Que la prudència no ens faci traïdors

Léalo en español Jordi Carbonell, president d’ERC entre el 1996 i el 2004, l’11 de setembre de 1976, a Sant Boi, va pronunciar una de les frases mítiques d’aquells anys de transició política, de debat entre la reforma i la ruptura. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va dir des de l’escenari muntat per l’Assemblea de Catalunya i es va convertir en el titular d’aquella jornada. L’advertiment d’un antic lluitador antifranquista, llavors independent, anava dirigit als que, esporuguits per la força del militarisme franquista, volien passar pàgina ràpidament del passat. Un dels errors de la transició va ser la … Continua la lectura de Que la prudència no ens faci traïdors

Se fue Artur Mas

Léalo en catalán Artur Mas es un hombre bastante reservado. Se rige por un código que pocas veces desvela y que obliga a sus colaboradores a intuir lo que piensa más que saberlo a ciencia cierta. No puedo decir que haya sido amigo de Artur Mas. Jamás he salido a cenar con él o con su mujer ni nada parecido. Mi relación con él ha sido siempre política, digamos profesional. Digo esto porque, ahora que ha decidido retirarse del primer plano de la política, los amigos le salen por todos los lados. Le tengo aprecio, eso sí. Son muchos años … Continua la lectura de Se fue Artur Mas

El miracle de Dunkerque

Léalo en español A mitjan juliol de l’any passat, es va estrenar Dunkerque, una pel·lícula del director anglès Christopher Nolan, responsable, també, d’altres films d’èxit com Memento, la saga de Batman, Origen, Interstellar, etc. Dunkerque és un film íntim i intens, gairebé sense diàleg, que transporta l’espectador als deu dies de finals del mes de maig i principis de juny del 1940, quan Hitler dominava Europa, i a les platges d’aquest port del nord de França, fronterer amb Bèlgica, van quedar-hi atrapats, entre el mar i els bombardejos aeris de la Luftwaffe, 338.226 soldats britànics i 112.546 francesos. Les tropes aliades van … Continua la lectura de El miracle de Dunkerque

Refer la catalanitat

Léalo en español En un article del 1998, el gran Josep M. Espinàs, de qui acabo de llegir Una vida articulada (i aquí obro un parèntesi per agrair a Isabel Martí que em regalés aquest esplèndid recull dels articles publicats entre el 1976 i el 2012), afirmava que els catalans “hem demostrat que sabem fer i que sabem desfer, però ens costa aprovar l’assignatura de refer”. Espinàs parla en general, sense entrar al detall. Però té raó. Aquell famós vers de J.V. Foix i tothom repeteix, “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, que fins i tot he vist estampat … Continua la lectura de Refer la catalanitat

Parlem clar

Les eleccions imposades per Madrid han estat un gran èxit per al bloc independentista. Ha sumat més vots que mai, i ha superat de llarg el llindar dels dos milions de vots. El bloc unionista, en canvi, s’ha redistribuït internament i Ciutadans ha rendibilitzat l’escomesa del tripartit del 155 i ha acumulat més d’un milió de vots. Atès que va anar a votar un 81,94% del cens electoral, ara més que mai tenim una radiografia completa del país. S’ha acabat la cantarella de la majoria silenciosa. Tenim dos blocs, distribuïts entre el 47,5% dels independentistes i el 43,4% dels unionistes, … Continua la lectura de Parlem clar

Un pacte global

Léalo en español Ens trobem en un d’aquells moments decisius per al futur d’un país. Un moment en què Catalunya està en conflicte amb l’estat, l’autogovern és a mans d’un partit que amb prou feines representa el 4% de l’electorat català i que dona ordres des de Madrid, la nostra economia és atacada per un unionisme irresponsable, atès que aquest país és tan seu com dels independentistes i per tant és absurd que s’autolesionin, i, finalment, és obvi que la democràcia està en perill per l’extralimitació judicial i policial, que persegueix idees polítiques amb l’excusa que són delictives. Les eleccions … Continua la lectura de Un pacte global

Superar el partidisme

Léalo en español JuntsXCat va néixer per superar el partidisme. Va ser la conseqüència lògica de la iniciativa que un grup d’independents va posar en marxa un dilluns i al cap d’una setmana ja havia recollit 500.000 signatures. Al final, la llista unitària va esdevenir la llista del president perquè ell va saber recollir el guant que se li havia ofert. Cap altre dirigent polític va atendre els organitzadors d’aquella iniciativa. Per por o per partidisme, tant és. Però JuntsXCat no ha nascut per salvar el PDeCAT. Aquesta és una tasca que no competeix a la coalició, malgrat que aquest … Continua la lectura de Superar el partidisme

Majoria revalidada

Sembla un miracle i no ho és. El MHP Carles Puigdemont ha revalidat la victòria. Si s’hagués acordat una llista unitària, no caldria suportar la cantarella que C’s és el primer partit en haver-se cruspit el PP. Si bé el bloc independentista té dos diputats menys que el 2015, ha obtingut més vots. Han perdut, doncs, les actituds partidistes. La gent volia unitat i ha premiat qui l’ha defensada amb fets. Ara començarà la part més difícil. Caldrà negociar la restitució del president i la llibertat del presos. El camí cap a la República no serà fàcil, perquè l’enemic és poderós i, … Continua la lectura de Majoria revalidada

‘Donec perficiam’

Léalo en español ‘Donec perficiam‘ era el lema que feien servir les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia personal de l’arxiduc Carles III, comandada per Antoni de Peguera i d’Aimeric, marquès de Foix— durant la guerra de Successió del 1714. El lema estava inscrit en la bandera de Santa Eulàlia per significar que els combatents mantindrien la lluita ‘fins a reeixir’, fins a aconseguir vèncer l’enemic. Era un clam, doncs, d’asseveració i de confiança amb la victòria, per bé que també denotava que caldria suar-la de veritat. Aquella confrontació va ser realment violenta: no es van estalviar els bombardejos, ni els setges inhumans, … Continua la lectura de ‘Donec perficiam’

Quan els culpables som tots

Léalo en español El 17 de desembre de 1997 una dona de 60 anys, Ana Orantes, granadina de Cúllar Vega, i mare d’11 fills (tres dels quals llavors ja havien mort), va ser assassinada pel seu marit, José Parejo, un any més gran que ella. La seva mort va ser horrorosa. Ell va apallissar-la brutalment fins deixar-la mig inconscient. Llavors va arrossegar-la estirant-la pels cabells i va portar-la fins al pati del xalet que compartien, la va lligar a una cadira i va calar-hi foc. Un dels fills, el petit, de 14 anys i que també havia patit una infantesa plena d’abusos, va presenciar aquell crim atroç. Ana Orantes va ser una de les 58 … Continua la lectura de Quan els culpables som tots