El penúltim assalt

Léalo en español L’electorat convergent ja no existeix. Aquesta mitjanit comença la penúltima campanya electoral de l’any i quan coneguem els resultats de les eleccions municipals i europees, llavors quedarà clar el que dic i potser començarà la darrera batalla. La carrera per arribar primer al Palau de la Generalitat. Si l’equilibri de forces canviés tan radicalment com es diu, tampoc no seria estrany acabar amb la legislatura i convocar eleccions anticipades per obrir una nova etapa i aclarir una mica el panorama. La sensació de provisionalitat va en contra dels interessos independentistes, però, sobretot, va en contra del país. … Continua la lectura de El penúltim assalt

Qui dona Barcelona per perduda?

Léalo en español “Potser que ens posem a fer els deures”. Això és el que recomanaria qualsevol assessor polític als sobiranistes amb relació a Barcelona. Fa dies que corren tota mena de rumors sobre candidatures. També fa dies que s’ha fet evident que la proposta de les primàries s’ha convertit en un projecte personal de Jordi Graupera. Va anar a Brussel·les i va sortir-ne fent unes piulades amb les quals volia donar a entendre que estava parlant per boca del president Puigdemont. El més sorprenent és que l’interessat en cap moment va donar-li el suport explícit que ell havia anat … Continua la lectura de Qui dona Barcelona per perduda?

Guanyar Barcelona

Pere Felip Monlau i Roca hauria de tenir un monument al peu del passeig de Gràcia o almenys un carrer tan destacat com Pau Claris. No el té, és clar. Aquest metge higienista, que també va editar i dirigir diaris, només és recordat per un estret carrer de vianants del districte de Sant Andreu i posa nom a la residència universitària que té la UPC al barri del Raval. Res més. Però aquest científic progressista, que fou expulsat de la Universitat de Barcelona per raons polítiques i es va traslladar a Madrid el 1848, va ser una persona molt important … Continua la lectura de Guanyar Barcelona

La Barcelona amnèsica

Léalo en español L’Ajuntament de Barcelona va convocar una festassa, amenitzada per Comediants, per celebrar la retirada de l’estàtua de l’empresari, mecenes i primer marquès de Comillas, Antonio López y López (1817-1883), un català, amb orígens càntabres, que es va fer ric amb el comerç d’esclaus. Van acudir a la festa un miler de persones, incloent-hi un munt de nens que xalaven amb els números de circ, els tallers de plastilina, la xocolatada i la música d’Always Drinking Marching Band i del grup africà Djilandiang. Abans que una grua retirés l’estàtua del gran sòcol —el qual, per cert, continua al mateix … Continua la lectura de La Barcelona amnèsica

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

No tenen remei

Léalo en español “En España no se vota”, cridava en castellà un dels policies nacionals que ha assaltat el col·legi electoral de la Via Augusta, a la seu del Departament d’Ensenyament. Porres contra urnes, a més de maltractar persones i polítics elegits democràticament, com la consellera Clara Ponsatí, a qui els “grisos” d’ara han robat l’ordinador personal. La democràcia espanyola està corrompuda no tan sols pel munt de corruptes que s’aixopluguen sota el paraigua del PP i el PSOE, sinó perquè la seva policia es comporta com una marea negra repressiva amb tics autoritaris. A Madrid podran autoenganyar-se i proclamar … Continua la lectura de No tenen remei

Podemos i Colau

Pablo Iglesias va tornar a repetir que si les forces progressistes s’unissin per fer fora el Partit Popular se solucionaria la tensió sobiranista. Ho va afirmar en el fracassat míting de l’11-S a Santa Coloma de Catalunya en Comú: “Ha arribat el moment d’una gran aliança”, va clamar, convocant el PSOE i ERC a sumar-se a la seva particular comunitat de l’anell i així poder posar fi al regne de Rajoy. Realment té molt de mèrit l’obstinació dels neocomunistes amb la idea que fent fora el PP ja està tot solucionat. El règim del 78 agonitza a Catalunya i Podem … Continua la lectura de Podemos i Colau

Un camí sense retorn

Léalo en español “Hem de ser justos. Ho tenen molt fotut per impedir-ho. Serà a posteriori”. Aquest és el resum que Albert Rivera va fer de la situació política que s’està vivint a Catalunya i a Espanya des que dimecres passat es va aprovar la llei per poder celebrar el referèndum d’autodeterminació. Qui ho té “fotut” és el govern del PP, sobretot perquè encara que recorri al Tribunal Constitucional o a la fiscalia per aturar la preparació de l’1-O, ja ha quedat clar que el bloc sobiranista ha posat la directa i està disposat a desobeir les ordres que es dictin des … Continua la lectura de Un camí sense retorn

A menys d’un mes

Léalo en español Som a menys d’un mes de la celebració del referèndum de l’1-O i l’ambient polític es va escalfant. L’unionisme desbocat ha posat el ventilador en marxa i pretén desprestigiar el Govern de la Generalitat atacant els Mossos d’Esquadra. La ràbia que l’unionisme va sentir davant l’exaltació internacional de la bona feina feta pels Mossos i el Govern té l’efecte d’unir l’espanyolisme en contra del sobiranisme. Comunistes, socialistes, neoliberals i conservadors espanyolistes s’uneixen sense cap mena de complex per derrotar el sobiranisme. En el fons, l’espanyolisme fa el mateix que els sobiranistes, perquè la divisió ideològica en aquest sector … Continua la lectura de A menys d’un mes

A [Dios] rogando y con el mazo dando

  Pongo a Dios entre corchetes porque soy laico. Me molesta la intrusión de las religiones en el espacio público, aunque sus trazos se reconozcan aquí y allá sorteando lo que yo piense. La religión se cuela en los refranes y es evidente en el conjunto de iglesias, catedrales y mezquitas que se extienden por pueblos y ciudades, sin obviar las fiestas y tradiciones varias que inundan el calendario. La religión católica forma parte de la cultura antropológica del pedazo de mundo que me tocó en suerte. A pesar de que la religión es una fe individual, íntima, privada, sin … Continua la lectura de A [Dios] rogando y con el mazo dando