Mentides, renúncies i traïdories

Al número 1.850 de 2019 del setmanari El Temps, l’Àlex Milian recopilava les primeres reaccions literàries a l’1 d’octubre. Hi citava les novel·les de Víctor J. Jurado Riba (La tardor de la llibertat, Columna, 2018), Teresa Saborit (La revolució de les formigues, Verkami, 2018) i un conte de Clara Queraltó inclòs a El que pensen els altres (Proa, 2018). Hi esmentava altres llibres que tenien com a escenari els fets d’octubre de 2017, però més aviat com un teló de fons en el qual s’ambienten les obres de Xavier Vernetta (Boira, octubre, revolta, Edicions Saldonar, 2019), Teresa Solana (Octubre, Crims.cat, 2019), Marc Pastor (Els àngels … Continua la lectura de Mentides, renúncies i traïdories

Recosir la unitat

Léalo en español 1. La tensió entre els dos dirigents de l’1-O és coneguda. Des que Oriol Junqueras va sortir de la presó en llibertat provisional, el president i el vicepresident del Govern del Referèndum han coincidit dues vegades. La primera a Waterloo, que es veu que va ser més personal que política. És curiós que optessin per celebrar un dinar d’amics quan, com és obvi, no ho són gaire. El president Puigdemont ja ha deixat clar què opina del seu antic vicepresident en els dos gruixuts llibres de memòries que, a parer meu, no era el moment de publicar. Va optar … Continua la lectura de Recosir la unitat

Les presses de Pedro Sánchez

Léalo en español Cada vegada és més evident que els indults són, malgrat tot, una victòria de l’independentisme. No és el que caldria esperar d’un govern que, si fos realment progressista i demòcrata, hauria optat per decretar l’amnistia. Ni tan sols han tingut coratge de reclamar-la els ministres del 15-M i del PCE. Quan els “revolucionaris” tasten el vellut de les cadires nobles, la valentia s’esbrava abans d’obrir l’ampolla. Per això Ada Colau s’asseia cofoia al costat del Conde de Godó a la platea del teatre de la burgesia per aplaudir amb les orelles Pedro Sánchez. Quan la nova secretària general d’Unides … Continua la lectura de Les presses de Pedro Sánchez

La llibertat és poder

Léalo en español Puigdemont i Comín ja seuen als seus escons del Parlament Europeu. Aviat també en prendrà possessió Clara Ponsatí. L’Oriol Junqueras no ho ha pogut fer, com li hauria correspost, perquè està tancat a la presó, condemnat per un delicte inventat, delirant. L’endemà de prendre possessió, Comín i Puigdemont ja van intervenir al ple de l’Europarlament per denunciar la repressió de l’estat espanyol. Malgrat la rebequeria —i de les mentides— dels eurodiputats del PP, Cs i Vox, la veu de l’independentisme s’ha pogut sentir alta i clara a Estrasburg. Aquesta és una victòria simbòlica, que resol moltes qüestions, … Continua la lectura de La llibertat és poder

Només una miqueta

Léalo en español “Només que cessi una mica la repressió valdrà la pena”, va deixar anar la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, en el marc de la negociació entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. I va afegir: “Volem que cessi del tot [la repressió], però hem d’activar aquesta via política”. El sacrifici pragmàtic de la justícia. La justícia ja no és un ideal per a ERC, una reivindicació inalienable, s’ha convertit en moneda de canvi, en una víctima més de la negociació. Sembla com si la jove dirigent d’ERC digués: ens conformem amb … Continua la lectura de Només una miqueta

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

L’amenaça del traïdor

Léalo en español L’any 2002, el canal de cable i satèl·lit nord-americà Game Show Network va començar a emetre el programa Friend or Foe? (‘Amic o enemic?’). Era un programa d’entreteniment inspirat en el dilema del presoner i aplicat a persones reals, però en un entorn artificial. El concurs consistia a enfrontar tres parelles i quan n’eliminaven una, les altres dues havien de determinar com es repartien els guanys de l’altra. Si les parelles supervivents cooperaven entre elles, el premi era que compartien els beneficis al 50%. Si l’una cooperava i l’altra es decidia per la traïció, la parella traïdora s’emportava tots els … Continua la lectura de L’amenaça del traïdor

Carles Puigdemont y la “generación diésel”

No hay realidad que no sea conflictiva. Y sin embargo ya estamos yendo, nos dicen las nuevas generaciones. Saben que no quieren vivir así porque ya están aprendiendo a vivir de otra manera. Ese podría ser el resumen de lo que ocurrió en las plazas del 15M. En realidad es así como lo explican los filósofos del común. Pero en Cataluña eso mismo se podría aplicar a lo que sucedió el pasado fin de semana cuando empezaron a tomar posiciones los integrantes de la denominada generación diésel. Una denominación que, justo es reconocerlo, acuñó Xavier Bru de Sala en un … Continua la lectura de Carles Puigdemont y la “generación diésel”