de Edimburgo de Derecho Constitucional y los quebequeses Dave Guénette, de la Universidad … Continua la lectura de La razia del Estado contra Cataluña

L’apocalipsi de l’endemà

Léalo en español El Llibre de les revelacions o de l’Apocalipsi, atribuït a l’apòstol Joan, l’Evangelista, comença i acaba amb una carta. Entremig, l’opuscle es divideix en dues parts. La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia; la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que estava a punt de començar. Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història, la batalla de l’Harmagedon, el lloc on tot havia d’acabar. Des d’aleshores, el mot apocalipsi s’empra per a designar una catàstrofe de dimensions colossals i tràgiques. Si … Continua la lectura de L’apocalipsi de l’endemà

El Gobierno del referéndum echa a andar

La crisis abierta por las declaraciones del exconsejero Jordi Baiget no acabó con su destitución del pasado 3 de julio. Diez días después esa primera crisis arrastra fuera del gobierno a tres consejeros del PDeCAT, Neus Munté, Jordi Jané y Meritxell Ruiz, y al secretario del Govern, Joan Vidal de Ciurana. Es la misma crisis pero en dos fase diferentes. Puigdemont  se equivocó cuando optó por substituir a Baiget en solitario en vez de provocar a principios de mes la crisis de gobierno de ahora. Hablar a toro pasado es fácil. Pero cada vez estoy más convencido de que Puigdemont … Continua la lectura de El Gobierno del referéndum echa a andar

Més Trias Fargas, si us plau

Léalo en español ¿S’ha resolt la crisi que va encetar el conseller Baiget amb tota la intenció del món? Aparentment, sí. I si es demostra que no és tan sols una sortida en fals, amb més motiu. Abans d’ahir, dissabte, el Consell Nacional dels demòcrates va escenificar la catarsi de la unitat. Menys Baiget, que no va assistir-hi, tots els implicats en la resolució del conflicte van voler deixar clar que anaven a l’una. Que desautoritzaven les especulacions sobre el PDeCAT i les divisions internes. Però en el partit que dirigeix Marta Pascal roman la pregunta inicial. El PDeCAT viu … Continua la lectura de Més Trias Fargas, si us plau

Puigdemont no está solo

Si ustedes tuvieran la oportunidad de pasearse por el Parlamento catalán, enseguida se darían cuenta de que los diputados de CSQP están peleados. Por una parte deambulan los diputados adscritos a Podemos y EUiA, quienes a menudo comparten mesa y conversación con las diputadas de la CUP, y por otra los diputados de Catalunya en Comú, la antigua ICV, con Coscubiela y Rabell al frente, mofándose del proceso soberanista con comentarios desagradables. A veces incluso son más impertinentes que los diputados de C’s y el PP. Lo ve todo el mundo pero pocos lo cuentan. Supongo que esa reproducción política … Continua la lectura de Puigdemont no está solo

El patriotes no es miren de reüll

Léalo en español Jill Lepore explica en un dels articles inclosos en l’especial de The New Yorker amb motiu del 4 de juliol d’enguany, que la Constitució dels EUA és una de les constitucions escrites més antigues del món i la primera que va ser sotmesa a l’aprovació del poble mitjançant les convencions corresponents amb el conegut lema “We the People…”. I això és tan cert com que la Constitució de Cadis de 1812 va ser la primera Constitució liberal escrita a Europa. I tanmateix, tal com assenyala Lepore, segons James Madison, quart president nord-americà i un dels “pares fundadors” … Continua la lectura de El patriotes no es miren de reüll