La continuïtat de Gordon Brown penja d’un fil. Dos anys després d’haver accedit al càrrec de primer ministre, Brown és més mort que viu, com el mateix New Labour. Certament, l’anomenada tercera via, la filosofia de la qual fou sintetitzada en un clarivident manifest, New Labour, New Life For Britain, de l’any 1996, preludi de la victòria electoral laboralista del 1997, ha arribat al seu límit. En aquella declaració d’intencions, els joves laboristes, liderats per Tony Blair, en plantejaren una revolució, en primer lloc, interna per després poder fer front electoralment als conservadors, que dominaven la política britànica des del … Continua la lectura de La mort del “New Labour”

Malgrat l’opinió de determinats diletants reaccionaris que escriuen amb ganes de crear l’escàndol en una societat que s’escandalitza per ben poc, és evident que l’última ocurrència de Silvio Beslusconi sobre els refugiats arran del terratrèmol és una pallassada de mal gust. Recomanar als gairebé 20.000 refugiats en rudimentàries les tendes de campanya que «s’ho agafin com un cap de setmana al càmping» és, senzillament, humor negre. Una pallassada pròpia d’un polític amb antecedents indecents, sobretot quan era amic i més o menys correligionari del socialista Bettino Craxi (1934-2000), que es va refugiar a la Tunísia dictatorial del general Ben Ali … Continua la lectura de Pallassades polítiques

Un cop conegut que Maria Badia serà la primera candidata del PSC a les llistes del PSOE per al Parlament Europeu, s’ha encetat una petita polèmica sobre què s’hi va fer a Europa. Deixin-me dir, d’entrada, que en això de les eleccions europees hi ha molt d’obscurantisme, començant pel fet que no s’acaba d’explicar del tot a qui es vota. Per exemple, a les eleccions del 2004, Raimon Obiols i Maria Badia eren els candidats dels PSC en les llistes del PSOE i per això ocupaven els llocs 4 i 18, respectivament. Van ser elegits tots dos, però perquè el … Continua la lectura de Catalunya a Europa

El polític italià Walter Veltroni, líder del Partit Demòcrata (PD), va dimitir el dia 17 d’aquest mes com a secretari general de la formació, arran de la desfeta a les eleccions de Sardenya. El partit del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, Poble de la Llibertat (PDL), va vèncer per un ampli marge sobre el candidat del PD, Renato Soru, una derrota electoral que ha desencadenat el daltabaix definitiu del líder opositor. Tot i que Veltroni va ser escollit secretari general del PD en unes eleccions primàries l’octubre del 2007, després d’haver estat fins a aquell moment un popularíssim alcalde de … Continua la lectura de Walter Veltroni

George Mitchell va néixer fa 75 anys a Waterville, Maine. És fill de mare libanesa i pare irlandès i és catòlic, a pesar que la seva herència àrab és menys anecdòtica del que es diu. Tanmateix, com a senador dels EUA sempre va donar suport a Israel, per bé que l’informe de la comissió que porta el seu nom i que va servir de base per al Full de Ruta del 2003, és considerat positivament per tots els observadors. Proposava l’alto el foc, la suspensió dels assentaments israelians i el retorn immediat a les negociacions de pau, perquè feia responsables … Continua la lectura de Smart Power EUA

El president veneçolà, Hugo Chávez, va celebrar abans d’ahir els seus 10 anys al poder alimentat pels petrodòlars que el sostenen i envoltat pels militants del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) i els governants de Bolívia, Evo Morales; Nicaragua, Daniel Ortega, i Hondures, Manuel Zelaya; el primer ministre de Dominica, Roosevelt Skerrit, i el vicepresident cubà José Ramón Machado. Un elenc admirable de populistes que, com Chávez, s’aprofiten dels anys de misèria i de corrupció o dels despropòsits de les dictadures feixistes a llatinoamèrica per imposar uns règims, verbalment revolucionaris a redós de l’Alternativa Bolivariana per a les Amèriques … Continua la lectura de Populisme chavista