La conxorxa dels irresponsables

Léalo en español 1. Dijous de la setmana passada vaig llançar una idea a la tertúlia d’El matí de Catalunya Ràdio sobre amb qui havia d’aprovar els pressupostos el Govern de la Generalitat que ha passat desapercebuda. I això que era força agosarada (ja els l’explicaré en el proper article). Suposo que la raó per la qual ningú no va prestar-hi atenció és perquè tothom està de vacances. Incloent-hi el 10% de barruts, com els qualificà el director-propietari d’aquest diari en un editorial recent, que no s’han presentat a la cita que tenien concertada per rebre la segona dosi de la vacuna contra el coronavirus. Aquesta … Continua la lectura de La conxorxa dels irresponsables

La síndrome del vassall

Léalo en español 1. Hem inaugurat l’època de l’autonomisme màgic. Ho demostra la manera com s’està abordant el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Per no acceptar la realitat, els neoautonomistes posen el carro davant dels bous. La Generalitat té unes competències aeroportuàries tan minses, tan poc determinants, que ni tan sols s’assabenta que la multinacional AENA ha decidit retolar la T1 de l’aeroport amb el nom oficial que també van decidir unilateralment i que cap estranger no retindrà mai de la vida. Abans de posar-se a discutir sobre el model econòmic que necessita aquest país, potser que comencéssim per … Continua la lectura de La síndrome del vassall

Retorn al futur

Léalo en español 1. El futur és dels que pensen en el que vindrà abans que ningú. Una política sense estratègia és mera tàctica. L’estratègia és, doncs, la previsió del futur. Només així és possible evitar caure en la xarxa de qui pensa millor i més ràpid que tu. Avui es reuneix, al palau de la Moncloa, la comissió bilateral Generalitat-Estat. L’última vegada que es va reunir va ser l’estiu del 2018, en plena ressaca de la repressió espanyola, i la part catalana era presidida per Pere Aragonès, Elsa Artadi i Ernest Maragall, en la condició de vicepresident, consellera de la Presidència … Continua la lectura de Retorn al futur

Homenatges, caminades i samarretes

Léalo en español Del segle X al XVIII, els actes d’homenatge eren una manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor. En un sentit general, doncs, l’homenatge és un acte de submissió, de respecte, de veneració, envers una persona. Amb el temps, els homenatges es van convertir en una celebració emotiva per celebrar la trajectòria d’una persona o d’una institució, normalment quan arriba al final de la seva trajectòria professional, o bé per haver promogut esdeveniments excepcionals. A la meva universitat, per exemple, el Centre de Documentació Ramon Llull va elaborar … Continua la lectura de Homenatges, caminades i samarretes

Enderrocar la memòria

“La multitud és sempre vora la violència”, fa un vers del darrer llibre de poemes de Joan Margarit, Animal de bosc (2021). Els humans som violents inclús quan ens discutim sobre aspectes immaterials. La memòria, per exemple. No soc tan pessimista com ho era Margarit quan en el mateix poema assegurava que “les multituds necessiten matar”. Tinc una opinió més positiva que ell del comú de la gent. Potser és perquè no tinc por al que soc i perquè em regeixo pels principis de la no-violència. La cultura de pau és un aprenentatge contra el pessimisme autoritari de Hobbes. L’amor al proïsme … Continua la lectura de Enderrocar la memòria

Comèdies

Léalo en español 1. El ministre de la Presidència i de Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va declarar fa poc que “el procés sobiranista s’està acabant”. No hi ha dubte que el nou PSOE, un cop liquidat l’equip que va portar Pedro Sánchez al govern, vol aprofitar la debilitat dels republicans i dels independentistes per acabar amb la nosa que ha estat el procés. Bolaños, a punt de fer quaranta-sis anys, ens proposa una cura de rejoveniment als més grans, perquè adopta la mateixa actitud que van tenir Mariano Rajoy i el PP davant les primeres manifestacions multitudinàries a Catalunya. Llavors no van … Continua la lectura de Comèdies

L’exili, segons el notari López Burniol

Léalo en español No sé si coneixen la faula d’Isop que parla d’una àliga i d’una parella de galls. És aquella que explica que dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; i al final un va foragitar l’altre. El vençut es va retirar resignadament darrere uns matolls per amagar-s’hi. En canvi, el gall guanyador va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder. Però no va trigar a caure-li al damunt una àguila i raptar-lo. En aquell moment, el gall que havia perdut el combat es va quedar sol amb tot … Continua la lectura de L’exili, segons el notari López Burniol

Recosir la unitat

Léalo en español 1. La tensió entre els dos dirigents de l’1-O és coneguda. Des que Oriol Junqueras va sortir de la presó en llibertat provisional, el president i el vicepresident del Govern del Referèndum han coincidit dues vegades. La primera a Waterloo, que es veu que va ser més personal que política. És curiós que optessin per celebrar un dinar d’amics quan, com és obvi, no ho són gaire. El president Puigdemont ja ha deixat clar què opina del seu antic vicepresident en els dos gruixuts llibres de memòries que, a parer meu, no era el moment de publicar. Va optar … Continua la lectura de Recosir la unitat

Torna Orwell

Léalo en español Ahir, 14 de juliol, s’esqueia el 232 aniversari de l’assalt a la Bastilla. No és una commemoració rodona, però, atès que el món no va bé, com ja va preveure Tony Judt, reivindicar avui la Revolució Francesa és més necessari que mai. El segle XX va violentar l’esperit de la Il·lustració amb les ideologies totalitàries que no han desaparegut al segle XXI. L’ascens de l’extrema dreta arreu n’és un símptoma. Qui no entengui que la Xina és una amenaça, perquè és l’estat comunista —i per tant dictatorial— més gran i poblat del planeta, és que no ha entès que … Continua la lectura de Torna Orwell

Habilidad y tesón en la Moncloa

Llegiu-lo en català 1. Pedro Sánchez es un superviviente. Lleva años superando la agonía, primero en el PSOE y después en las Cortes. Su liderazgo está lleno de sobresaltos y se forjó a la contra de los designios del oficialismo socialista, al que incomodaba, como ya ocurrió con José Luis Rodríguez Zapatero. El pasado sábado murió definitivamente el felipismo ante un sanchismo incipiente, fraguado con habilidad y tesón de quienes hoy son un lastre para el joven líder. El puigdemontismo ha vivido algo parecido en los últimos tiempos. Todas, o casi todas las ministras entrantes (aquí lo del cambio de género está justificado, pues la mayoría son mujeres), empezaron su carrera … Continua la lectura de Habilidad y tesón en la Moncloa