Home

siniora-2023

El passat dia 30 d’abril es va posar en marxa l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris de l’Institut Internacional de Postgrau (IIP) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquesta Àrea de nova creació, el director acadèmic de la qual sóc jo mateix, va voler arrencar les seves activitats amb un debat entre el palestí Hanna Siniora i l’isrealià Shlomo ben Ami, antic ministre laborista d’Afers Exteriors. Aquí reprodueixo la entrevista d’Ana Alba amb Siniora que ha publicat a l’Avuidel 04/05/09.

Hanna Siniora va ser negociador clau en un procés de pau incipient al Pròxim Orient. Editor de The Jerusalem Times, va ser el primer representant palestí que es va reunir oficialment amb el secretari d’Estat dels EUA George Shultz, el 1986. Membre del Consell Nacional Palestí de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, Siniora és codirector del Centre per la Recerca i la Informació Israel-Palestina (IPCRI). Va ser a Barcelona convidat per

¿Després de l’ofensiva a Gaza, ens trobem en el pitjor moment del conflicte en els últims anys?

Tenim una oportunitat. Israel va escollir un govern més de dretes que pot deteriorar la situació o dur a una solució de dos Estats. Fins ara, el seu líder, Benjamin Netanyahu, no ha acceptat dos Estats. Els quatre anys de Netanyahu i Barack Obama són una oportunitat. El món àrab s’ha moderat, el rei saudita va proposar una iniciativa: els àrabs faran la pau amb Israel si es retira dels territoris ocupats. Però si fracassem, creixeran les colònies a Cisjordània, l’ocupació serà irreversible i tindrem un Estat binacional on els israelians tindran drets polítics i els palestins no tindran drets humans, com a l’apartheid sud-africà. Els EUA i Europa han de jugar un rol determinant.

¿Veu perspectives de negociació amb el nou govern israelià, on hi ha Avigdor Lieberman?

Lieberman és un feixista. Vol transferir els palestins i els àrabs israelians fora de l’Estat d’Israel. Gent així no hauria de ser al govern, però malauradament el món sencer el rebrà. De vegades sento que ens farà perdre l’oportunitat de la pau i hi haurà una xoc que acabarà en guerra religiosa entre judaisme i islam.

¿L’administració Obama representarà un canvi respecte a la de Bush al Pròxim Orient?

Els primers cent dies han mostrat que està actuant. El seu enviat especial, George Mitchell, va visitar la zona de seguida per dir que els EUA donen suport a la solució de dos Estats i que Netanyahu ha d’acceptar-ho. Crec que les demandes dels EUA seran l’acceptació de dos Estats i aturar el creixement dels assentaments.

Creu en la viabilitat d’un Estat palestí a Gaza i Cisjordània?

El israelians volen almenys el 10% de Cisjordània. Iàsser Arafat va acceptar l’intercanvi d’un 3% de territori cisjordà per un 3% d’israelià. Això ajudaria a solucionar el problema dels refugiats palestins que volen tornar a Israel. I els israelians podrien mantenir colons. Econòmicament no serem viables amb postos de control i si la gent i les mercaderies no es mouen lliurement. Els israelians gairebé han completat el mur, que separa palestins i pren un 10% de territori. A Gaza no entren mercaderies i el 80% de la població activa no té feina. La viabilitat econòmica és una raó per voler un Estat palestí que controli les fronteres i tingui continuïtat territorial.

Les negociacions de pau han d’incloure Hamàs?

Sí. La pau es va fer entre Egipte i Israel quan Menachem Begin era primer ministre israelià, de l’ala dreta. Per progressar, l’ala dreta palestina ha de ser part del procés. Si arraconem Hamàs i no permetem que governi, tot i que va ser escollit democràticament, es tornarà més extremista i torpedejarà qualsevol procés.

Els palestins estan més dividits que mai?

Hamàs va arribar al poder no a través de les armes sinó de les urnes. Però els israelians i els americans el van arraconar, no li van deixar governar i es va fer més radical. Vam intentar formar un govern d’unitat, però els EUA i Europa no ho van permetre. Espero que aprenguin que això porta a la radicalització. Amb el diàleg de Fatah i Hamàs tindrem un govern d’unitat, eleccions el 2010, l’OAP reformada i reunificarem la veu palestina.

¿Fatah es va equivocar en no intentar que els EUA i Europa acceptessin un govern de Hamàs?

Sí, però culpo més la comunitat internacional que Fatah.

Per què Hamàs va créixer tant?

Al seu triomf hi va contribuir el doble sistema electoral. I que 13 anys després d’Oslo, res no havia canviat. La gent volia canvis i Hamàs ha fet tasca social i ha proposat reformes. I el pitjor: el premier Ariel Sharon es va retirar de Gaza unilateralment, sense negociar amb el cap de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas. En la campanya, Abbas afrontava la corrupció de l’ANP i no va obtenir res en les negociacions amb Israel malgrat ser moderat. Sharon va permetre dir a Hamàs que la resistència havia fet fora els israelians de Gaza.

Fotografia: Ruth Marigot

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s