La síndrome ERC

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC

Consell per la República

Reunit a Brussel·les l’1 d’octubre –de vegades les commemoracions s’han de fer treballant–, el Consell per la República (CpR), òrgan que aglutina representats de JxCat, ERC, Demòcrates, Poble Lliure, Som Alternativa, la Crida, Acció per la República i l’ANC, va acordar convocar les forces sobiranistes –i això vol dir més que no pas únicament les independentistes– a una assemblea de càrrecs electes amb l’objectiu “d’aprovar l’estratègia” política que caldrà seguir després de la sentència de l’1-O. Em sembla una idea estupenda. Des de Brussel·les, el CpR s’ha de convertir en la veu lliure dels partidaris del dret a l’autodeterminació. Com … Continua la lectura de Consell per la República

Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

L’ANC i l’acció directa

Léalo en español Abans del 9-N, Carme Forcadell, aleshores presidenta de l’ANC, es va equivocar en exigir d’una manera exagerada i desconfiada que el president Mas “posés” les urnes. Crec que la mateixa Forcadell avui dia es penedeix d’aquelles pressions, que invitaven a la pressa i posaven en dubte la voluntat real del Govern de convocar la consulta del 9-N, que finalment va tenir lloc. La repressió de l’Estat ha demostrat fins a quin punt el Govern estava “implicat” en l’organització d’aquella consulta. Elisenda Paluzie torna ara a fer de Forcadell sense pensar que potser comet el mateix error que … Continua la lectura de L’ANC i l’acció directa

La intolerància il·liberal

Léalo en español L’any 1997, Fareed Zakaria va escriure a Foreign Affairs un article premonitori. A “The Rise of Illiberal Democracy” (El creixement de la democràcia il·liberal), el prestigiós columnista del Washington Post afirmava que ja llavors proliferaven els règims democràticament elegits però que al mateix temps ignoraven els límits del seu poder i privaven els ciutadans de les llibertats bàsiques. Del Perú a les Filipines —apuntava— es detecta el creixement d’un fenomen inquietant que mina la democràcia. I aquest fenomen no era altre que l’augment de la intolerància. El liberalisme constitucional és la base de la democràcia contemporània. Amb l’objectiu de garantir els drets propis … Continua la lectura de La intolerància il·liberal

Els partits càrtel

Els partits polítics estan en crisi. O almenys tenen mala premsa entre la gent normal i corrent. Qui milita avui en un partit polític? Parlamentaris, alts càrrecs, alcaldes i regidors, sobretot. ERC, per exemple, que és el partit en alça segons les enquestes, va confirmar Ernest Maragall com a nou candidat a l’Ajuntament de Barcelona amb 583 vots en un procés de primàries en què no tenia rival. Prèviament, Maragall havia aconseguit 442 avals vàlids per presentar-se a les primàries, mentre que el seu contrincant, l’economista Xavier Martínez-Gil, va presentar-ne tan sols 41 de vàlids i no va superar els … Continua la lectura de Els partits càrtel

Setmana horribilis

Léalo en español L’independentisme està dividit. Quan encara no s’ha acabat el ple de política general, perquè dijous es va haver de suspendre per les fortes discrepàncies entre JxCat i ERC, és evident que l’estratègia dels dos grups no coincideix. Hi ha qui acusa JxCat d’haver provocat el conflicte per pur tacticisme, per la necessitat de gesticular davant de la seva parròquia legitimista. No ho tinc gaire clar. O almenys aquesta no és la intenció del gruix del grup parlamentari. El que no descarto és que al si de JxCat les tensions hagin augmentat per les ambigüitats i la manca … Continua la lectura de Setmana horribilis

Qui dona Barcelona per perduda?

Léalo en español “Potser que ens posem a fer els deures”. Això és el que recomanaria qualsevol assessor polític als sobiranistes amb relació a Barcelona. Fa dies que corren tota mena de rumors sobre candidatures. També fa dies que s’ha fet evident que la proposta de les primàries s’ha convertit en un projecte personal de Jordi Graupera. Va anar a Brussel·les i va sortir-ne fent unes piulades amb les quals volia donar a entendre que estava parlant per boca del president Puigdemont. El més sorprenent és que l’interessat en cap moment va donar-li el suport explícit que ell havia anat … Continua la lectura de Qui dona Barcelona per perduda?

Desinflar el globus

L’Onze de setembre del 2017 Jordi Sánchez era un home lliure. Va pronunciar un discurs al bell mig de la plaça de Catalunya. Encimbellat en una mena de plataforma elevadora, el president de l’ANC va agrair als polítics independentistes que haguessin convocat el referèndum de l’1 d’octubre amb claredat, sense eufemismes: “Gràcies a vosaltres assaborim la victòria, per això avui és diada de festa i celebració.” A més, Sánchez va demanar als partits unionistes que facilitessin que les urnes parlessin, que és el més normal en una democràcia avançada. Ha passat un any i Jordi Sánchez és a la presó des … Continua la lectura de Desinflar el globus

Unitat, unitat

Léalo en español El partidisme podria frustrar el sobiranisme. Aquest és un perill real que llastra el moviment sobiranista des de fa molt de temps. El partidisme és tan acusat que ha estat a punt de fer saltar pels aires les entitats de la societat civil. L’afany per controlar-ho tot és, a més, tan exagerat que fins i tot avorreix els militants de base d’uns partits que estan mal dirigits i, el que és pitjor, que pateixen una crisi d’identitat bestial. Els dirigents a sou d’aquests partits, els que raonen moguts pels interessos partidistes, o els “quadres” territorials (quina manera … Continua la lectura de Unitat, unitat