Home

londonhotel-2032

Escric aquest article al bar del Kingsway Hall Hotel, a Londres, on sóc per assistir al congrés anual de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN) amb el professor Ivan Serrano-Balaguer, docent, també, de l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris de la UOC. Abans de posar-me a escriure, veig que arriba una furgoneta, seguida d’un gran camió que tragina tota mena d’andròmines. De seguida les descarreguen, i en un tres i no res els operaris es posen a tapar la façana de vidre de l’hotel amb unes plaques de fusta, com les que posen en algunes obres quan encara no s’han col·locat les llunes. M’estranya, perquè a poc a poc el bar es va quedant a les fosques i la clientela no sap ben bé què passa. Finalment, li pregunto al bàrman què és tot allò i ell em respon, sense fer escarafalls ni afegir cap comentari, que la direcció ha pres aquesta mesura per prevenir els efectes negatius (el trencament dels vidres) de les previsibles manifestacions que tindran lloc a la capital britànica amb motiu de la cimera dels G-20. No he sabut què dir, però suposo que dec haver fet cara de sorpresa perquè un altre cambrer ha deixat anar que més valia curar-se en salut.

El Kingsway Hall Hotel és ben a prop de la London School of Economics, que és on té lloc el congrés, i això vol dir que som en una zona cèntrica, al costat de Covent Garden per una banda i del Palau de Justícia per l’altra. És doncs, un espai de risc, com a Barcelona podria ser-ho la part baixa de l’Eixample, a tocar de la plaça Catalunya. La pregunta que ens podem fer és per què els amos de l’hotel pressuposen que les manifestacions antiglobalització han d’acabar amb un esclat de violència? Vostès em diran que això no és cert en una gran majoria del casos. I probablement, tinguin raó. Les manifestacions no tenen perquè acabar a la grenya. Però sí que és veritat que el moviment antiglobalització té adossats una sèrie de grups que són partidaris de l’acció directa, per dir-ho a la manera d’abans. I a les universitats de Catalunya passa el mateix. Ho vaig insinuar al meu article de la setmana passada quan reclamava als defensors de la universitat pública respecte pels béns immobles públics, que són els edificis, els bancs i les parets de la Facultat de Geografia i Història, que han estat malmesos sistemàticament pels anti-Bolonya.

La llei regeix per a tothom, afirmava contundentment Antoni Puigverd al seu article de dilluns passat a La Vanguardia. Quanta raó que té. Ell ho deia per preguntar al respectable per què ningú no diu res quan els estudiants ocupen universitats o boicotegen actes i, en canvi, sí que es munta un escàndol quan la policia s’excedeix o bé un polític la vessa de veritat. Hi ha butlla per als joves o els antiglobalització que prescindeixen de les normes més elementals de convivència? Com Puigverd, jo també crec que per a determinats opinadors es veu que sí, perquè quan es tracta de qualificar la violència policial fan servir uns adjectius molts severs (i amb això no vull dir que de vegades no siguin merescuts) però, per contra, deixen passar la violència dels altres, la dels joves universitaris o la dels antiglobalització, amb amables comentaris sobre les hormones i la perversitat del capitalisme. El bàrman de l’hotel on sojorno no és tan amable amb la possible imatge dels antiglobalització llençant pedres contra la façana de l’establiment on es guanya la vida. M’hi jugo la feina, em diu. I és que, segons ell, si el propietari hagués de reposar els vidres trencats, que es veu que són caríssims, després de la reunió del G-20 a Londres, segur que ho aprofitaria per desfer-se d’algun treballador. La crisi i els antiglobalització en serien l’excusa.

Mentre el cambrer m’explica els seus temors, els obrers ja han acabat de tapiar l’entrada. El bar s’ha convertit en una mena de catacumba fosca i aïllada. Fa pena. I aleshores em ve al cap el que sempre em pregunto quan penso en la violència i les formes de fer avançar les idees pròpies: per què hi ha gent a qui sempre agrada que tothom visqui semiocult en la densa boira de la intransigència?

Publicat a elsingulardigital, 01/04/09.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s