Ucraïna: una guerra de principis

Léalo en español Bertrand Russell va morir el 1970. Estava a punt de fer noranta-vuit anys i havia viscut molt. Era un intel·lectual i un defensor de la desobediència civil per motius ètics més que no pas religiosos, que són els que van inspirar Gandhi i Martin Luther King Jr. Segurament per això, perquè no era un simple teòric, ni tampoc un doctrinari, Russell va ser capaç de replantejar-se algunes certeses a la llum de les circumstàncies viscudes. Els que han estudiat el personatge manifesten que intel·lectualment semblava tendir al pessimisme, o almenys a l’escepticisme, però que anímicament era molt vitalista. Es negava … Continua la lectura de Ucraïna: una guerra de principis

Un gol per l’esquadra de Giró

La invasió russa d’Ucraïna s’està transformant en una guerra global. Tot es mou i ara inclús hi ha qui lamenta no haver estat més dur amb Vladímir Putin l’any 2014 quan va interferir en les protestes d’Euromaidan. Els laments a misses dites no serveixen de res, més enllà de pal·liar la mala consciència d’aquells que, davant els abusos de poder, miren cap a una altra banda. Hi ha qui només s’apunta al carro guanyador quan ja veu la victòria dels que anteriorment semblaven derrotats. L’autoritarisme s’ha infiltrat en les democràcies formals a conseqüència de l’actitud relativista que han demostrat davant els … Continua la lectura de Un gol per l’esquadra de Giró

“Mama, soc el tsar”

Léalo en español 1. Un no a la guerra eurocentrista. La invasió russa d’Ucraïna ha despertat l’eurocentrisme que porten a dins els governants i els mitjans de comunicació. “Guerra a Europa”, destacaven molts titulars dels diaris nostrats, com si aquesta fos la primera vegada que hagués esclatat una guerra al continent europeu després de la finalització de la Segona Guerra Mundial. Caldrà que algú s’atipi de cues de pansa per recuperar la memòria, com aquell qui diu, immediata. A la dècada dels noranta, al cap de poc de la caiguda del Mur, la violència va assolar Europa i, en concret, les guerres … Continua la lectura de “Mama, soc el tsar”

Una història familiar

El dissabte 26 de febrer vaig traslladar-me a Tàrrega, convidat per l’ANC local, per fer-hi una xerrada. Havia de tractar sobre la situació política actual, però vaig voler començar recordant els meus avantpassats. Els meus besavis, en Joan Colomines i la Margarida Tubau, vivien a Tàrrega, però no n’eren fills. Ho sé perquè el meu pare guardava una cèdula, signada a l’Ajuntament de Tàrrega el 25 de setembre de 1906 per l’alcalde Francesc Pera, mitjançant la qual autoritzaven el seu fill Ramon, el meu avi, a traslladar-se a Puerto Rico. El besavi Joan era un fuster de Balaguer, especialitzat en … Continua la lectura de Una història familiar

Es fa llarg esperar

Léalo en español A l’àlbum Electròccid àccid alquimístic xoc, publicat el 1975, Pau Riba hi cantava una cançó que després va popularitzar Maria del Mar Bonet: “Es fa llarg, es fa llarg esperar”. La lletra era, també, del gran poeta de la música psicodèlica i iconoclasta dels anys seixanta i setanta. Els dos primers versos són demolidors: “Oh que llarga es fa sempre l’espera / quan s’espera que vindrà el pitjor…”. El poema es clou amb quatre versos encara més aterridors: “… I ho veus tot, tot el món molt confós / perquè et trobes amb les portes closes / i … Continua la lectura de Es fa llarg esperar

La crisi del PP i el provincianisme català

Léalo en español 1. L’important sempre passa a Madrid. Quan una comunitat nacional depèn del poder d’una altra, seria estúpid negar que el que passa a la capital de la comunitat dominant és intranscendent. La crisi del PP madrileny, amb la derivada que repercuteix en la direcció que ells anomenen nacional, ha inundat literalment els informatius catalans. A les tertúlies de la setmana passada no es parlava de res més. Quina importància té per als catalans que el Departament d’Educació estava ocupat pels sindicats per protestar per la cacicada del conseller Gonzàlez-Cambray? Cap ni una! Només els importa el PP. ¿No deu … Continua la lectura de La crisi del PP i el provincianisme català

Independentisme sense lactosa

Léalo en español Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox … Continua la lectura de Independentisme sense lactosa

Els efectes de la repressió

Léalo en español 1. The Economist suspèn Espanya. El dilluns de la setmana passada vaig explicar-los que la democràcia vivia hores baixes al món, segons l’International Institute for Democracy and Electoral Assistance. També els vaig advertir que la inclusió d’Espanya entre les democràcies plenes, encara que fos al penúltim lloc, era un error greu. Aquesta setmana l’error ha quedat esmenat. Per als analistes de la prestigiosa revista The Economist, que cada any publica un rànquing sobre l’estat de la democràcia arreu, Espanya ja no és una democràcia plena, sinó que cal situar-la entre els estats que considera “democràcies defectuoses”. Les raons per a la degradació són moltes, però en destaca … Continua la lectura de Els efectes de la repressió

Un joc d’ous

Léalo en español La paciència té un límit. El món independentista està cada vegada més emprenyat. Ja no és tan sols que la gent que omplia els carrers i places per reivindicar la llibertat estigui decebuda, és que no suporta els dirigents independentistes. Se senten enganyats. Es podria admetre el bany de realisme que imposen les circumstàncies, perquè no hi ha més remei, però no que per justificar-lo ara es digui que l’1-O era, en realitat, un instrument de negociació per millorar l’autonomia. Fa mal al cor escoltar Carme Forcadell, que abans del 9-N era tan exigent amb els tebis, arrossegar-se pels platós … Continua la lectura de Un joc d’ous

Amb polítics així no ho tornarem a fer

Léalo en español 1. Democràcies sense demòcrates. En un article de 1997, Fareed Zakaria es preguntava per què la majoria dels analistes estaven preocupats pel futur de la democràcia si 118, dels 193 estats del món d’aleshores, eren considerats democràcies plenes. Resumia la resposta amb una observació molt aguda del diplomàtic estatunidenc, ja desaparegut, Richard Holbrooke. Segons el negociador dels acords de pau de Dayton, el problema era la perversió dels polítics. Com s’havia pogut constatar en les eleccions de setembre de 1996 a Bòsnia, quina importància tenia declarar que les eleccions serien lliures i justes si els elegits eren “racistes, feixistes, separatistes que … Continua la lectura de Amb polítics així no ho tornarem a fer