Cap on va Catalunya?

D’Orient ens ha vingut que les flors tinguin significat, que esdevinguin un llenguatge, i aquesta idea s’ha transmès de generació en generació, de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat Mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. Les flors ens diuen coses. Hi ha roses de molts colors. N’hi ha de grogues, de liles, de taronges, i fins i tot de grises. Però els colors més coneguts de les roses són el blanc, el rosa, el vermell i el negre. Cada color designa un estat d’ànim, un sentiment, … Continua la lectura de Cap on va Catalunya?

El “proceso” concluye ya

En un debate reciente organizado en Madrid por la delegación de la Generalitat, Juan Carlos Monedero, el primer dirigente de Podemos que se vio obligado a dimitir por sus irregularidades con Hacienda, insistió otra vez en la tesis, que procede del PP, de que el soberanismo de Artur Mas es sólo una mera tapadera para ocultar la corrupción. ¡Qué ciegos que están en Madrid!   Su ceguera les impide ver lo que está ocurriendo de verdad en Cataluña. El sobiranismo catalán es el 15-M español, aunque el podemita Monedero no lo quiera reconocer. Una revuelta, eso sí, que a menudo es … Continua la lectura de El “proceso” concluye ya

La teranyina invisible del poder

Léalo en español Què és una Societat Anònima? La cara invisible de la burgesia. És clar que aquesta no és una definició ortodoxa d’una societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, però és la versió popular per designar la gent rica i, per tant, el poder, ja que els socis d’una S.A. no responen mai personalment dels deutes socials i es beneficien de tota mena de martingales legals. A la universitat no m’ho van explicar d’aquesta manera, però gairebé. Antoni Jutglar i Bernaus (1933 – 2007) era un historiador força atípic. Vaig tenir-lo de professor d’Història del Pensament Social Modern i Contemporani a la Universitat de Barcelona a finals dels anys … Continua la lectura de La teranyina invisible del poder

ETA: marxa endarrere i retorn al futur

Léalo en español L’antic senador del PNB, Iñaki Anasagasti, el 2011, en el context de l’alto el foc d’ETA, va escriure en el seu blog del diari Deia una reflexió molt significativa per entendre què ha passat al País Basc en els últims quaranta anys: “El món d’HB el 1977 va cometre, a part d’un immens delicte moral, un garrafal error estratègic. Existia una ETA nascuda sota el franquisme en resposta violenta a la violència institucional del règim i, en lloc de donar una oportunitat a la convivència pacífica, van creure en una victòria que anomenaven militar per part d’una … Continua la lectura de ETA: marxa endarrere i retorn al futur

El Régimen del 78 y la corrupción

Si la semana pasada les hablé de los resultados del Barómetro de Opinión Política del CEO, hoy quiero hablarles de los resultados del Barómetro de marzo de 2017 del CIS que se dieron a conocer el jueves pasado. Como no podía ser de otro modo, la corrupción se afianza como el segundo problema que citan los ciudadanos, tras el paro, pues preocupa al 72,3% de los encuestados entre un total de 2.487 entrevistas personales y domiciliarias realizadas en 255 municipios de 49 provincias españolas. La inquietud ciudadana por la corrupción se ha disparado y parece que llena de enojo a los … Continua la lectura de El Régimen del 78 y la corrupción

La democràcia mor a l’ombra dels tribunals

Léalo en español El catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat de Lleó, Juan A. García Amado, va plasmar en una piulada una diagnosi molt severa sobre què estava passant a Veneçuela després que el Tribunal Constitucional d’aquell país ordenés la dissolució del Parlament i retirés la immunitat als parlamentaris: “Hace tiempo dije: los golpes de estado ahora no los dan militares, sino tribunales. Consumación triste en Venezuela. Sicarios judiciales”. Si ho hagués afirmat del Tribunal Constitucional espanyol, a aquest catedràtic, nascut a Oviedo i que no em fa l’efecte que sigui gaire partidari del secessionisme català, l’haurien crucificat. … Continua la lectura de La democràcia mor a l’ombra dels tribunals

A propósito de Soledad Becerril con el terrorismo de fondo

En un artículo publicado recientemente, Martin McGuinness, un hombre de paz, Jérónimo Ríos y Egoitz Gago Anton aseguran que sería difícil concebir un obituario de Mandela que comenzara con: “El antiguo miembro del ANC falleció en Sudáfrica”. Efectivamente, sería muy extraño que la necrológica del campeón de la paz sudafricana, Nelson Mandela, no destacase que fue galardonado con el Premio Nobel de la Paz en 1993 a pesar de que la organización a la que pertenecía practicó actos de terrorismo durante años. Lo cierto es que los medios españoles están más preocupados por resaltar el lado oscuro de algunas biografías relacionadas con el terrorismo y el nacionalismo que lo que en ellas hubo de bueno para … Continua la lectura de A propósito de Soledad Becerril con el terrorismo de fondo

Agur ETA, agur

Léalo en español Els diversos governs espanyols no han sabut contrarestar la brutalitat d’ETA amb armes polítiques, per això Arnaldo Otegi es va passar 2.331 dies (sis anys i quatre mesos) a la presó per un delicte estrictament polític i ara mateix continua inhabilitat per a ocupar càrrecs públics. Els jutges que van condemnar-lo el 2011 juntament amb altres dirigents van considerar que ell i els seus companys pertanyien des del 2009 a Bateragune, un “òrgan dissenyat per a substituir la mesa nacional de Batasuna i per a actuar com una comissió permanent que adoptés les decisions estratègiques del front … Continua la lectura de Agur ETA, agur

¿Existe una nueva falsa ruta del catalanismo?

  El 15 de febrero de 1939, antes de cumplirse un mes de que el ejército franquista ocupase Barcelona, el historiador Ferran (ya convertido en Fernando, Don Fernando) Valls Taberner publicó un famoso artículo, La falsa ruta, con el que apostataba de lo que había sido durante años: un miembro destacado del catalanismo conservador. El título de su artículo era un buen resumen de lo que defendía en él, lo que también se constata en el libro que publicó después: Reafirmación espiritual de España (1939). Valls Taberner se convirtió en uno de los propagandistas catalanes del franquismo de mayor entidad desde que en 1937 formara … Continua la lectura de ¿Existe una nueva falsa ruta del catalanismo?

Contra el curt termini

L’any 2014, Jo Guldi i David Armitage van publicar, en anglès, el llibre The History Manifesto, el qual arrenca amb una contundent afirmació que n’evoca una altra que vostès segur que recordaran: “Un fantasma recorre la nostra època: el fantasma del curt termini.” El llibre és una reivindicació apassionada de la història com a disciplina que estudia fenòmens de gran abast en el marc de la longue durée. De fet, els autors d’aquest llibre reclamen que els historiadors retornin a la llarga durada per interpretar els canvis de tota mena que s’estan produint al món per no deixar-se portar per la interpretació, … Continua la lectura de Contra el curt termini