Què recordo del dia de la mort de Franco?

La gent d’@elnacionalcat m’ha preguntat on era el 20-N de 1975. Podeu veure el vídeo al final del reportatge, un deixo transcrita la resposta: L’historiador i diputat de Junts per Catalunya Agustí Colomines defineix el moment de la mort de Franco com a “agredolç”. “Jo tenia 18 anys i estava a punt de fer-ne 19”, recorda Colomines, que aleshores començava a estudiar a la universitat. “Havíem viscut les condemnes a mort del mes de setembre i per nosaltres el franquisme era un règim de terror. Havia nascut amb violència i va acabar amb violència”, explica el diputat, que intenta resumir la mort … Continua la lectura de Què recordo del dia de la mort de Franco?

Una lliçó neerlandesa

Des de l’escó 33 En una Europa cansada de la por i el ressentiment, el resultat de les eleccions neerlandeses del 29 d’octubre passat ha estat una sorpresa saludable. El partit liberal progressista D66, encapçalat pel jove Rob Jetten, de trenta-vuit anys, ha protagonitzat una remuntada espectacular: ha passat dels nou escons obtinguts el 2023 als vint-i-sis actuals, i ha empatat amb el partit d’extrema dreta PVV de Geert Wilders. És una fita històrica —mai dues forces havien empatat al capdavant de la cambra baixa dels Països Baixos— i un senyal clar que el discurs del progrés i la serenitat pot … Continua la lectura de Una lliçó neerlandesa

Un padró per a l’esperança

Des de l’escó 33 No es pot fer política des de l’angoixa. I, tanmateix, aquest és l’estat emocional que ha colonitzat gran part del debat públic europeu. L’extrema dreta ha aconseguit que l’agenda política giri entorn de la seva manera de veure el món: la por al diferent, l’amenaça cultural, la idea d’una identitat “pròpia” que cal preservar a qualsevol preu. I davant d’això, massa sovint, les forces democràtiques responen amb silenci, incomoditat o mimetisme. Però la por no es desactiva amb més por. La por només es combat amb esperança, amb coratge i amb una idea clara de justícia. … Continua la lectura de Un padró per a l’esperança

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedat sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

‘Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme’ (primeres pàgines)

El 28 d’octubre de 1973, la policia va detenir cent tretze persones a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Totes elles participaven en una reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya, l’organisme unitari de l’oposició catalana constituït el 7 de novembre de 1971. A partir d’aquest fet, Agustí Colomines i Companys ens parla del canvi cultural i polític de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle XX, que va propiciar la confluència unitària de diversos grups enfrontats des de la fi de la Guerra Civil. Al crit d’Amnistia i llibertat!, els treballadors de les fàbriques, els estudiants, … Continua la lectura de ‘Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme’ (primeres pàgines)

La fi de la il·lusió

M’ha impressionat veure la cara demacrada i la mirada trista de la Comandante Dos, Dora María Téllez. Amb motiu de la commemoració del 43è aniversari de la Revolució Sandinista de 1979, s’ha difós la imatge d’una Téllez a presó, vestida amb un uniforme blau de presidiària. Han passat tants anys que potser poca gent es recorda de qui era aquesta dona, que tenia un posat més d’acadèmica que no pas de guerrillera. De vegades l’opressió i el sentit de la justícia obliga algunes persones a prendre decisions que en un altre context no prendria. Al capdavant del sandinisme, Téllez era una … Continua la lectura de La fi de la il·lusió

Recuperar la confiança

Léalo en español Ja fa un any de l’assalt dels extremistes al Capitoli per exigir l’anul·lació dels resultats de les presidencials estatunidenques. La complicitat amb aquells fets de Donald Trump i de bona part dels polítics republicans va ser escandalosa. Aquell intent de cop d’estat es va poder contenir, no sense una gran confusió, si bé els efectes encara es noten ara. L’extrema dreta està adquirint un protagonisme tan gran que la democràcia està en perill a tot arreu. Més enllà que l’estat més poblat del món, la Xina, estigui sotmès a la dictadura comunista, a molts altres estats asiàtics i africans les … Continua la lectura de Recuperar la confiança

El règim del 78 a judici

Léalo en español Gairebé a la mateixa hora, dues instàncies judicials diferents han resolt instruir i portar a judici dues famílies emblemàtiques del subsistema autonòmic del règim del 78. No és poca cosa. Vegem-ho. El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló (País Valencià) ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat contra qui va ser president de la Diputació d’aquesta província, Carlos Fabra, aquell franquista reciclat que es tapava els ulls amb unes ulleres de sol com les que portava Pinochet en un retrat famós. El Tribunal Superior de Justícia de l’anomenada Comunitat Valenciana creu que hi ha indicis que assenyalen que Fabra va amagar … Continua la lectura de El règim del 78 a judici

Quan la democràcia trontolla

Léalo en español Si no l’han vista, els la recomano. A principis d’any es va estrenar una sèrie, Small Axe (Movistar+), que més aviat és una antologia de pel·lícules, d’una durada variable i signades pel director Steve McQueen (que els lectors més grans no han de confondre amb l’actor nord-americà), centrades a explicar les experiències de la comunitat negra, afrocaribenya, al Regne Unit. El primer lliurament, que de moment és l’únic que he vist, es titula El Mangrove i explica en poc menys de dues hores el conflicte que va provocar l’obertura d’aquest restaurant, especialitzat en menjar picant de les Antilles, al barri londinenc de Notting Hill … Continua la lectura de Quan la democràcia trontolla