No ens doneu per morts i deixeu-vos d’enquestes

Arran de l’últim Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del CEO, el qual mostrava que els partidaris de la independència entre la població han baixat quatre punts i estan en minoria, els unionistes —eufòrics— i no pocs independentistes —deprimits— donen per mort el procés sobiranista. I entretant els tertulians, homes i dones, es posen a discutir sobre cuina als mitjans de comunicació, per bé que em fa l’efecte que cap d’ells no ha cuinat mai un suflé ni tan sols una enquesta, que també es cuina. El procés, per tant, seria com una muntanya russa, amb pujades èpiques i baixades frenètiques, amb inversions Sit-Down … Continua la lectura de No ens doneu per morts i deixeu-vos d’enquestes

La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

La inclinación de los conservadores es que nada cambie o que, si es inevitable que ocurra, que cambie muy lentamente. Esta es la esencia del conservadurismo desde Burke, Bonald, de Maistre y Savigny hasta T. S. Eliot, Christopher Dawson, Michael Oakshott, Irving Babbit o Russell Kirk. El miedo a la revolución, a los cambios bruscos, es la excusa, según Robert Nisbet, para proporcionar una visión estática y estereotipada de la historia, la tradición, la propiedad, la autoridad, la libertad y la religión, que son los temas centrales para definir una sociedad. Con la irrupción de Podemos en la escena política española y … Continua la lectura de La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Yo soy consciente de la inmensa dosis de confianza, y casi diría ‘de credulidad’, que los catalanes han manifestado —hemos manifestado— hacia el presidente Pujol. Y lo digo yo, a quien ha tocado el difícil papel de poner límites a la credulidad y peros a la confianza —sin demasiado éxito, por cierto. Ahora soy también consciente —lo palpo, lo veo— que el solo hecho de que esta cámara parezca probable que me otorgue su confianza general, ya ahora —al menos de momento—, un soplo de adhesión popular. No sólo por mi persona, sino para aquellas personas que representan lo que en este … Continua la lectura de Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

“Quan de tu s’allunya”, de Juste de Nin

Ha passat un any i ja tornem a ser aquí per presentar una nova novel·la gràfica de Lluís Juste de Nin, un dels ninotaires més prolixos de l’àmbit català. No fa vinyetes als diaris com fan altres ninotaires, sinó que s’ha especialitzat en la novel·la gràfica. Will Eisner, un dels grans clàssics del còmic universal, va crear el concepte de novel·la gràfica, molt abans que als anys noranta del segle passat aquesta definició es fes servir per definir el còmic lligat a l’entorn social i personal. Eisner, creador del popular personatge Spirit, però també d’unes tendres i crues històries sobre … Continua la lectura de “Quan de tu s’allunya”, de Juste de Nin

Ubasart “on fire”

El 31 de maig de 1995 es va estrenar a França la pel·lícula L’odi, del director Matthieu Kassovitz. La pel·lícula comença mostrant-nos una nit de motins al ritme de la cançó Burnin’ and lootin’ de Bob Marley and The Wailers, en un agitat i violent combat nocturn entre la policia i la joventut cabrejada del suburbi de Les Muguets. El motiu de tanta violència és la pallissa, a mans de la policia, d’Abdel Ichah, un noi magrebí de només 16 anys, que l’ha deixat en estat de coma profund. La pel·lícula explica les 24 hores de la vida de tres joves —Vinz el … Continua la lectura de Ubasart “on fire”

¡Vaya semanita! Lo que ningún tribunal podrá detener

Se acaba la semana y el famoso soufflé soberanista sigue teniendo la consistencia esponjosa de los últimos tiempos. Va pasando el tiempo y los acontecimientos conflictivos se acumulan, algunos con especial crudeza, como el castigo al juez Santiago Vidal. El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) acordó este jueves, por 12 votos frente a nueve, la suspensión de este combativo juez de la Audiencia de Barcelona. ¿De qué se le acusa? De ser responsable de una falta disciplinaria muy grave por haber participado en la redacción de una constitución catalana. El Estado menosprecia lo que está pasando en Cataluña desde 2012, e incluso … Continua la lectura de ¡Vaya semanita! Lo que ningún tribunal podrá detener

Hi haurà efecte Romeva?

Iniciativa per Catalunya va néixer el 23 de febrer de 1987 fruit de l’acord entre els dos partits comunistes que s’havien barallat anteriorment, el PSUC i el PCC, i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE). Aquesta federació de partits, que donava continuïtat a la coalició electoral entre el PSUC i ENE anomenada Unió de l’Esquerra Catalana i que només va aconseguir un diputat a les eleccions general de 1986, copiava el model de Convocatoria por Andalucía, la coalició que havia promogut l’abril de 1986 Julio Anguita, aleshores alcalde de Còrdova, per reagrupar el PCE, el PCPE, els dissidents socialistes del PASOC … Continua la lectura de Hi haurà efecte Romeva?

“Temps d’eleccions”, amb Nacho Martín Blanco i Agustí Colomines

L’Ateneu Barcelonès ha organitzat el cicle de diàlegs Debat de Guàrdia, coordinat pel periodista Albert Balanzà. El 25 de febrer de 2015 Nacho Martín Blanco, periodista i politòleg, i Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la UB i adherit a … Continua la lectura de “Temps d’eleccions”, amb Nacho Martín Blanco i Agustí Colomines

Malcom X i Obama

Dissabte va fer 50 anys de l’assassinat de Malcolm X, que és com era conegut Malcolm Little, l’emblemàtic dirigent del nacionalisme negre nord-americà. Quan jo era petit, el meu pare em va regalar la traducció catalana de Ramon Barnils de l’autobiografia d’aquest mític lluitador: Malcolm X: el poder negre. Són hores d’entrevistes entre ell i Alex Haley (l’autor, ja desaparegut, d’Arrels. La saga d’una família nord-americana, que va donar lloc a una exitosa sèrie), convertides en un discurs en primera persona. Aquell llibre em fascinava i encara no sé per què. A mesura que les antigues colònies d’Àfrica es convertien en estats independents en … Continua la lectura de Malcom X i Obama

CDC, sin ambigüedades

¡Claro que hay algo más! Anteayer, Josep Antoni Duran i Lleida fue tajante sobre las elecciones de septiembre y el plan soberanista del presidente Artur Mas: “Si se quiere presentar la independencia como punto único habrá quien no pueda suscribir eso […] habrá gente de UDC que no apoyará las posiciones más próximas a CDC y otros que sí”. Entre los contrarios es evidente que se sitúa el mismo. Duran anuncia una recomposición del sector moderado, con la ayuda de los de siempre, aunque estoy seguro de que no será como él quisiera que fuese. Lo escribí la semana pasada y hoy reitero … Continua la lectura de CDC, sin ambigüedades