Home

morales-berlus-2028

Malgrat l’opinió de determinats diletants reaccionaris que escriuen amb ganes de crear l’escàndol en una societat que s’escandalitza per ben poc, és evident que l’última ocurrència de Silvio Beslusconi sobre els refugiats arran del terratrèmol és una pallassada de mal gust. Recomanar als gairebé 20.000 refugiats en rudimentàries les tendes de campanya que «s’ho agafin com un cap de setmana al càmping» és, senzillament, humor negre. Una pallassada pròpia d’un polític amb antecedents indecents, sobretot quan era amic i més o menys correligionari del socialista Bettino Craxi (1934-2000), que es va refugiar a la Tunísia dictatorial del general Ben Ali per esquivar la justícia italiana. Només els idiotes o els corruptes morals poden veure en aquesta recomanació berlusconiana la figura del pare. Rere d’aquesta advocació del primer ministre italià hi ha tan sols un populista ridícul que se serveix de la ignorància de la gent per capbussar-se, com s’ha pogut veure a les fotografies que s’han vist aquests dies, en un bany de multituds. Talment com fan tots els populistes del món, que és aquest corrent polític heterogeni el qual, tanmateix, es defineix, per una aversió —fingida o real— a les elits econòmiques i intel·lectuals com a argument per bastir el seu poder «popular». Berlusconi n’és el gran mestre a la dreta.

La pallassada de Berlusconi és comparable a una altra, de signe contrari, o sigui esquerrà, que protagonitza des de fa dies un altre populista que es creu redemptor de les masses populars: el president bolivià Evo Morales. Certament, Morales i alguns dels seus seguidors han decidit fer una vaga de fam (amb manteta inclosa, com s’assenyalava des de les pàgines de l’Avui, i mastegant fulles de coca per fer passar el cuquet) amb l’objectiu de forçar que el Congrés bolivià aprovi la llei perquè se celebrin eleccions el desembre que ve. La cambra està paralitzada des que el 10 d’abril la van abandonar alguns polítics opositors, escaldats per la deriva autoritària del president. Morales emula Ghandi, amb la diferència que ell és el president d’un Estat constitucional i Ghandi era el líder d’un moviment anticolonial sotmès a la corona britànica. Amb aquesta acció, doncs, Morales porta fins al límit allò que és tolerable en democràcia. Un president constitucional que fa dejuni per intentar modificar la democràcia, si és que a la Bolívia del MAS hi ha democràcia de veritat, és una variant del filibusterisme parlamentari, però en una versió encara més pallassa i perversa.

Berlusconi i Morales són, per tant, dos exemples, a dreta i a esquerra, de fins a quin punt ha degenerat la política. No són models a imitar. Al contrari, caldria tenir el coratge de desterrar-los, d’expulsar-los, d’un món, el de la politeia grega, que va néixer, precisament, per gestionar la cosa pública des de la perspectiva democràtica. Des del principi de justícia, el qual té, a més d’unes normes legals, una inevitable escenificació simbòlica. Contingut i forma són essencials perquè les persones puguin ser iguals i sentir-se’n. Els pallassos polítics esquiven aquest principi rere les seves excentricitats. Del que es tracta és d’amagar la ineficiència o l’autoritarisme que els amara.

Publicat a elsingulardigital.cat, el 15/04/09

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s