“Els carrers seran sempre nostres”

Léalo en español No sé quin és l’abast real de l’ofensiva de CaixaBank i Banc Sabadell sobre el president Carles Puigdemont perquè desisteixi en el propòsit de declarar la independència un cop proclamats els resultats electorals definitius de l’1-O. El que està clar és que els grups bancaris que han viscut molt bé a redós del poder ara volen negar l’evidència i fer el que han fet tota la vida, que és manar sense passar per les urnes. CaixaBank, el Sabadell i les empreses que en depenen, que són les úniques que han acordat canviar la seu social per buscar un … Continua la lectura de “Els carrers seran sempre nostres”

No és país per a enzes

Léalo en español L’1-O marca un abans i un després en la política catalana, com ja va passar amb la intervenció de la Generalitat el 20 de setembre. Abans i tot d’anar a votar, el govern espanyol ja havia aplicat l’article 155 per una de les portes per les quals es pot aplicar, que és intervenint les finances de la Generalitat. La discussió d’ara sobre si Rajoy farà ús d’aquest article de la Constitució per aturar la DUI és un exercici per a onanistes. El que pot passar, si de cas, és que el govern espanyol decideixi carregar-se l’autonomia per … Continua la lectura de No és país per a enzes

No tenen remei

Léalo en español “En España no se vota”, cridava en castellà un dels policies nacionals que ha assaltat el col·legi electoral de la Via Augusta, a la seu del Departament d’Ensenyament. Porres contra urnes, a més de maltractar persones i polítics elegits democràticament, com la consellera Clara Ponsatí, a qui els “grisos” d’ara han robat l’ordinador personal. La democràcia espanyola està corrompuda no tan sols pel munt de corruptes que s’aixopluguen sota el paraigua del PP i el PSOE, sinó perquè la seva policia es comporta com una marea negra repressiva amb tics autoritaris. A Madrid podran autoenganyar-se i proclamar … Continua la lectura de No tenen remei

Tomba, tomba, tomba…

El 27 de setembre del 2015, la majoria independentista va reconèixer que el resultat havia estat massa poc contundent. I tanmateix, 72 diputats era una majoria suficient. Han passat dos anys i finalment s’ha imposat la idea, després de la moció de confiança, que era millor fer un referèndum que llançar-se a l’aventura de la DUI. I aquí estem. L’unionisme tem la DUI i alhora combat el referèndum amb la conculcació dels drets més elementals. El setge a la Generalitat, amb el silenci còmplice dels socialistes, ha posat de manifest que amb Espanya no hi ha res a fer. Només … Continua la lectura de Tomba, tomba, tomba…

Jornada de reflexió

Léalo en español Hem arribat a la jornada de reflexió després d’una campanya irregular, marcada per la repressió de l’Estat contra els partidaris del sí i de la poc dissimulada campanya abstencionista dels partidaris del no. No sé què passarà diumenge, perquè l’Estat és imprevisible i segur que intentarà alterar la normalitat de mil maneres. L’Estat s’ha convertit, de fet, en el principal pertorbador de l’ordre públic. Vol generar el caos. Ho vaig escriure en un altre article i no hi insistiré. Les mesures repressives i el control pressupostari s’estenen més enllà de la Generalitat. Hi ha centres de recerca … Continua la lectura de Jornada de reflexió

Les amenaces i els seus còmplices

Léalo en español Els 712 batlles citats a declarar, sota amenaça de ser detinguts si no acaten l’ordre, es concentraran aquest dissabte a les dotze del migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, convocats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La concentració serà una nova mostra de refús de l’actuació de la fiscalia. La reacció dels batlles sobiranistes contra les amenaces de la justícia espanyola ha refermat el compromís sobiranista de tots ells. Les amenaces gairebé sempre tenen un efecte bumerang quan la pressió és desproporcionada. I el govern espanyol, … Continua la lectura de Les amenaces i els seus còmplices

El cràter

Léalo en español L’independentisme va estar dirigit durant molt de temps per filòlegs. Era l’època en què l’independentisme no arribava al 15% de vots. Llavors, les discussions eren bizantines, puristes, molt allunyades de la realitat. La política era una recreació de les certeses que defensaven els convençuts. Pur onanisme. Però aquest temps ha passat, per sort. Al capdavant de l’independentisme hi ha ara més varietat de professions: economistes, advocats, historiadors, filòsofs, geògrafs i, és clar, també filòlegs. Entre això i el fet que l’independentisme ja no és tan sols patrimoni de l’esquerra i de l’extrema esquerra, s’ha passat d’aquell escàs … Continua la lectura de El cràter

¡Que les den!

El norteamericano Henry-Louis Mencken (1880-1956), un influyente periodista y crítico social de quien no se acuerda casi nadie, decía que un cínico es un hombre que, cuando huele flores, busca un ataúd alrededor. El cinismo, pues, sería la expresión de la brutalidad en estado puro. En los tiempos que estamos viviendo en Cataluña después del fracaso de la primera legislatura independentista, los cínicos reaparecerán con su ideología fatalista, sintiéndose ganadores simplemente porque Artur Mas no ha podido (o no ha sabido) liderar la mayoría independentista en el Parlamento. La algarabía confusa de esos cínicos inunda periódicos y tertulias al grito de “yo ya lo dije”. De … Continua la lectura de ¡Que les den!

Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

Els portuguesos, que ahir van votar per primera vegada després del sever rescat financer imposat per la Unió Europea, van revalidar l’actual primer ministre, el conservador Pedro Passos Coelho, malgrat que ha aplicat dures retallades en aquesta legislatura. Si seguim la lògica que s’ha imposat en molts mitjans de comunicació, segons la qual cada elecció és un test d’aprovació o desaprovació de les polítiques d’austeritat, les eleccions d’ahir a Portugal, com les de fa uns quants dies a Grècia —i abans, el 2012, a Catalunya—, les han avalades. L’èxit de la coalició de Passos Coelho és, doncs, la tercera victòria … Continua la lectura de Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

La lliçó grega

Set mesos d’inestabilitat política, de promeses trencades, d’una escissió interna per haver capitulat a Brussel·les després d’un referèndum que va guanyar i la pèrdua d’un terç dels diputats del seu partit no han malmès el capital polític d’Alexis Tsipras. El primer ministre grec va tornar a donar la sorpresa diumenge passat en guanyar les eleccions i revalidar així els bons resultats a les urnes que havia obtingut el gener d’enguany, quan es va convertir en el primer líder de l’esquerra alternativa a arribar al poder en un país de la Unió Europea. Tsipras va aconseguir la seva primera victòria en … Continua la lectura de La lliçó grega