Complir o traïció

Léalo en español Hi ha cap independentista que vulgui renunciar al referèndum? Em fa l’efecte que no. Una altra cosa són les discrepàncies entre els tres partits de la majoria parlamentària independentista sobre com i quan cal convocar-lo. En aquest sentit, ja fa dies que cada un va pel seu cantó. El pitjor, però, és l’entorn mediàtic hiperventilat, que existeix i està molt ben alimentat, perquè són aquests comentaristes de pega els que de seguida acusen de traïció a qui intenta fer un raonament polític sobre què està passant. Haurien de llegir Lenin –el millor teòric-pràctic de la revolució– per saber distingir entre … Continua la lectura de Complir o traïció

¿De qué diálogo están hablando?

  Los unionistas que aún tienen el coraje de autodenominarse catalanistas, a pesar de su oposición a que el actual conflicto soberanista se resuelva con un referéndum, están de enhorabuena. O por lo menos eso parece. Los articulistas de referencia de los unionistas son casi todos mayores de sesenta años y han aprovechado la semana que se acaba para entregarse sin reserva a la nostalgia constitucionalista al celebrar el 38 aniversario de la Constitución de 1978. Para los forofos habituales de la Cataluña española, reivindicar esa Constitución, aunque sea una de la más estropeadas de entre las muchas que han … Continua la lectura de ¿De qué diálogo están hablando?

L’era dels extrems i els intel·lectuals

Léalo en español A Historia del siglo XX, l’historiador Eric J. Hobsbawm va definir la passada centúria com un segle curt dominat pels extrems. De fet, el títol original del llibre en anglès és, precisament, Age of Extremes. The short Twentieth Century 1914-1991. Tot i que només començar aquesta extensa interpretació de la contemporaneïtat Hobsbawm expressa els seus dubtes sobre si la seva visió es pot aplicar a tot el món —que és el que jo mateix li retrauria—, cal acceptar que, per norma general, no s’erra. Hobsbawm no era un especialista en el segle XX. Va dedicar tota la … Continua la lectura de L’era dels extrems i els intel·lectuals

Renzi, el valiente: el referéndum sí sirve

Matteo Renzi es el tercer primer ministro italiano que lo es sin pasar por las urnas. Antes lo fueron Mario Monti y Enrico Letta. No hay duda de que eso es una anomalía democrática que no debería producirse en los Estados de derecho. La falta de legitimidad de algunos gobiernos es preocupante, pero de momento parecía que este virus sólo afectaba a las dictaduras tipo China. La paradoja es que ahora a la gente le asusta lo que representa Donald Trump, como a mí, sin que se dé cuenta de que las reglas políticas norteamericanas le impiden extralimitarse. Renzi es … Continua la lectura de Renzi, el valiente: el referéndum sí sirve

Filotirans

Al món, però també a Catalunya, la mort de Fidel Castro ha posat tothom al seu lloc. Les reaccions apassionades, perquè el debat sobre la democràcia sempre s’ho val, han permès identificar qui estava a favor i qui estava en contra de la dictadura comunista castrista. El mite esquerranós sobre la revolució cubana, com si encara fóssim al 1959, ha fet que assistíssim a episodis patètics, amb declaracions que volien diferenciar entre règim polític i polítiques socials. Qualsevol que hagi vist Balseros sap perfectament que aquest tall quirúrgic és una opinió falsa i res més. En el món de la política, … Continua la lectura de Filotirans

El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

Léalo en español Si algú els preguntés quina era la ideologia d’Antoni Rovira i Virgili, autor del famós Resum d’història del catalanisme, vostès què respondrien? I si els fessin la mateixa pregunta referida a Lluís Nicolau d’Olwer, ministre d’Economia del govern republicà del 1931? Sabrien dir-me, també, quina ideologia tenien Jaume Bofill i Mates, Leandre Cervera, Manuel Raventós, Alexandre Plana, Manuel Galés, Martí Esteve o Ramon d’Abadal i de Vinyals, entre altres insignes republicans? Em fa l’efecte que els costaria, perquè la historiografia catalana ha prestat poca atenció a la tradició liberal catalanista. No dic que hagi estat tota la historiografia, perquè … Continua la lectura de El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

…Y en eso murió Fidel

Y en eso llegó Fidel es una canción del compositor cubano Carlos Puebla (1917-1989), compuesta tras el triunfo de la Revolución cubana en honor a su Comandante Fidel Castro. La habrán oído un millón de veces, como otra de sus canciones, Hasta siempre, comandante, compuesta por él en 1965 como respuesta a la carta de despedida del “Che” Guevara, en el momento en que abandonó Cuba para unirse a la guerrilla boliviana. Cuando era joven tuve una novia norteamericana que para desayunar ponía en el tocadiscos esas canciones junto a las de Silvio Rodríguez, Pablo Milanés y la Nueva Trova … Continua la lectura de …Y en eso murió Fidel

Los presupuestos de 2017 se van a aprobar

Cataluña tendrá presupuesto. Después de que la negociación haya sido más larga de lo previsto, la presidencia de la Generalitat se ha asegurado de que las cuentas se aprueben con las gesticulaciones habituales a derecha e izquierda. Lo extraño ha sido, en todo caso, que las negociaciones las hayan protagonizado los responsables políticos más que los económicos de la Generalitat. Pero es que el presidente Puigdemont tiene perfectamente atada esta negociación, lo que comparte con su partido, el PDECAT, sin las fisuras que predicen los agoreros habituales y los inmorales de la derecha que viven del cuento y de sus antiguas … Continua la lectura de Los presupuestos de 2017 se van a aprobar

El franquisme i el Rei. La conspiració del silenci contra l’independentisme

Léalo en español Ahir, diumenge 20 de novembre, i amb motiu del 41è aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco, el diputat del PDeCAT Francesc Homs va piular a Twitter la imatge de dos presidents franquistes del Congrés dels Diputats, dels quatre que va tenir. Les imatges anaven acompanyades del missatge següent: “Avui, 20-N. Al Congrés hi ha exposats franquistes a la paret, i dimarts alguns votaran que és normal jutjar per posar urnes. Segur que res a veure”. I tant que hi té a veure! Cap antic diputat de CiU, començant per Miquel Roca i Junyent, el retrat del qual penja a la … Continua la lectura de El franquisme i el Rei. La conspiració del silenci contra l’independentisme

La anciana de Reus y los líos de familia

El fallecimiento de la anciana de 81 años que estaba sola y que murió en la madrugada del pasado día 14 en Reus al incendiarse el colchón de su cama, naturalmente ha causado un gran revuelo. El fuego fue provocado por una vela con la que la octogenaria señora iluminaba su vivienda debido a que hacía dos meses que le habían cortado el suministro de electricidad, aunque por lo que parece no le habían cortado el gas. Se dijo que esta mujer vivía sola y a mí me pareció que eso indicaba que no tenía familia. Me equivoqué. Después de … Continua la lectura de La anciana de Reus y los líos de familia