¿Por qué no unas terceras elecciones?

España parece encaminada a unas terceras elecciones. Después del fracaso de esta semana de Mariano Rajoy en su intento de ser investido presidente, el 31 de octubre concluirá el plazo que marca la ley para que los políticos se pongan de acuerdo y formen gobierno, si es que finalmente alguien lo consigue. Si para esa fecha no hay un nuevo ejecutivo, las elecciones quedarán convocadas de forma automática para el día de Navidad, aunque entonces sí se pondrán de acuerdo en propiciar que se convoquen en otra fecha. España parece encaminada a unas terceras elecciones y a mí, francamente, no … Continua la lectura de ¿Por qué no unas terceras elecciones?

De Sant Boi fins avui (2001)

Goso reproduir un article meu, escrit i publicat l’any 2001 amb motiu del 25è aniversari de la Diada del 1976 a Sant Boi, perquè em fa l’efecte que posa les coses al seu lloc ara que els “comuns” preparen un acte propi a Sant Boi, al marge de les mobilitzacions convocades per l’ANC i Òmnium arreu del territori, per commemorar, precisament, els 40 anys d’aquella primera Diada semi tolerada. Jo hi vaig assistir amb un bon nombre de companys de les Joventuts Comunistes de Bandera Roja. Recordo perfectament aquella tarda en què el servei d’ordre, majoritàriament organitzat pel PSUC, malgrat … Continua la lectura de De Sant Boi fins avui (2001)

Rajoy no és el problema

La investidura del nou president del Govern espanyol es complica a mesura que passen els dies. Qui està en un estat extraordinàriament nerviós és Albert Rivera, el cap de files del partit nacionalista espanyol per antonomàsia. Des de fa anys, la dèria de Rivera era convertir C’s en el partit frontissa que havia de substituir CiU i PNB a l’hora de formar majories parlamentàries a Espanya. Les dues darreres eleccions han demostrat, però, que esmicolar la dreta i l’esquerra espanyoles i prescindir dels sobiranistes catalans (ja sigui ERC, ja sigui el PDC) impedeix formar govern. Pot semblar una paradoxa però … Continua la lectura de Rajoy no és el problema

“Un RUI té tantes debilitats que em sembla un brindis al sol”

  XAVIER MIRÓ – BARCELONA Agustí Colomines és historiador i professor d’història contemporània a la UB, on lidera la Càtedra Josep Termes. Va dirigir la fundació CatDem, vinculada a Convergència, i des del febrer dirigeix l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En quin punt està el procés? Progressa adequadament. Socialment és una evidència que l’independentisme està consolidat. Una altra cosa és si creix o no. Des del punt de vista polític, és una mica més complicat com a resultat de la manca de cultura unitària d’aquest país. Els darrers anys la cultura política ha estat presa pel sectarisme. Manca de cultura unitària comparat … Continua la lectura de “Un RUI té tantes debilitats que em sembla un brindis al sol”

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

RUI: estic disposat a deixar-me convèncer

Léalo en español En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el líder del PSC, Miquel Iceta, va criticar la possible convocatòria d’un referèndum unilateral d’independència (RUI) amb una reflexió ben senzilla: perquè el seu partit i una part dels contraris a la independència se sentissin cridats a participar en aquest referèndum, el que hauria de passar és “que fos legal”. En una societat democràtica, els referèndums han de ser creïbles i si no ho són, perquè, d’entrada, una de les parts es nega a participar en el joc, llavors qui té el problema és qui diu defensar la democràcia. És clar que hi … Continua la lectura de RUI: estic disposat a deixar-me convèncer

El PDC al país de la lavanda

Léalo en español Una de les millors decisions que van prendre els organitzadors de les eleccions internes del PDC, celebrades entre divendres i dissabte passat, va ser fer-les coincidir amb la inauguració de la seu central del partit, situada al carrer de Provença. És gairebé una metàfora, perquè la vella seu de CDC era al carrer de Còrsega, l’illa de ressonàncies napoleòniques però també de turbulències, i la seu del nou partit, sorgit de les cendres convergents però amb més gent, s’ha instal·lat en el carrer amb el nom de la regió que designa un antic reialme occità que s’estén des … Continua la lectura de El PDC al país de la lavanda

El avance independentista

A pesar de la sensación de desánimo y de los muchos errores cometidos por los partidos independentistas y la ANC, la gente, esa gente que año tras año se ha manifestado reclamando respeto e independencia, no desfallece. Al contrario. Del empate que registró la primera ola del barómetro del Centro de Estudios de Opinión (CEO) —45,3% a favor y 45,5% en contra—, se ha pasado, por primera vez, a una mayoría de catalanes que se muestra partidaria de la creación de un Estado independiente. Los favorables a la independencia son hoy, según los datos de la segunda ola del barómetro, … Continua la lectura de El avance independentista

No es cuestión de nombres

Menudo lío el que quiere organizar el ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz. Quiere aprovechar una argucia legal para intentar cargarse de un plumazo a los democristianos de Demòcrates y a los centristas del recién nacido Partit Demòcrata Català (PDC). Los conservadores del PP aún no han aprendido que la democracia es algo más que un reglamento. Esa forma de proceder puede que fuera la norma en los tiempos de Franco y puede que sea por eso que quienes crecieron políticamente bajo los faldones de la dictadura, como fue el caso del ministro conspirador, anden aún despistados. A las huestes … Continua la lectura de No es cuestión de nombres

11:36h: Partit Demòcrata Català

Léalo en español Quan l’any 2008 vaig rebatejar l’antiga Fundació Ramon Trias Fargas amb el nom de Fundació Catalanista i Demòcrata, més coneguda per CatDem, hi va haver alguns dirigents històrics de CDC que es van queixar amb una gran displicència. ¿Qui es pensa que és aquest paio, que ni tan sols és militant, per fer un canvi com aquest? Hi ha qui es va enfadar molt encara que amb el temps ho va comprendre. La veritat és que vaig promoure aquest canvi de nom no perquè tingués res en contra del senyor Trias Fargas, sinó perquè vaig creure —i … Continua la lectura de 11:36h: Partit Demòcrata Català