Junts i el Govern

Léalo en español “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, això afirmava Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos (1970). El pensador de Sueca, de qui enguany es commemora el centenari del naixement i el trentè aniversari de la seva mort, l’encertava. Arran de la sortida de to de Gabriel Rufián, que si no era pactada amb la direcció d’Esquerra, ho semblava, molta gent va reaccionar amb vehemència a les xarxes socials per reclamar a Junts que sortís del Govern. La demagògia de Rufián és ara tan malintencionada com quan el 2017 va acusar Carles Puigdemont d’haver-se venut per 155 … Continua la lectura de Junts i el Govern

Enemics secrets

La confessió del comissari José Manuel Villarejo sobre la implicació del CNI en els atemptats del 17-A de 2017 a Barcelona i a Cambrils és greu. No podem estar del tot segurs que sigui certa o que no ho sigui. Tots els casos pels quals s’ha encausat aquest senyor estan coberts per un teixit de mentides. Si Félix Sanz Roldán, el general a la reserva que aleshores era cap del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), no es querella contra Villarejo, llavors és que realment alguna cosa fa olor de podrit, no a Dinamarca, sinó a Espanya. L’acusació de Villarejo és … Continua la lectura de Enemics secrets

¡Vaya pitote en el PSOE!

La vicepresidenta del Gobierno en funciones —y va para largo, según parece—, Soraya Sáenz de Santamaría, insiste en que “a la soberanía nacional no se le pueden poner ni comas ni condiciones”. No le falta razón. Eso mismo podría suscribirlo cualquier soberanista catalán, pues para los independentistas la nación catalana tiene derecho a la autodeterminación, precisamente, porque es una nación y no esa región del noreste español si uno mira un mapa con criterios políticos centralistas y especialmente madrileños. El lenguaje siempre está teñido de intención. A ningún catalán se le ocurre pensar que Valencia es su “levante”, ese mítico … Continua la lectura de ¡Vaya pitote en el PSOE!

Corrupción y política

Según el barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) del mes de enero de 2014, la corrupción ocupaba el tercer lugar en la lista de angustias de los españoles, detrás del paro y de los problemas económicos. ¿A quién podía extrañarle? Los escándalos de corrupción habían alcanzado entonces los cimientos del sistema y afectaban desde la Casa Real a la Jefatura del Gobierno, pasando por los poderes judicial y legislativo, hasta extenderse al mundo sindical, empresarial, las comunidades autónomas y los partidos políticos. La sensación era que la corrupción política se había convertido en una pandemia que lo infectaba todo. En 2013, por ejemplo, existían en … Continua la lectura de Corrupción y política

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Ara és l’hora, catalans!

“Ens hem quedat sols però no estem sols. Al món de les democràcies consolidades intentar posar barreres al camp, posar límits a les ànsies de llibertat, va contra el signe dels temps” Ens hem quedat sols. Després de la derrota del “sí” a la independència d’Escòcia, Catalunya s’ha quedat sola davant la comunitat europea. I és que a partir d’ara la qüestió escocesa retornarà als límits del Regne Unit, tornarà a ser un afer intern. El cas català, en canvi, no és de cap manera, almenys de moment, un afer tan sols “espanyol”. I no ho serà en la mesura … Continua la lectura de Ara és l’hora, catalans!

Iceta i la deriva del PSC

El 13 de juliol del 2011 vaig publicar a les pàgines d’aquest diari l’article El PSC i la centralitat política. Hi comentava la pèrdua progressiva d’influència d’un partit que en altres èpoques ha estat hegemònic en tots els àmbits de poder: al govern de l’Estat, a la Generalitat, a la gran majoria dels grans ajuntaments catalans o a la cobejada Diputació de Barcelona. Fins i tot abans del novembre del 2010, quan es va acabar l’experiment del tripartit, les patacades electorals del PSC havien estat constants. Malgrat aconseguir governar, no va guanyar ni les eleccions del 2003 (va obtenir 42 escons) … Continua la lectura de Iceta i la deriva del PSC

Contra l'”statu quo”

Aquest estiu he llegit una voluminosa i documentada novel·la de l’escriptor i periodista cubà Leonardo Padura. El hombre que amaba a los perros, que n’és el títol, conta tres històries en una: la d’un cubà que el 1977 comença un diàleg amb un enigmàtic personatge, que es fa dir Jaime López però que es dirigeix en català als seus dos gossos borzois, que li explica la terrible història de Ramon Mercader, l’assassí català de Trotski, les peripècies del qual esdevenen el tercer pilar narratiu. Si en tenen ocasió, llegeixin-la, perquè és bona i molt instructiva. Padura és sempre una garantia … Continua la lectura de Contra l’”statu quo”