Home

Léalo en español

59f364194ee77.r_1509141887695.36-39-761-412

Controlar el BOE no significa tenir a les mans el control remot de la Generalitat de Catalunya. A Espanya sovint es confon la norma amb la realitat. El paper, amb l’aplicació efectiva d’una llei. No és cap novetat, per tant. Això mateix va passar amb la venerada Constitució de Cadis de 1812. Aquesta llei fonamental està considerada la primera proposta espanyola realment liberal i va tenir els efectes que va tenir, que van ser gairebé nuls, almenys durant molt temps, per falta de voluntat i, sobretot, per falta d’un sistema polític que fos democràtic de debò. Per aquest motiu cal entendre què significa el Reial Decret 944/2017, de 27 d’octubre, publicat l’endemà de la declaració parlamentària que instava el Govern a proclamar la República Catalana. El BOE va publicar el document pel qual es designen els òrgans i les autoritats encarregats d’aplicar les mesures aprovades pel Senat a proposta del govern del PP. El decret en qüestió és prolix i demostra que la burocràcia estatal ja feia dies que hi estava al damunt.

Governar és alguna cosa més que publicar un decret al BOE. Per començar, es necessita temps i que la norma es pugui complir. Que Mariano Rajoy hagi decidit dissoldre el Parlament català i convocar eleccions el 21-D dificulta l’aplicació de l’estipulat en el BOE. La distància és l’oblit, diu un famós poema, i el Govern espanyol porta molt de temps fora de Catalunya i li costarà déu i ajuda fer-se una idea de com funciona l’administració catalana. El típic “ordeno y mando” espanyol no els servirà de res, si bé és cert que pot paralitzar l’administració i perjudicar els ciutadans. Si això passés seria culpa dels ocupants il·legítims de l’autoritat a Catalunya i de ningú més. Qui perdi una subvenció, qui es quedi sense un servei social bàsic, qui deixi de cobrar una factura, etcètera, etcètera, ja sap a qui ha de demanar explicacions. La Generalitat, a més, està intervinguda financerament des del 20 de setembre.

Que Mariano Rajoy hagi decidit dissoldre el Parlament català i convocar eleccions el 21-D dificulta l’aplicació de l’estipulat en el BOE

De la mateixa manera que és difícil governar a distància i només amb la força del paper, també és difícil de sostenir dreta una República sense contingut, ni diners, ni capacitat de coerció. Sense comandament real. L’esdevingut al Parlament de Catalunya el passat 27 d’octubre és un dels majors assoliments de l’independentisme català. Mai en tota la història contemporània catalana no s’havia arribat tan lluny. Els unionistes i els seus adlàters creuen que va ser una bogeria, com és natural, i com vam veure ahir en la manifestació de SCC, han convertit aquesta disputa política en una lluita identitària. Tots els oradors, incloent al sempre intrigant Paco Frutos, qui ja va destruir els comunistes catalans amb el seu dogmatisme, recorren a la identitat per aprofundir en la suposada fractura social. Els sobiranistes, en canvi, consideren que l’ocorregut el 27-O és una fita democràtica sense precedents que no se sustenta en una reivindicació de tipus nacionalista. L’estatisme català és avui una altra cosa. Però la conseqüència del que va passar al Senat i al Parc de la Ciutadella, gairebé a la mateixa hora, és que a Catalunya avui no se sap qui té a les mans la governança de les institucions.

El BOE no enfonsarà l’administració catalana, el silenci dels seus dirigents, potser sí

L’administració catalana seguirà existint i els alts càrrecs seguiran en els seus llocs i intentaran servir els ciutadans amb el zel més gran possible. No els ho podrà impedir ningú, ja que per ara no els ha destituït ningú. Però no pertoca als alts càrrecs dirigir políticament la Generalitat. Això correspon als polítics i als consellers i conselleres. I aquí es podrà veure qui és qui. En els moments d’extrema gravetat, l’aparentment sòlid es pot convertir en un mer decorat, com vam poder comprovar durant les gairebé tres hores en les quals semblava que el president Carles Puigdemont havia decidit convocar eleccions a canvi que Madrid s’oblidés del 155. Van ser tres hores vergonyoses. D’infart i d’insults desproporcionats. Molta gent es va destapar durant aquest breu lapse de temps i vam poder descobrir fins a quin punt els polítics i els hooligans poden ser uns veritables fills de puta.

54 dies de regnat i d’ocupació no basten per liquidar un govern i molt menys per despullar-lo d’autoritat. Les lleis autonòmiques no han estat derogades i la nova República haurà de regir-se, almenys de moment, per aquest cos jurídic. No n’hi ha cap altre. En primer lloc, perquè, que jo sàpiga, la República catalana encara no ha estat proclamada oficialment. No es governa solament amb el BOE però tampoc es pot governar sense el DOGC. No existeix cap document oficial que sustenti la República catalana. Això és greu, perquè està posant en perill la credibilitat del procés i el desinfla. La compareixença del president Carles Puigdemont des de Girona i l’article del vicepresident Oriol Junqueras d’ahir no acaben d’aclarir res. Em quedo amb l’afirmació de Junqueras que en els propers dies s’hauran de prendre algunes decisions doloroses que no sempre seran fàcils d’entendre. No sé en què està pensant el vicepresident, però estaria bé que ho compartís amb tothom ràpidament. El BOE no enfonsarà l’administració catalana, el silenci dels seus dirigents, potser sí.

Publicat a elnacional.cat, 30/10/2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s