A la llum del CEO

Léalo en español 1. MALGRAT TOT, FORTS. La setmana passada va acabar amb polèmica. L’anunci de la reforma del Codi Penal per substituir el delicte de sedició per un altre igualment perniciós, va tapar la presentació que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va fer del Baròmetre d’Opinió Pública (BOP) de final d’any. Jordi Muñoz, el director designat per Esquerra, ha introduït nous criteris per elaborar i valorar l’actual baròmetre que no sempre aporten més arguments per mesurar l’estat de l’opinió pública i els seus efectes en les actituds polítiques. Per exemple, ofereix una estimació electoral, però no explicita quina participació preveu … Continua la lectura de A la llum del CEO

Nihilisme independentista a Catalunya

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

“Habla el idioma de la clase obrera”

Hubo un tiempo en que los franquistas imponían el castellano a hostias al grito de “¡hable usted en cristiano!”. Alberto Oliart, un barcelonés para nada catalanista y que fue ministro de Adolfo Suárez, cuenta en sus memorias una escena que le quedó grabada en la que unos falangistas abofetearon a un anciano en medio del paseo de Gracia porque le oyeron dirigirse a su mujer en catalán. Esos energúmenos fascistas reproducían la imposición de otros bárbaros, los soldados de la monarquía hispánica, que en el siglo XVII perseguían a los moriscos para prohibirles hablar —en público y en privado— en árabe … Continua la lectura de “Habla el idioma de la clase obrera”

Si és groga, millor

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

Léalo en español Tothom té el dret a recordar allò que li dona la gana i que més li convé. En les últimes setmanes, per exemple, els diaris omplen pàgines i pàgines per recordar el 25è aniversari de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona. Els confesso que d’aquell estiu de 1992 no recordo cap altre esdeveniment que una qüestió personal, que ara no fa al cas d’esmentar, però que per a mi va ser molt important. Dels Jocs Olímpics, no en recordo res, perquè aquesta mena d’esdeveniments no m’interessen gens ni mica. Amb el Mundial de Futbol de 1982, … Continua la lectura de L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

Léalo en español La setmana passada vaig publicar un article en què destacava el gest del PSCen votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, rebutjant així la decisió del PSOE d’abstenir-se i regalar el govern al PP. El motiu que em va empènyer a escriure aquest article va ser la poca sensibilitat que al meu entendre havia tingut el diputat republicà Gabriel Rufián en no tenir en compte que el PSC, tot i seure a la bancada del PSOE, no baixaria del burro. No necessito modificar ni una coma d’aquell escrit, a pesar de les crítiques —i els … Continua la lectura de Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

Artur Mas mató a Kennedy

Es obvio que Artur Mas mató a Kennedy y que CDC es el instrumento del salafismo y el yihadismo en Cataluña. Mejor aún, la Fundació Nous Catalans, dirigida por Àngel Colom, es el caballo de Troya del que se sirven esas ideologías perversas del Islam para penetrar en España y destruirla con la complicidad de los independentistas catalanes. Así lo insinuó el ministro español del interior, Jorge Fernández Díaz, en una reciente entrevista radiofónica al relacionar la Fundación vinculada a CDC con el islamismo radical. El objetivo no es, claro está, ni esa Fundación ni Àngel Colom. El objetivo es desprestigiar a Artur … Continua la lectura de Artur Mas mató a Kennedy