Junts i el Govern

Léalo en español “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, això afirmava Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos (1970). El pensador de Sueca, de qui enguany es commemora el centenari del naixement i el trentè aniversari de la seva mort, l’encertava. Arran de la sortida de to de Gabriel Rufián, que si no era pactada amb la direcció d’Esquerra, ho semblava, molta gent va reaccionar amb vehemència a les xarxes socials per reclamar a Junts que sortís del Govern. La demagògia de Rufián és ara tan malintencionada com quan el 2017 va acusar Carles Puigdemont d’haver-se venut per 155 … Continua la lectura de Junts i el Govern

I si Junts s’aclarís

Léalo en español 1.  Junts i la diversitat d’origen. El naixement de Junts s’assembla molt a la creació d’ERC el 1931, resultat d’una agregació de petits grups i de grans personalitats republicanes. Junts per Catalunya és un partit a mig coure. Té un origen doble, que no ha acabat de desaparèixer mai. Per una banda, hi ha els elements que provenen de l’antiga Convergència (gairebé tots, almenys a la direcció, amb un càrrec sota el braç des de fa anys). Per l’altra, els independents, a la majoria dels quals els incomoda la identificació de Junts amb el pujolisme i, més en … Continua la lectura de I si Junts s’aclarís

Els extrems es toquen

Léalo en español 1. Reaccionaris contra progressistes. La guerra a Ucraïna està eclipsant els moviments tectònics que es van produint i que separen el món entre progressistes, incloent-hi algunes persones conservadores, i reaccionaris. Amb un exemple en tindré prou. Dijous a la nit de la setmana passada, es va celebrar un debat televisat entre Valérie Pécresse, candidata del partit de dreta Els Republicans (LR) a les presidencials franceses, i l’aspirant ultradretà Éric Zemmour. Una de les qüestions que va enfrontar-los va ser l’assumpte de la immigració. Malgrat que la candidata conservadora va manifestar que volia reduir el flux de gent migrada, … Continua la lectura de Els extrems es toquen

“Mama, soc el tsar”

Léalo en español 1. Un no a la guerra eurocentrista. La invasió russa d’Ucraïna ha despertat l’eurocentrisme que porten a dins els governants i els mitjans de comunicació. “Guerra a Europa”, destacaven molts titulars dels diaris nostrats, com si aquesta fos la primera vegada que hagués esclatat una guerra al continent europeu després de la finalització de la Segona Guerra Mundial. Caldrà que algú s’atipi de cues de pansa per recuperar la memòria, com aquell qui diu, immediata. A la dècada dels noranta, al cap de poc de la caiguda del Mur, la violència va assolar Europa i, en concret, les guerres … Continua la lectura de “Mama, soc el tsar”

Es fa llarg esperar

Léalo en español A l’àlbum Electròccid àccid alquimístic xoc, publicat el 1975, Pau Riba hi cantava una cançó que després va popularitzar Maria del Mar Bonet: “Es fa llarg, es fa llarg esperar”. La lletra era, també, del gran poeta de la música psicodèlica i iconoclasta dels anys seixanta i setanta. Els dos primers versos són demolidors: “Oh que llarga es fa sempre l’espera / quan s’espera que vindrà el pitjor…”. El poema es clou amb quatre versos encara més aterridors: “… I ho veus tot, tot el món molt confós / perquè et trobes amb les portes closes / i … Continua la lectura de Es fa llarg esperar

Un joc d’ous

Léalo en español La paciència té un límit. El món independentista està cada vegada més emprenyat. Ja no és tan sols que la gent que omplia els carrers i places per reivindicar la llibertat estigui decebuda, és que no suporta els dirigents independentistes. Se senten enganyats. Es podria admetre el bany de realisme que imposen les circumstàncies, perquè no hi ha més remei, però no que per justificar-lo ara es digui que l’1-O era, en realitat, un instrument de negociació per millorar l’autonomia. Fa mal al cor escoltar Carme Forcadell, que abans del 9-N era tan exigent amb els tebis, arrossegar-se pels platós … Continua la lectura de Un joc d’ous

Urnes i no pas jutges

Léalo en español 1. La judicialització de la política. ¿Quan va començar la “moda” de voler guanyar als tribunals allò que no s’havia pogut guanyar a les urnes? El fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem (TS), José Antonio Martín Pallín, i el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, fa anys que denuncien aquesta pràctica. Martín Pallín ha arribat a escriure que no és bo que un país estigui governat pels jutges i que, quan això passa, “és símptoma d’una patologia que indica que el sistema ha fallat”. El sistema democràtic, vol dir. Els … Continua la lectura de Urnes i no pas jutges

Parlament: en estat de xoc

Léalo en español De vegades les desgràcies s’acumulen. L’escàndol provocat per les anomenades llicències per edat ha estat majúscul. De la mateixa manera que celebro que el diari Ara hagi fet públic aquesta anomalia, tampoc no tinc cap mena de dubte sobre el rerefons, gens camuflat i capciós, que inspirava la portada de dimarts d’aquest diari. El reportatge del dia anterior en què Núria Orriols explicava en exclusiva l’existència d’aquestes llicències en l’època del tripartit, no esmentava a la portada que l’any 2008 el Parlament estava presidit pel republicà Ernest Benach. El titular de la primera pàgina de dimarts apuntava a la presidenta actual: “Borràs manté la … Continua la lectura de Parlament: en estat de xoc

Com tirar endavant

Léalo en español 1. Imaginar el futur o perdre’l. El futur és un enigma que tothom somia. El dramaturg txec Karel Čapek va inventar la paraula robot en la seva obra de teatre, R.U.R. (1920), quan va descriure la primera companyia del món productora d’humanoides artificials. Creats a imatge i semblança nostra, si bé sense sentiments ni emocions. El 1909, l’autor de Passatge a l’Índia, E.M. Forster, va inventar per al conte The Machine Stops una mena d’Internet avant la lettre perquè els humans obligats a viure sota terra es comuniquessin. La corrupció política i la ineficiència governamental figuraven a la novel·la Democracy (1880) de Henry Adams, l’historiador, besnet de John … Continua la lectura de Com tirar endavant

Narinan, narinan

Léalo en español L’expressió anar-hi anant, pronunciada narinan, és sinònima, segons l’amic Josep Espunyes, d’una altra: anar fent (o passant). És una fórmula musical que els de La Trinca van popularitzar amb l’estrofa “I l’OTAN?… Narinan, narinan!” d’una cançó publicada el 1981. Mireu si en fa d’anys que hem de ballar-la. La locució narinan va més enllà del desdenyós anar fent. Sembla que narinan expressi que encara hi ha esperança. La resignació no sembla que sigui definitiva perquè estem determinats a arribar on ens hem proposat. L’humanisme pessimista beu d’aquesta manera dual de viure. Derrotats i tossuts alhora. La història del catalanisme es podria resumir també així. Ha perdut moltes batalles i … Continua la lectura de Narinan, narinan