Eleccions? No, gràcies!

Léalo en español Espanya ja té president, que és el mateix que va sortir de l’Hospital de Sant Pau protegit per un guardaespatlles que brandava un subfusell. No fa tant, tot just era el 21 d’octubre de l’any que acaba de passar. Era quan el PSOE escampava tantes mentides sobre Catalunya com el PP, Cs i Vox. El PSOE ha fet créixer la ultradreta franquista a Espanya, tant com el PSC va alimentar el creixement de Cs a Catalunya. Fa tres mesos, segons els mitjans privats i públics espanyols (vejam si cessen aviat Enric Hernàndez, no?), era més perillós passejar … Continua la lectura de Eleccions? No, gràcies!

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

El millor i el pitjor d’un país

Léalo en español Em vaig assabentar de l’atemptat al cap d’una hora, quan sortia d’una visita mèdica, a la Via Laietana. El porter em va dir: “Vagi amb compte, hi ha hagut un atemptat”. Al principi no vaig copsar la dimensió de la tragèdia, fins que vaig veure la meva companya a la porta de cal metge. La Via Laietana estava tallada i no hi havia cotxes, les botigues havien abaixat les persianes o estaven a mig tancar. La confusió era total i fins i tot vaig sentir una conversa d’una dependenta que, angoixada i plorant, intentava esbrinar on era el … Continua la lectura de El millor i el pitjor d’un país

Les mentides unionistes

Léalo en español Des que s’ha reeditat el llibre Verdad y mentira en la política (La página indómita), tothom parla de les tesis que Hannah Arendt va defensar en els dos assajos que conté aquesta obra. Jo també en vaig parlar en un article publicat en aquest mateix diari, Justícia i postveritat, per destacar que Arendt havia sabut distingir molt clarament entre opinió i veritat. Esborrar la línia divisòria entre la veritat de fet i l’opinió —deia llavors— és una de les moltes formes que pot adquirir la mentida. Ara afegeixo que recórrer a la mentida no és tan sols … Continua la lectura de Les mentides unionistes

Tornar a començar, amb la immersió com a rerefons

Léalo en español Les vacances sempre es fan curtes. Encara que te’n vagis molt lluny i et submergeixis en un món d’exotismes, quan tornes a casa la realitat aclapara. Tot és al seu lloc, com si no haguessin passat els dies. També és veritat que si no prens la precaució de desactivar les xarxes socials, la quotidianitat del món al qual pertanys va amb tu a la butxaca vagis on vagis. Polèmiques estivals, com ara la qüestió del burquini, o fets tràgics, com el terratrèmol que ha destruït pobles sencers d’Itàlia, inunden les llargues sobretaules de després de sopar, l’hora … Continua la lectura de Tornar a començar, amb la immersió com a rerefons

Carles Puigdemont y la “generación diésel”

No hay realidad que no sea conflictiva. Y sin embargo ya estamos yendo, nos dicen las nuevas generaciones. Saben que no quieren vivir así porque ya están aprendiendo a vivir de otra manera. Ese podría ser el resumen de lo que ocurrió en las plazas del 15M. En realidad es así como lo explican los filósofos del común. Pero en Cataluña eso mismo se podría aplicar a lo que sucedió el pasado fin de semana cuando empezaron a tomar posiciones los integrantes de la denominada generación diésel. Una denominación que, justo es reconocerlo, acuñó Xavier Bru de Sala en un … Continua la lectura de Carles Puigdemont y la “generación diésel”

Lluís Bassets y Enric Hernández o el periodismo del desastre

La campaña electoral catalana da para mucho. La combatividad de los dos frentes, el del “no” y el del “sí” a la independencia es proverbial. Los del sí, sin embargo, más confiados y alegres, dan rienda suelta a la “revolución de las sonrisas”, lo que enerva a los unionistas, que van lanzados difundiendo a diario su “pedagogía del desastre”, ese miedo cotidiano que algunos quieren meterle en el cuerpo a pensionistas e inversores para perjudicar a Junts pel Sí y la CUP. Lo que pretende ese tipo de “pedagogía”, basada en la mentira y la intimidación, es activar el miedo atávico ante lo desconocido … Continua la lectura de Lluís Bassets y Enric Hernández o el periodismo del desastre