Home

El 27 de setembre del 2015, la majoria independentista va reconèixer que el resultat havia estat massa poc contundent. I tanmateix, 72 diputats era una majoria suficient. Han passat dos anys i finalment s’ha imposat la idea, després de la moció de confiança, que era millor fer un referèndum que llançar-se a l’aventura de la DUI. I aquí estem. L’unionisme tem la DUI i alhora combat el referèndum amb la conculcació dels drets més elementals.

Col·legi electoral a Santa Maria de Martorelles

El setge a la Generalitat, amb el silenci còmplice dels socialistes, ha posat de manifest que amb Espanya no hi ha res a fer. Només Podemos ha mogut fitxa, però el partit lila no té cap possibilitat de governar en la pròxima dècada. Fa quaranta anys, les mobilitzacions populars a Catalunya per reclamar “llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia” van donar els seus fruits. Es va aconseguir l’objectiu per bé que a costa d’acceptar que el personal franquista es reciclés, com hem vist aquests dies.

Ara cal fer el mateix. Les noves generacions volen tombar el Mur. No és aquell Mur ideològic del 1989, però té la mateixa transcendència. Si la mobilització d’avui és contundent, encara que no poguem votar, el procés de separació de Catalunya haurà fet un pas més. L’Esta només ofereix que ens rendim. L’única negociació possible és determinar data, pregunta i condicions per a la celebració d’un nou referèndum com el que intentem celebrar avui. El nacionalime militarista espanyol s’hi nega. Però amb la nostra fermesa segur “que tomba, tomba…”.

Publicat a Presència, 01/10/2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s