Com que el nacionalisme català és profundament democràtic des de la seva constitució, com ja va constatar Rovira i Virgili parlant de la transformació ideològica d’Enric Prat de la Riba, els passos que fins ara s’han fet des que va … Continua la lectura de De la intransigència a la raó
Falta un mes perquè els ciutadans de Catalunya anem a les urnes per decidir què farem l’endemà d’aquestes transcendentals eleccions. Malgrat que els antisobiranistes repeteixin a tot i a dret que aquestes eleccions no seran plebiscitàries, la realitat és que el debat preelectoral gira entorn de la qüestió de la independència de Catalunya. Iceta, Rabell, García Albiol i Arrimadas es passen el dia advertir-nos dels riscos de la secessió amb arguments apocalíptics que, malgrat la distància ideològica que se suposa que els separa, s’assemblen molt. I és que quan el que es debat és l’organització política d’una comunitat, quan el … Continua la lectura de El vot mestís
“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i dels estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, … Continua la lectura de Per què vull un estat?
Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu
Després del 9-N, i malgrat que va ser un èxit, es va poder constatar que el sobiranisme s’havia precipitat en calcular malament les seves possibilitats. Des de l’inici del procés ha estat així. Sempre hi ha hagut la divisió entre els que creuen que la victòria és a tocar i els que no. Amb l’acord s’imposa la tesi dels segons, dels que creuen que cal treballar molt per assolir la majoria. Votar, a diferència del 9-N, ara ja no significava guanyar. Cal alguna cosa més. Cal explicar el país que volem amb la independència i fer net amb la vella … Continua la lectura de “Si ho voleu, la independència no serà un somni”
“Ens hem quedat sols però no estem sols. Al món de les democràcies consolidades intentar posar barreres al camp, posar límits a les ànsies de llibertat, va contra el signe dels temps” Ens hem quedat sols. Després de la derrota del “sí” a la independència d’Escòcia, Catalunya s’ha quedat sola davant la comunitat europea. I és que a partir d’ara la qüestió escocesa retornarà als límits del Regne Unit, tornarà a ser un afer intern. El cas català, en canvi, no és de cap manera, almenys de moment, un afer tan sols “espanyol”. I no ho serà en la mesura … Continua la lectura de Ara és l’hora, catalans!
El director de l’Scottish Centre on Constitutional Change de la Universitat d’Aberdeen assegura que “Escòcia ha demostrat que hi ha fórmules per sortir de l’atzucac i que, a més, la trencadissa sigui mínima” Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) L’endemà del referèndum és un dia gris meteorològicament parlant. Plou a ràfegues i la boirina cobreix Edimburg. La gent va i ve amb tota normalitat. Hi estan acostumats. Hem quedat ambMichael Keating, director de l’Scottish Centre on Constitutional Change de la Universitat d’Aberdeen, per parlar una estona sobre què ha passat i com veu el futur. Ens cita en un hotel … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (6): Michael Keating: “Fins i tot el No és una expressió d’autodeterminació”
El que sembla evident és que si les classes baixes es mobilitzen i van a votar, potser finalment guanyaran aquells que sempre perden Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) Avui és feiner a Escòcia. Avui, doncs, és un dia normal en un país normal, però un dia que pot canviar radicalment la situació política d’aquesta vella nació, unida amb Anglaterra el 1707. Els col·legis electorals ja són oberts i tot transcorre en una total normalitat, la normalitat de la democràcia i de l’exercici del dret a decidir. El dia és gris, però, per honorar el tradicional mal temps que s’atribueix … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (4): “Today is the Day”
Les enquestes a Escòcia i les manifestacions a Catalunya són dades, indicis, que permeten veure tendències, però el que compta és la voluntat real Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) El maig de 1940 Winston Churchill va accedir al càrrec … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (1): El triomf de la democràcia
Las diferentes teorías del derecho corrector reconocen una serie más extensa o más reducida de injusticias que dan origen al derecho a la secesión. El catedrático de la Universidad de Duke (EE UU), Allen Buchanan, es unos de esos teóricos, cuyos preceptos son utilizados a menudo por los contrarios a ese derecho. Les resumo lo que dice. Buchanan reconoce cuatro tipos distintos de injusticia que podrían justificar la secesión, la denominada “causa justa”. Primera injusticia: anexión injusta del territorio de un Estado soberano. Segunda injusticia: violaciones a gran escala de derechos humanos fundamentales. Tercera injusticia: redistribución discriminatoria continuada y grave (distribución de los recursos del Estado que perjudica de manera … Continua la lectura de Sospechosos habituales
