Els bàrbars ja són aquí

Léalo en español El govern de Mariano Rajoy ha decidit liquidar l’autonomia de Catalunya precisament avui, quan fa 40 anys del retorn del president Tarradellas a Catalunya. Paradoxalment fa tants anys com els que va durar la dictadura franquista. Rajoy diu que només suspèn els càrrecs electes rebels, però està clar que des del 20 de setembre, si no abans, l’autonomia catalana ha deixat d’existir. La gran diferència entre l’estrena fictícia de l’autonomia el 1977 i ara és que el PSC ha canviat de bàndol. Aquest és el gran drama. El decret de restitució de la Generalitat va ser una … Continua la lectura de Els bàrbars ja són aquí

El parlamentarisme davant el deliri dictatorial

Léalo en español El PP, el PSOE (el que inclou el PSC) i Cs estan acordant com implantar la dictadura a Catalunya. Avui dissabte ho ratificarà un Consell de Ministres extraordinari. Amb una aparent cobertura legal —i és que totes les dictadures es fonamenten en lleis—, els partits del Règim del 78 pretenen modificar la majoria parlamentària de Catalunya. Perquè la qüestió és aquesta. No n’han tingut prou a recórrer permanentment als tribunals per laminar els drets democràtics, perseguir persones i destruir l’autogovern. Els cal fer un pas més per substituir el govern legítim de la Generalitat, elegit democràticament, per una … Continua la lectura de El parlamentarisme davant el deliri dictatorial

La Catalunya de Vichy

  El 29 de desembre de 2015, el govern francès va acordar permetre l’accés als arxius policials i jurídics de l’anomenat Règim de Vichy abans que expirés el termini de 75 anys previst pel codi francès del patrimoni. Segons l’historiador Gilles Morin, en aquests arxius hi ha documentació relativa als crims jutjats pels tribunals d’excepció creats després de l’Alliberament i els arxius sobre la persecució i judici de criminals de guerra en les zones d’ocupació francesa a Alemanya i Àustria. Aquests arxius posaran noms i cognoms als còmplices dels assassinats dels líders de la Resistència i dels prop de 80.000 … Continua la lectura de La Catalunya de Vichy

L’amenaça del traïdor

Léalo en español L’any 2002, el canal de cable i satèl·lit nord-americà Game Show Network va començar a emetre el programa Friend or Foe? (‘Amic o enemic?’). Era un programa d’entreteniment inspirat en el dilema del presoner i aplicat a persones reals, però en un entorn artificial. El concurs consistia a enfrontar tres parelles i quan n’eliminaven una, les altres dues havien de determinar com es repartien els guanys de l’altra. Si les parelles supervivents cooperaven entre elles, el premi era que compartien els beneficis al 50%. Si l’una cooperava i l’altra es decidia per la traïció, la parella traïdora s’emportava tots els … Continua la lectura de L’amenaça del traïdor

És l’hora de prendre decisions

Léalo en español “Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república”. Aquesta va ser la frase literal que va llegir el president Carles Puigdemont a les 19:37 del dia 10 d’octubre. Si la compareixença hagués acabat en aquell moment, crec que ningú hauria dubtat del que acabava de proclamar el president. Suprimeixin la frase subordinada referida al referèndum i l’afirmació és la següent: “Assumeixo el mandat que Catalunya esdevingui un … Continua la lectura de És l’hora de prendre decisions

“Els carrers seran sempre nostres”

Léalo en español No sé quin és l’abast real de l’ofensiva de CaixaBank i Banc Sabadell sobre el president Carles Puigdemont perquè desisteixi en el propòsit de declarar la independència un cop proclamats els resultats electorals definitius de l’1-O. El que està clar és que els grups bancaris que han viscut molt bé a redós del poder ara volen negar l’evidència i fer el que han fet tota la vida, que és manar sense passar per les urnes. CaixaBank, el Sabadell i les empreses que en depenen, que són les úniques que han acordat canviar la seu social per buscar un … Continua la lectura de “Els carrers seran sempre nostres”

No és país per a enzes

Léalo en español L’1-O marca un abans i un després en la política catalana, com ja va passar amb la intervenció de la Generalitat el 20 de setembre. Abans i tot d’anar a votar, el govern espanyol ja havia aplicat l’article 155 per una de les portes per les quals es pot aplicar, que és intervenint les finances de la Generalitat. La discussió d’ara sobre si Rajoy farà ús d’aquest article de la Constitució per aturar la DUI és un exercici per a onanistes. El que pot passar, si de cas, és que el govern espanyol decideixi carregar-se l’autonomia per … Continua la lectura de No és país per a enzes

No tenen remei

Léalo en español “En España no se vota”, cridava en castellà un dels policies nacionals que ha assaltat el col·legi electoral de la Via Augusta, a la seu del Departament d’Ensenyament. Porres contra urnes, a més de maltractar persones i polítics elegits democràticament, com la consellera Clara Ponsatí, a qui els “grisos” d’ara han robat l’ordinador personal. La democràcia espanyola està corrompuda no tan sols pel munt de corruptes que s’aixopluguen sota el paraigua del PP i el PSOE, sinó perquè la seva policia es comporta com una marea negra repressiva amb tics autoritaris. A Madrid podran autoenganyar-se i proclamar … Continua la lectura de No tenen remei

Tomba, tomba, tomba…

El 27 de setembre del 2015, la majoria independentista va reconèixer que el resultat havia estat massa poc contundent. I tanmateix, 72 diputats era una majoria suficient. Han passat dos anys i finalment s’ha imposat la idea, després de la moció de confiança, que era millor fer un referèndum que llançar-se a l’aventura de la DUI. I aquí estem. L’unionisme tem la DUI i alhora combat el referèndum amb la conculcació dels drets més elementals. El setge a la Generalitat, amb el silenci còmplice dels socialistes, ha posat de manifest que amb Espanya no hi ha res a fer. Només … Continua la lectura de Tomba, tomba, tomba…

La intolerància unionista

Léalo en español “El patriotisme és el darrer refugi d’un canalla”, escrivia Samuel Johnson a El patriota, un assaig escrit per influir en les eleccions parlamentàries angleses de 1774. Quina gran veritat! Per a Johnson, la gent dolenta, aquelles persones que són capaces de cometre els actes més reprovables, no són realment patriotes. Al contrari, són antipatriotes. Qui en la seva activitat parlamentària és incapaç de sotmetre’s al bé comú, afirmava el poeta, lexicògraf i crític literari més citat després de Shakespeare, no és un patriota. La traducció castellana d’aquest pamflet inclou un altre escrit dedicat al fanatisme polític. Estaria … Continua la lectura de La intolerància unionista