La història no s’explica tan sols per l’acció dels grans homes. I tanmateix hi ha personatges que són imprescindibles per entendre una situació històrica concreta. Aquest és el cas d’Alexander Haig, el militar, polític i empresari nord-americà que va morir el passat 20 de febrer, a l’edat de 85 anys. Entre els anys 70 i 80 va ser un dels republicans més influents. Certament, Haig va participar en tres administracions presidencials republicanes diferents: amb Richard Nixon (1969-1974), Gerald Ford (1974-1977) i Ronald Reagan (1981-1989). En la necrològica que li va dedicar The Guardian, Harold Jackson començava explicant que si bé … Continua la lectura de Alexander Haig

Finalment, i després de mesos i mesos de negociació, les competències de Justícia i Interior seran transferides de Londres al govern de coalició d’Irlanda del Nord. A partir del 12 d’abril, doncs, “s’obrirà un nou capítol” ―com va dir Gordon Brown en anunciar-ho al Castell de Hillsborough, als afores de Belfast― després de dècades de violència i d’una inestabilitat política corsecant. Malgrat que Gordon Brown no passa pel millor moment i que el seu homòleg irlandès, Brian Cowen, tampoc no pugui llançar coets, atès que l’economia irlandesa trontolla, la “qüestió nord-irlandesa” continua essent un element determinant en l’agenda política anglo-irlandesa. … Continua la lectura de La taula en forma de diamant

Abans d’ahir va morir a Washington DC Robert McNamara. Tenia 93 anys. McNamara era un dels noms mítics de les administracions demòcrates que van presidir John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson perquè pertanyia a la generació que David Halberstan va anomenar The Best and the Brightest (Els millors i els més brillants), que és el títol del seu llibre sobre els orígens de la guerra de Vietnam. MacNamara és considerat l’arquitecte d’aquella guerra com a secretari de Defensa que era del gabinet Kennedy. I ho fou, certament. I per això també se’l va considerar un despietat assassí de dones … Continua la lectura de Robert S. McNamara

Un cop d’Estat és sempre un cop d’Estat tant si l’orientació dels colpistes és esquerrana com dretana. La vulneració de les normes democràtiques no és patrimoni de cap ideologia. Al contrari, hi ha hagut dictadors de dreta i dictadors d’esquerra. I a l’Amèrica llatina encara més. De fet, la pitjor herència que va deixar-hi el colonialisme espanyol és la inclinació militarista dels règims sorgits arran de les independències americanes dels anys vint del segle XIX. Dictadors de tota mena han apel•lat a la voluntat popular per conquerir el poder menystenint, precisament, el poble. I Hondures, un país nascut el 28 … Continua la lectura de Hondures

La continuïtat de Gordon Brown penja d’un fil. Dos anys després d’haver accedit al càrrec de primer ministre, Brown és més mort que viu, com el mateix New Labour. Certament, l’anomenada tercera via, la filosofia de la qual fou sintetitzada en un clarivident manifest, New Labour, New Life For Britain, de l’any 1996, preludi de la victòria electoral laboralista del 1997, ha arribat al seu límit. En aquella declaració d’intencions, els joves laboristes, liderats per Tony Blair, en plantejaren una revolució, en primer lloc, interna per després poder fer front electoralment als conservadors, que dominaven la política britànica des del … Continua la lectura de La mort del “New Labour”