Seminari Nacionalisme cívic i el futur de la identitat europea
Aquest és el Power Point de la conferència Continua la lectura de Seminari Nacionalisme cívic i el futur de la identitat europea
Aquest és el Power Point de la conferència Continua la lectura de Seminari Nacionalisme cívic i el futur de la identitat europea
Després del 9-N, i malgrat que va ser un èxit, es va poder constatar que el sobiranisme s’havia precipitat en calcular malament les seves possibilitats. Des de l’inici del procés ha estat així. Sempre hi ha hagut la divisió entre els que creuen que la victòria és a tocar i els que no. Amb l’acord s’imposa la tesi dels segons, dels que creuen que cal treballar molt per assolir la majoria. Votar, a diferència del 9-N, ara ja no significava guanyar. Cal alguna cosa més. Cal explicar el país que volem amb la independència i fer net amb la vella … Continua la lectura de “Si ho voleu, la independència no serà un somni”
Ya han pasado dos meses de ese 9 de noviembre de 2014 que, pase lo que pase, entrará en los libros de historia. Nunca antes el catalanismo político había planteado un reto de estas características al Estado. Y no es que en otras circunstancias históricas no hubiese habido tensiones. Las hubo y muy críticas, por ejemplo cuando el 25 de noviembre de 1905 miembros de una guarnición del ejército español asaltó al grito de “¡Viva España!”, “¡Viva la nación española!”, las redacciones del semanario satírico Cu-Cut! y de La Veu de Catalunya, portavoz de la Lliga Regionalista, por mofarse de la supuesta gallardía de esos militares en África. … Continua la lectura de Censuras, torturas y mentiras en la España constitucional
Este es el poema número XXXVIII del libro que Salvador Espriu publicó en 1960 con el título de La pell de brau (La piel de toro), en traducción de José Corredor-Matheos. El poemario era una oda a la España plural muy parecida a la Oda, de 1898, de Joan Maragall que comenzaba diciendo «Escucha, España». El afecto de los dos poetas por España, transmutada en los versos de Espriu en esa mítica Sepharad hebrea que fue paraíso de la tolerancia, es idéntico al proyecto regeneracionista del catalanismo que ha dominado la escena política catalana durante más de un siglo y … Continua la lectura de Sepharad en el vacío
Comença l’any i som on érem abans d’acabar-lo. L’agra disputa entre ERC i CiU o, més concretament, la desconfiança generalitzada entre els dos grans grups independentistes ha escampat la sensació que l’anomenat procés es refreda. Tanmateix, si al cap de dos mesos de la gran mobilització del 9-N fos veritat que el procés s’ha refredat per la falta d’unitat dels partits, és que tot plegat era molt estantís. El procés ha de fer front a molts perills, alguns dels quals es generen en el camp de l’independentisme. El primer, que és el més bèstia, és el sectarisme. Si volem ser … Continua la lectura de Qui refreda què?
Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo
Asseguts a l’acollidor menjador de l’Hotel deth país que regenta l’Anna Geli a Salardú; l’alcalde de Viella i diputat al Parlament, Àlex Moga, la seva dona, Ana Eva Barrios; en Francesc Cano, cap d’informatius de Catalunya Ràdio i marit de l’Anna; l’Aurora Madaula i un servidor passem la tarda de diumenge entre somriures i tes. La neu cau suau al pati del davant de l’Hotel i deixa un tou de neu flonjo com el xarrups. La Vall d’Aran és un territori extraordinari, a l’hivern i en tot temps, un paisatge d’alta muntanya que invita a la reflexió, almenys a mi, que … Continua la lectura de La Vall d’Aran en la Catalunya sobirana
Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon
El poeta y patriota cubano José Martí publicó en 1891 el poemario Versos sencillos. El prólogo de ese libro está fechado en Nueva York y en él Martí explica el origen de la sencillez de sus versos tras los efectos que tuvieron sobre su salud las diputas de la Conferencia Monetaria Internacional que tuvo lugar en Washington en marzo de ese año y cuya pretensión era crear una moneda internacional para las Américas. Martí temía que Cuba se desgajase del conjunto hispanoamericano para quedar atrapada por las garras del águila temible del escudo del gigante norteamericano. Martí no quería que Cuba pasase de estar bajo … Continua la lectura de La guantanamera regresa a América
La Tercera Via, nova plataforma unionista en l’òrbita del PSC i UDC No sé per què però els socialistes tenen una predilecció per fer actes transcendentals al Saló del Tinell. Aquest Saló, organitzat en un seguit d’arcs de mig punt, és l’estança més emblemàtica del Palau Reial Major, residència dels comtes catalans des del segle XIII fins a principis del segle XV, amb la bella torre-mirador del rei Martí a un costat. Només entrar a la plaça del Rei es percep la majestuositat de la història. De vegades no sé, perquè amb els socialistes no se sap mai, si els … Continua la lectura de De terceres vies i d’enganys