L’Esquerra encadenada

Léalo en español ¿És incoherent que Esquerra no vulgui pactar a Catalunya amb els socialistes si a Madrid ja hi pacten? Si en comptes de respondre des del partidisme ho féssim des de la lògica, la resposta hauria de ser afirmativa. Aquesta setmana hem pogut observar fins a quin punt l’aliança dels republicans amb els socialistes és ferma i deixa com una anècdota el pacte dels independentistes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En quaranta-vuit hores, els republicans han donat via lliure a tres pressupostos. A l’Ajuntament de Barcelona —on Colau governa amb Collboni, no ho oblidem—, a la … Continua la lectura de L’Esquerra encadenada

El dilema Aragonès

La política és temps. Vivim una època marcada pels efectes de la repressió de l’1-O que van domesticar el radicalisme irresponsable d’ERC, que va pagar amb presó i exili, i que l’ha abocada a les renúncies. La repressió també va caure sobre Junts en forma de presó i exili, i, de més a més, va obrir un munt de discrepàncies que va provocar l’escissió del PDeCAT. Els antics convergents ara busquen reagrupar-se, al marge de Junts. El partit de Puigdemont perviu perquè l’independentisme és la cola que uneix liberals, socialdemòcrates i ecologistes, però està en una fase de reorganització interna que no … Continua la lectura de El dilema Aragonès

Concert i pressupostos

Léalo en español 1. La història va d’enrere cap endavant i no pas d’avui cap enrere. Els fets són els fets i la cronologia és bàsica per interpretar el passat. La Guerra Civil Espanyola va començar amb el cop d’estat del general Franco del 18 de juliol de 1936 i no pas el 6 d’octubre de 1934 com defensa l’extrema dreta. La revolta asturiana i catalana de 1934 potser va encoratjar els militars a rebel·lar-se contra la República, però la causa  directa de la guerra, el fet que va provocar-la, fou, sens dubte, l’actitud anticonstitucional d’una part de l’Exèrcit i de la … Continua la lectura de Concert i pressupostos

Les urgències lingüístiques

Léalo en español 1. La majoria dels diaris catalans d’ahir, amb alguna excepció de pes, van dedicar llargs reportatges al cinquantè aniversari de la creació de l’Assemblea de Catalunya. El Parlament també ho ha celebrat amb la inauguració d’una exposició virtual dedicada a l’organisme unitari més lloat del final de la dictadura franquista. L’avantatge de fer-se gran és que no cal que t’expliquin alguns fets que has viscut. M’he vist joveníssim assegut entre Anna Balletbó i Domènec Font, just al darrere de Jordi Carbonell i al davant de Jaume Sobrequés, a la fotografia més reproduïda d’un dels plenaris de l’Assemblea. L’èxit d’aquest organisme només es … Continua la lectura de Les urgències lingüístiques

El pes de la història

Léalo en español Perdre no et fa culpable. Et converteix en víctima, si de cas. Normalment, qui ho determina és l’intèrpret. O sigui, l’historiador. Va escriure Vicens Vives que la història no es fa, sinó que es refà, perquè l’evolució de la societat, de vegades lligada a les “descobertes” documentals i d’altres a la reinterpretació del que ja es coneixia, permet que la historiografia avanci en benefici del coneixement històric. No els avorriré amb els debats sobre què és la història. Retinguin tan sols que l’horror de l’Holocaust no necessita cap nota a peu de pàgina per demostrar que va existir. … Continua la lectura de El pes de la història

Com els crancs, o no

Léalo en español 1. Sí, però no. Aquest podria ser el resum del pacte entre PSOE i ERC per evitar que els republicans presentessin una esmena a la totalitat dels pressupostos espanyols. No és una lectura perversa per part meva. Fins i tot els rotatius més inclinats a defensar la posició dels republicans no ho poden amagar. El titular triomfal del diari Ara, “ERC desencalla els comptes a canvi del català a l’audiovisual”, queda desmentit pel subtítol, molt més precís i real: “La quota de llengües cooficials que hi haurà a les plataformes encara s’ha de concretar”. O sigui, siguem clars, els republicans … Continua la lectura de Com els crancs, o no

La política i les conviccions

Léalo en español 1. Catalunya no és el problema d’Espanya. Si de cas és al revés. Espanya és el problema de Catalunya. La setmana passada, Miquel Roca i Junyent va deixar-ho anar subtilment, suposo que per fer-se perdonar pels nostàlgics de CiU, en un auditori que tenia un aspecte de Cafarnaüm de camàlics del règim del 78. Davant el públic reunit al Círculo Ecuestre, el majestuós temple de la gent amb diners que fa anys que ha deixat de ser burgesa, perquè la burgesia de veritat és una altra cosa, va recordar les paraules de Francesc Cambó de 1907: “passaran els … Continua la lectura de La política i les conviccions

Otegi, la violència i el perdó

Léalo en español “L’esquerra abertzale ha reconegut i reconeix el dolor causat, i jo vull anar més enllà i dir que si en la meva condició de portaveu (i parlo en nom de tots els portaveus de Batasuna) he afegit dolor, sofriment o humiliació a les famílies de les víctimes d’accions armades d’ETA, vull demanar-los des d’aquí les meves més sinceres disculpes, acompanyades d’un ho sento de tot cor”. Així s’expressava Arnaldo Otegi al llibre-entrevista de Fermín Munarriz El tiempo de las luces, publicat per Gara l’any 2012, al qual també reconeixia haver militat a ETA i haver “practicat la lluita armada” durant el franquisme. Fa … Continua la lectura de Otegi, la violència i el perdó

La política del terror

Léalo en español 1. La repressió contra l’independentisme matarà la democràcia espanyola. No hi ha una esquerra espanyola posseïdora de la bondat i una dreta, també espanyola, o espanyolíssima, que sostingui en exclusiva la maldat. El discurs de l’esquerra sempre resulta més amable fins que les coses es posen fumudes. Llavors l’amabilitat s’acaba. Els jutges de la dreta són descaradament més injustos que els d’esquerra perquè dicten sentències mogudes per un pensament reaccionari. Però l’esquerra n’ha fet de molt grosses. ¿Qui no recorda, encara que hagin passat molts anys, l’anomenada “operació Garzón” contra persones relacionades amb el moviment independentista, per … Continua la lectura de La política del terror

L’Espanya del junquerisme

Léalo en español El junquerisme no és amor, però tampoc no és una ideologia. Ho dic per precisar el que ha escrit Carles Castellanos, l’històric militant independentista, a l’article “El què i el com del Junquerisme“. Castellanos, que avui dia és militant de Poble Lliure —i per tant de la CUP—, però que abans havia militat en un dels dos MDT i molt abans a l’IPC i encara més anys enrere al PSAN-P, al PSAN i a l’FNC, no crec que defensi un sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials, que és el que defineix la ideologia, molt diferent del que sosté Oriol Junqueras … Continua la lectura de L’Espanya del junquerisme