No es país para bobos

No sé si conocen ustedes el primer verso del poema Sailing to Byzantium de William Butler Yeats. Dice así: “Este no es un país para los viejos” y lo que sugiere su autor con esa rotundidad es la necesidad que uno siente a veces de escapar hacia una tierra lejana e imaginaria donde poder conseguir la unión mística con bellas y eternas obras de arte. Ese verso fue tomado por el autor estadounidense Cormac McCarthy para dar título a su novela No es país para viejos, publicada en 2005 y adaptada para el cine por los hermanos Cohen en 2007, con … Continua la lectura de No es país para bobos

Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella

Els Fets de la Fatarella “Teoria i Pràctica d’una Revolució” from David Paco on Vimeo. L’historiador Josep Termes va dedicar-hi una extensa monografia, publicada per l’Editorial Afers, Misèria contra pobresa: “Els fets de la Fatarella són una història de la col·lectivització agrària i de les resistències a què donà lloc. Aquesta és la més violenta de les que van produir-se a Catalunya i la més coneguda d’oposició al col·lectivisme agrari. Els esdeveniments de la Fatarella són un element clau en la tensió que desembocà en els successos de maig de 1937. El que en sabem, a part de la història oral, … Continua la lectura de Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella

Ens n’anirem molts més, Lluís

Léalo en español Mao Zedong era molt aficionat a les metàfores. El llibre Citacions del president Mao, més conegut com Llibre roig de Mao, és prolix en aquest sentit. Consta de 33 capítols, que recullen 427 citacions, que en molts casos són simplement una frase apropiada per a l’adoctrinament. El 1964, que és quan el Ministre de Defensa xinès d’aleshores, Lin Biao, va confeccionar aquest petit llibre, Twitter no existia. La intenció era la mateixa, però: simplificar amb una frase o amb un petit paràgraf idees complexes. Molts vells maoistes s’escandalitzen avui dia per l’ús abusiu i descarat que Donald … Continua la lectura de Ens n’anirem molts més, Lluís

Autogobierno catalán y Constitución

El 24 de octubre de 1977, Josep Tarradellas tomaba posesión como presidente de la restablecida Generalitat por las aplicaciones prácticas del acuerdo entre la oposición catalana, representada por el Consell de Forces Polítiques de Catalunya,y los hijos del franquismo, con el gobernador civil Salvador Sánchez-Terán a la cabeza, plasmadas en el Real Decreto-ley 41/1977 de 29 de septiembre de aquél año. El restablecimiento de la Generalitat y el reconocimiento de Josep Tarradellas como su presidente suponía, en primer lugar, un acto singular de la Transición, que ni siquiera el Gobierno vasco en el exilio consiguió imitar, en tanto que con … Continua la lectura de Autogobierno catalán y Constitución

L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Léalo en español Durant els primers anys de la Transició, quan semblava que els comunistes eren més del que després van ser, a Catalunya la reordenació de l’espai socialista es va fer molt ràpidament després de la mort sobtada de Josep Pallach l’11 de gener de 1977. Els tres partits socialistes, per bé que la Federació Catalana del PSOE no va ser mai un partit en ell mateix, van unificar-se el 1978 i se suposa que d’aquesta manera quedava superada la divisió oberta el 1925 amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), reproduïda el 1946, quan la … Continua la lectura de L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Crímenes machistas

Con 368 votos a favor y sólo uno en contra, el Parlamento ruso aprobó dar luz verde en primera votación a una propuesta que busca descriminalizar la violencia doméstica para preservar la “tradición de la autoridad parental”. Así, las penas por pegar a la pareja o los hijos serían leves multas o arrestos, con lo que los agresores podrían zafarse del peso de la ley, que tampoco era tanto, que hasta el momento condenaba a una pena máxima de dos años de cárcel a los agresores. La nueva norma propuesta prescribe multas de hasta 30.000 rublos (cerca de 500 euros), … Continua la lectura de Crímenes machistas

El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Léalo en español Hi ha un grup de comentaristes, més a prop de Demòcrates de Catalunya que d’ERC, que passen el sant dia criticant el 9-N, Artur Mas i tot allò que tingui a veure amb el PDeCAT, que ells insisteixen a anomenar Convergència per satisfer no se sap qui. En això de la denominació, suposo que el més adequat fóra anomenar eurodemòcrates els associats al PDeCAT i deixar la denominació demòcrates per als de DC (els renovats cristianodemòcrates). I així tothom estaria content i s’acabaria aquest embolic de família, perquè no conec cap alt càrrec de la Generalitat associat a DC … Continua la lectura de El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

A Ada Colau se le acaba el crédito

Ada Colau tiene la misma fortuna que los independentistas, los errores ajenos encubren los suyos. Sin embargo, los resultados del último barómetro que cada seis meses elabora el Ayuntamiento de Barcelona son un aviso para ella y las expectativas futuras de su gobierno. Ada Colau, como todo el mundo sabe, es alcaldesa porque el anterior alcalde, el convergente Xavier Trias, se equivocó en la gestión de la ciudad y ya no digamos en la campaña electoral, que centró en unas gafitas de pijo progre que no aportaban nada al modelo de ciudad que defendía. ¿O sí? Ustedes ya saben que … Continua la lectura de A Ada Colau se le acaba el crédito

Cambó o la fi del cagaelàstics

Fa cent anys, Francesc Cambó es convertí en el promotor d’una “sediciosa” Assemblea de Parlamentaris al marge de l’orde constitucional de l’època. Va tenir lloc a Barcelona i a Madrid el juliol i l’octubre de 1917. Sota la presidència de Ramon d’Abadal (Lliga), Giner de los Ríos (radical) i el marquès de Marianao (liberal autonomista), parlamentaris de totes les tendències van aprovar una proposta en la qual reclamaven l’autonomia per a Catalunya i per a qui volgués, i demanaven la immediata convocatòria d’unes corts constituents que deliberessin sobre l’organització de l’estat, l’autonomia i els problemes militar, econòmics i socials que … Continua la lectura de Cambó o la fi del cagaelàstics

2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

Léalo en Español Arrenca el 2017 de la mateixa manera que va acabar l’any anterior i l’altre i l’altre, fins a remuntar al 2012. De fet, l’actual cicle polític va començar fa més d’una dècada, el 2005, quan el 19 de desembre d’aquell any es va crear la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), l’antecedent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l’objectiu de convocar una gran manifestació sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. La PDD va agrupar unes … Continua la lectura de 2017: L’any decisiu. O caixa o faixa